On i què menjar a Brussel·les

Brussel·lesPatates fregides amb musclos. Aquest és el plat més típic de Brussel·les, que, a més, s'anuncia com a mètode pescaturistes a tots els racons del centre de la ciutat, però no us espanteu. La cuina belga va molt més enllà de la famosa combinació del tubercle i el mol·lusc, tot i que també val (i molt) la pena tastar-los. La capital de la majoria d'institucions de la Unió Europea ha adoptat els millors sabors d'arreu d'Europa i del món sense abandonar els seus, i els paladars poden delectar-s'hi amb menjars molt diversos, d'una gran qualitat i per a totes les butxaques.

Si una cosa fa de menjar belga és l'estofat. El més famós és la carbonade flamenca, feta de trossos de vedella cuinats a foc lent amb cervesa. A vegades la fan amb conill o boulettes, que són similars a les nostres mandonguilles, i sovint van acompanyades amb salsa de tomàquet. Un dels millors llocs de la ciutat per degustar tots aquests plats és Fin de Siècle. La decoració del restaurant és la típica modernista de la ciutat i no tanquen la cuina, però res no és perfecte: no es pot reservar i a les hores punta hi sol haver cua.

Aquestes delícies també es poden paladejar en altres bons restaurants de cuina tradicional belga de Brussel·les, com Le Pré Salé, La Bourse o Le Marmiton. A més, s'hi poden assaborir amanides o croquetes de les típiques gambetes belgues, les crevettes, que van molt cotitzades; així com el famós jambonneau —jarret de porc—, les salsitxes amb stoemp, que és una mena de puré de patates, i, per descomptat, els musclos. Els que tenen més requesta són els cuinats a la marinera.

La capital belga ha assolit els nivells més alts de sofisticació de la patata rossa. És tot un món i cada barraca hi posa el seu toc personal. És determinant amb què es fregeixen, si olis vegetals o greixos animals, o una barreja de tots dos; i a quina temperatura i quanta estona. Destaca el quiosc de la plaça de Flagey, Frit Flagey, o les de Maison Antoine, que està a la plaça de Jourdan, al barri de les institucions europees. En cimeres llargues i feixugues, dirigents com Angela Merkel, Nicolas Sarkozy, François Hollande o José Manuel Barroso se n'han atipat.

Un altre lloc popular és la Fritkot Chouke, a tocar de la plaça de Sainte-Catherine, on hi sol haver ambient i bars amb bona música. Sempre va bé fer una mica de coixí abans de beure's una bona cervesa trapista, que en general són d'una graduació més alta de la que estem acostumats.

En aquesta mena de locals, també és típic engolir-se una bona mitraillette. Ara bé, cal tenir una senyora mandíbula i bastanta obertura de boca, que el repte és important. És una classe d'entrepà que porta un tall de carn, com pot ser una hamburguesa, llom o carn arrebossada, i enciam i patates fregides. S'assembla al que a casa nostra hem batejat com l'americà.

La cervesa és sense cap mena de dubte un motiu d'orgull nacional, i fins i tot, fa poc, Brussel·les ha obert un museu dedicat a aquesta beguda al centre de la ciutat, a l'edifici de l'antiga Borsa. El bar més conegut internacionalment per prendre'n una bona copa és el Delirium. Tenen més de 2.000 cerveses a la carta —xifra que els ha valgut el rècord Guinness—, però sovint s'omple de turistes i el bon ambient decau a mesura que avança la nit i les olors afloren. Altres opcions més tranquil·les, i que també tenen cerveses per triar i remenar, són el Poechenellekelder o À La Mort Subite, que és el bar més antic de la ciutat.

A Brussel·les hi viu molta gent originària del sud d'Europa, però especialment d'Itàlia. És una de les comunitats més importants de la capital belga i, naturalment, hi han aportat grans restaurants. Pot semblar que viatjar fins a Bèlgica i anar a un italià no toca, però no us en penedireu. Sobretot si visiteu L'Angolo, el Nona Pasta, el Pasta Divina, el Signora Ava o el Nona Merode. Cal fer una menció especial al Nuovo Rosso, que té una pasta excel·lent i abundant, del qual marxareu amb la sensació d'haver pagat menys del que val.

Si preferiu menjar pizza, també hi ha una llarga corrua de locals especialitzats de molta anomenada. Entre d'altres, podeu anar a La Pizza è Bella, Cocina Flagey, Na Pizza, La Bottega della Pizza, Nona Merode o La Piola. En cas que preferiu els kebabs, en podeu demanar un a tocar de la Grand Place, a L'Express. No us feu enrere per l'aparença del local i afegiu-vos a la llarga cua que travessa el carrer. És probable que us hàgiu de guanyar la taula a cops de colze, però si us feu portar un halloumi o un babaganuix us en llepareu els dits.

Una de les postres més famoses i típiques de Bèlgica són els gofres, una mena de galetes cruixents per fora i tendres per dins que estan fetes a base de farina, mantega, aigua, oli i ou. S'hi poden afegir tota mena de dolços per sobre, com xocolata, gelats, nata o melmelades. Se'n troben arreu de la capital belga i en general tots presenten un gust acceptable.

Ara bé, les que serveixen a Maison Dandoy són d'un altre nivell. Prepareu la cartera, perquè costa al voltant d'uns nou euros cada gofre, però també el pitet, que fan venir aigua a la boca. N'hi ha de dos tipus: els de Lieja i el de Brussel·les. El primer té sucre ja incorporat a la massa, embafen més i són més densos; en canvi, els de la capital són més lleugers i baixen més bé. Sigui com sigui, els dos tipus tenen l'èxit que es mereixen i provoquen llargues cues.

Per acabar, no marxeu sense tastar la xocolata belga. Mireu de fugir del nucli antic i de les botigues de souvenirs o només destinades als turistes. Podeu comprar bons bombons en botigues de marques com Pierre Marcolini, Leonidas, Wittamer o Chocopolis. Si no us voleu gastar tants diners, també podeu optar per tauletes de xocolata. Són més barates i cada vegada de més qualitat i varietat de gustos.

En cas que disposeu de temps, fins i tot podeu anar a l'outlet de la famosa fàbrica de xocolata de la Neuhaus. Està als afores de la ciutat, però està ben connectada amb metro. Aneu-hi amb gana, que allà en podeu tastar i menjar tanta com vulgueu, i després triar i comprar-ne a granel a molt bon preu.