Que no et facin passar llagostí per gamba

On viuen?

Les barques que pesquen gambes vermelles són les que van més lluny i les que tornaran més tard a port, perquè han d’anar molt enllà per tirar les xarxes d’arrossegament i pescar-ne. Se’n pesquen a tot el Mediterrani, malgrat que en els últims anys s’hagi sentit a dir que, pels corrents marins i pel canvi climàtic, podria ser que s’hagin traspassat a altres mars. Malgrat això, la gamba vermella té una única pàtria, que és el Mediterrani.

Per contra, el llagostí viu a diversos mars i es captura en aigües poc profundes. A casa nostra es pesca al delta de l'Ebre i el port de la Ràpita és el més important de Catalunya gràcies a la pesca d’aquesta espècie.

Com es pesquen?

La gamba vermella es pesca amb el sistema d’arrossegament (criticat pel seu alt impacte mediambiental), unes xarxes que remouen el fons marí on estan les gambes enterrades.

Per la seva banda, els llagostins s’acostumen a pescar amb arts artesanals, com són el tresmall o la nansa, que són els que també es fan servir per capturar altres espècies. Per exemple, amb l’art de la nansa es pesquen sípies. Amb el tresmall també es pesquen peixos a més de crustacis com el llagostí.

Cosins germans

Es poden considerar cosins germans ja que tots dos són crustacis amb deu extremitats i dendrobranquiats, i comparteixen la mateixa anatomia en termes generals. Quan xuclem el cap d’algun d’ells, mengem el cervell, l’estómac, la gònada, el cor, l’hepatopàncrees i la glàndula antenal, mentre que, quan en mosseguem el cos, mengem els intestins; i pel que fa a la cua, la part final, n’ingerim l’anus i el recte.

Mida

• Gamba: Sol ser més petita i prima.
• Llagostí: En general és més gran i robust.

Color

• G: Més vermellosa, especialment visible després de la cocció.
• L: Color més ataronjat o marronós, sovint més pàl·lid.

Forma del cos

• G: Cos més esvelt i delicat, amb antenes llargues.
• L: Més gruixut i compacte, amb potes més fortes.

Potes

• G: Té 3 parells de potes amb pinces (maxil·lípedes).
• L: En té només 2, una diferència anatòmica clau.

Gust

• G: Gust més intens i marí, lleugerament dolç.
• L: Suau i menys concentrat.

Textura

• G: Fina i tendra.
• L: Ferma i carnosa.

Cuina

• G: Molt apreciada menjada sola (a la planxa, bullida).
• L: Versàtil en arrossos, guisats, broquetes o a la brasa.

Marques registrades

A Catalunya existeixen quatre marques registrades de productes de pesca extractiva. D’entre aquestes, dues són gambes: la gamba de Palamós i la gamba de Tarragona. Concretament, la gamba vermella de Palamós (Aristeus antenatus) és marca de garantia des de l’any 2009. Les altres dues són l’escamarlà de Llançà i el peix de la Barceloneta.

La gamba és la mateixa

Totes les gambes vermelles del Mediterrani són iguals. Neixen d’uns ous fecundats, que quan els expulsen es converteixen en larves que viatgen pel Mediterrani gràcies als corrents marins. Un ou expulsat a la costa de Palamós pot convertir-se en gamba a Vilanova i la Geltrú. Per això, es diu que la pàtria de la gamba vermella és tota la costa del Mediterrani. No hi entenen, de poblacions, només d’un únic mar. També diuen que quan les gambes femelles tenen el cap lila (que és quan hi tenen els ous) és el millor moment per menjar-les, perquè la seva carn serà tensa, molsuda i saborosa.

Evolució del preu i de la captura

El preu de la gamba vermella de mida petita i mitjana duplica el del llagostí, perquè és un producte molt més valorat tradicionalment pels catalans. El seu cost ha anat fluctuant des dels 25 euros el 2012 fins als 40 euros el 2024 (amb pics fins i tot superiors, com el 2021), mentre que el del llagostí s’ha mantingut més estable. Cal destacar que la gamba vermella de mida gran pot voltar els 100 € o fins i tot arribar a pics de més de 200 €. Les fluctuacions en el seu preu van força lligades a les dades de captura. En general, la pesca de gamba vermella ha anat baixant en l’última dècada per la reducció general de la flota pesquera catalana. En els últims dos anys, a més, s’han imposat quotes màximes de pesca en aquesta espècie.

Infografia al paper de l’ARA Diumenge