L'ube, el tubercle porpra viral que fa anar de corcoll les Filipines

Benguet, Les FilipinesA la ciutat de Nova York, la gent fa cua davant d'una pastisseria abans que obri per comprar un dònut amb un glacejat porpra sorprenent. A París, un grup de persones beuen uns cafès porpres amb un aroma suau de fruits secs. A Melbourne, Austràlia, un to porpra i una dolçor suau als panets de pasqua.

L'ingredient comú de tots aquests ítem és l'ube, o el nyam porpra de les Filipines (Dioscorea alata en el seu nom científic), i el desig del món per aquest tubercle està posant en dificultats les persones que el cultiven. El país en conrea més de 14.000 tones a l'any i n'és el principal productor mundial.

Pujant un turó i entre els arbres de Benguet, una província muntanyosa de les Filipines, Teresita Emilio escodrinya la terra i troba una soca gairebé invisible a simple vista. Excava lentament al seu voltant amb una vareta metàl·lica abans de fer servir les mans enguantades. "He d'anar amb compte. Podria fer-li mal", diu Emilio, de 62 anys, mentre fica la mà al forat estret i estira.

Sostenint-la entre els seus braços, treu el que sembla una branca grassoneta de la mida d'un nadó. A la base del cap, on l'arrel connecta amb la tija, irradia el color porpra. És ube cru. "No és gaire cosa", diu.

A mesura que el nyam porpra ha guanyat popularitat arreu del món, els agricultors filipins com Teresita Emilio no donen l'abast. A les Filipines, el tubercle –que és originari del país i que es conrea principalment en petites parcel·les de temporada– s'ha utilitzat durant molt temps en melmelades, gelats i pastissos. Ara, el seu color fotogènic i el seu sabor subtil han ajudat a alimentar una bogeria viral, pressionant les Filipines perquè en subministrin més, fins i tot quan el canvi climàtic assola les collites i els productors de la Xina i el Vietnam augmenten la seva pròpia producció de nyams morats.

"És el nou matcha", afirma Cheryl Natividad-Caballero, subsecretària del departament d'agricultura a càrrec dels cultius d'alt valor del país, que inclou l'ube. "Atesa la creixent demanda, ara hem de millorar el sistema", afegeix.

La producció anual d'ube ha baixat de més de 15.000 tones el 2021 a unes 14.000 tones en els darrers dos anys, la major part destinada al consum local, segons dades governamentals. No obstant això, les exportacions s'han quadruplicat en els darrers anys fins a més de 200 tones anuals, amb més de la meitat d'aquestes destinades als Estats Units. Les Filipines fins i tot s'han vist obligades a importar una mica d'ube del Vietnam per satisfer la demanda local.

Escassetat i canvi climàtic

Tota aquesta bogeria per l'ube és nova per a Emilio. Ella va aprendre a cultivar-lo de petita als turons de Benguet, seguint la seva mare per fileres de pinyes, cúrcuma i pandan. Els tubercles que desenterrava eren per als veïns i compradors que feien el camí muntanya amunt. No s'assemblava en res a la demanda mundial que alimenta ara. "Tenia tant ube llavors que fins i tot en llençava", explica la dona, que assegura que ara el tubercle està a prop de desaparèixer. Una de les raons de l'escassetat d'ube és la manca de "material de plantació", els trossos de nyam porpra tallats que els agricultors enterren per cultivar-ne de nous.

Emilio assegura que pagesos com ella venien gairebé tota la seva collita d'ube a causa del preu més alt. Al final de la temporada de collita, en queda poc per tallar i plantar. Tot i que es pot cultivar a partir de llavors, aquest mètode és extremadament lent i poc fiable.

A unes 12 hores cap al sud amb cotxe, Jenelyn Bañares, una productora d'ube de la ciutat rural de San Francisco, a la província de Quezon, al sud de Luzon, té el mateix dilema. "He intentat comprar ube a altres agricultors, però tampoc tenen material de plantació", diu.

A tot això cal sumar-hi el factor del canvi climàtic. L'ube es considera un dels cultius més resistents de les Filipines. Prospera durant les estacions seques i humides de l'arxipèlag equatorial, explica Grace Backian, la principal investigadora de l'ube a la Universitat Estatal de Benguet. La terra seca i la forta llum solar empenyen els tubercles a arrelar i a treure fulles. La pluja fa que els tubercles s'inflin, de vegades fins a 14 quilos. Però aquest ordre meteorològic s'ha capgirat a causa del canvi climàtic. "Ara, mai se sap quan plourà i quan farà sol", assenyala Bañares.

Als turons de Benguet, Emilio deixa l'ube que ha extret de la terra sobre una roca coberta de molsa fora de casa seva i després s'inclina sobre un cubell de plàstic per rentar-lo. L'aigua surt de color marró mentre frega el tubercle amb la mà. Explica que va començar a cultivar nyam porpra després que acabés la temporada de la pinya perquè l'alimentava durant l'estació de pluges. Però l'ube també li permetia sentir-se a prop del record de la seva mare i d'altres pagesos del poble. Fa una última rentada al tubercle i li dona un copet. "Crec que el plantaré", diu.