Un moment feliç entre gallines i una família de la Garrotxa

El famós cocteler Javier de las Muelas sol explicar que els restaurants són platós on es roden escenes de la vida de la gent. Sempre he pensat que un dels motius pels quals la gent s'estima la restauració és perquè és en llocs així on han viscut moments feliços: la primera cita amb qui seria el seu company de vida o bé han celebrat els anys rodons de l'àvia. Un dia potser l'àvia no hi serà, però anirem a aquell lloc i pensarem en la cara que va fer quan li van donar el ram immens de flors. Hi ha establiments que per la seva tipologia són com imants per a celebracions, sobretot perquè són restaurants de categoria i impliquen un esforç econòmic. Un racó que estem disposats a gastar perquè l'efemèride s'ho val. Jo feia temps que tenia un lloc així en ment, només em calia la celebració. El lloc era Les Cols i "l'excusa" va ser el meu aniversari.

Les Cols té molts reconeixements i podríem triar molts adjectius per definir-lo, però si n'haig de triar un diria que és un restaurant familiar. Hi veureu els Puigvert-Puigdevall desenvolupar-se de manera orgànica per la sala i la cuina del restaurant. I dic això de la cuina perquè hi ha un plat que us el faran menjar directament a la cuina. Serà una oportunitat més per deixar-se sorprendre per l'arquitectura del restaurant, fet pels prestigiosos RCR Arquitectes, un despatx olotí que va guanyar el premi més prestigiós que es pot obtenir en el seu sector: el premi Pritzker. Respectant l'essència de la masia familiar, han pensat un restaurant lluminós que juga amb la percepció del que és fora i el que és dins. A Les Cols, el que queda a fora, la naturalesa, no és "a fora" i no ens és aliè. Començant per les gallines, ja que el seu espai dona directament a un finestral sobre el menjador i elles van voltant per fora. Si no teniu conversa, no patiu, perquè us distraureu veient l'imponent gall per la finestra, que queda una mica elevada i ofereix un angle privilegiat. El mateix joc d'integració amb la naturalesa, d'arquitectura no agressiva amb l'entorn, el trobareu a l'espai d'esdeveniments, que molt generosament us mostraran. I desitjareu que algú es casi allí i us convidi (estimats lectors, accepto invitacions). També m'agradaria tornar-hi un dia de pluja ara que la sequera ens l'ha fet valorar més que mai.

A Les Cols tot té sentit. Els ingredients procuren que siguin del seu hort o de productors de proximitat. Un plat té forma de ram de flors, un altre se serveix en una branca i un tercer, sobre una fulla. O bé és una galeta en forma d'escorça. El menú és emocionant, bonic, deliciós... i atipa. La seva proposta no és una moda. És cuina volcànica que no té res a envejar a ningú. És el resultat de dècades de feina de la brillantíssima Fina Puigdevall, la cuinera que ha obert camí per a les seves filles. La Martina Puigvert, cuinera revelació d'enguany per a la Guia Michelin, una de les joves promeses dels fogons a casa nostra. La Carlota Puigvert, que és la filla petita i pastissera. La filla del mig, la Clara, es va deixar seduir per la sala i la feina de sommelier, com el seu pare, el Manel Puigvert. El Manel Puigvert és un senyor que té aspecte de filòsof de l'antiga Grècia a qui voldries abraçar però te n'estàs perquè saps que no pertoca. La seva família també és un organisme viu que ha anat evolucionant i adaptant-se a l'entorn, com el lilà que embelleix la masia on és el restaurant, i on viu l'àvia al pis de dalt –a qui vaig poder veure tenint cura de les plantes de manera discreta a primera hora del matí.

Fer nit als Pavellons

I què hi feia a primera hora del matí? Doncs és que resulta que a Les Cols s'hi pot dormir. Als Pavellons, també fets pels mateixos arquitectes. És una experiència relaxant, especialment per la seva banyera d'aigua calenta, la sensació d'oasi dins la naturalesa i el còmode llit arran de terra. Això sí, cal tenir present que el restaurant i els Pavellons són gestionats de manera independent i cal fer la reserva per separat. Ara, si aconseguiu quadrar-ho, és una experiència extraordinària. L'espai es troba en una zona d'Olot on van anar construint al voltant, però quan ets a Les Cols tens la sensació d'estar sol. Un oasi de felicitat on t'empadronaries.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.