Anirem al supermercat amb una llista de la compra feta per la intel·ligència artificial?
En el futur, la IA podria aconsellar canvis en els hàbits d'alimentació per triar opcions més saludables
Londres¿Heu fet mai la prova de demanar-li a qualsevol sistema d'intel·ligència artificial (IA) que us prepari el menú de tota la setmana, per exemple, per a tres persones, que els faci la llista de la compra a partir d'aquest menú i tot per un preu que no excedeixi els 170 euros? ¿Heu fet la mateixa prova dient-li que sigui baix en sal o greixos, o vegà, o per a celíacs o qualsevol altra característica que prefereixin? Us adverteixo, però, que, per aquests diners, ni s'atiparan ni menjaran la millor de les qualitats. I, els extres, si és que hi arriben, com passava abans: els diumenges, a tot estirar.
Els menús preparats per l'IA poden ser més aviat tristos. Aquest corresponsal n'ha fet la prova. El resultat és, per destacar alguna de les opcions obtingudes, el següent. El migdia de dilluns, un "entrepà de blat integral amb hummus, cogombre i pastanaga més una peça de fruita (poma o plàtan)". I el sopar de dimecres?: "Salmó al forn amb mongetes tendres i puré de patates d'acompanyament". El pressupost no inclou ni vi –només aigua de l'aixeta–, ni tampoc oli d'oliva per amanir res. Si fessin cas de la IA diumenge a la nit podríeu arribar a llançar coets: "pollastre rostit amb verdures al forn (patates, pastanaga i xirivia) i una amanida verda". D'orgànic, res de res. Us hi apunteu?
Millor o pitjor?
Tot plegat, encara pot empitjorar, esclar. O no, depèn de com s'ho mirin. Depèn, també, de si algunes idees dels màxims responsables de les cadenes de supermercats hi acaben fent forat. Ken Murphy, el director executiu de Tesco, el distribuïdor més gran d'aliments del Regne Unit i Irlanda (4.270 botigues entre tots dos països i 22 milions de clients com a usuaris habituals de la targeta de fidelització Clubcard), ha plantejat la possibilitat de ficar-nos el Gran Germà, la Supernanny i el metge de capçalera, tots junts, al carretó de la compra. Com?
Ho heu endevinat: amb la intel·ligència artificial. Murphy va dir la setmana passada: "En el futur, la IA analitzarà el comportament individual dels consumidors i farà suggeriments personalitzats. I els coaccionarà dient-los: «Amb el temps he notat que a la teva cistella de la compra el contingut de sal és el 250% de la quantitat diària recomanada. Us recomanaria que substituïu això, això i això altre per productes més baixos en sodi per millorar la teva salut del cor»".
I serà a partir de la informació registrada a la targeta de fidelitat de la cadena que la IA es podrà permetre tanta insolència. Murphy va fer aquestes declaracions en un fòrum sobre l'evolució dels anys següents del futur del comerç al detall que va organitzar el diari de la City de Londres per excel·lència, el Financial Times.
La idea va provocar tota mena de reaccions: a favor i en contra. I ha enfrontat, d'una banda, els defensors de la salut i, d'una altra, els defensors de la privacitat. Els primers creuen que una alimentació poc saludable està provocant una gran crisi d'obesitat al país, que afecta el Servei Nacional de Salut (NHS). No debades, fa cinc dies l'Institut d'Investigació de Polítiques Públiques va demanar l'augment d'impostos addicionals per als aliments poc saludables, com ara les galetes i la xocolata. Seria una manera de dissuadir la gent de comprar-los, creuen.
Dades estadístiques oficials apunten que al voltant del 60% de la ingesta calòrica del Regne Unit prové ara d'aliments ultraprocessats, i el 95% d'aquests aliments es compra als supermercats. Mentrestant, l'obesitat i les malalties relacionades amb la dieta estan costant a l'economia del país uns 98.000 milions de lliures esterlines anuals en pèrdua de productivitat i costos de l'NHS, calculen els més catastrofistes, no sense raó. A les illes britàniques, des de mitjans dels anys noranta s'ha duplicat la taxa d'obesitat. I una investigació del British Medical Journal publicada el mes de maig passat indicava que menjar gaires aliments ultraprocessats, com ara cereals ensucrats, plats preparats o begudes gasoses, s'ha relacionat amb una mala salut mental i amb un risc més gran de morir per problemes cardíacs.
El peix que es mossega la cua
Al seu torn, Jake Hurfurt, cap de recerca i investigacions de Big Brother Watch, una organització no governamental que es dedica a denunciar els abusos contra la privacitat, ha clamat: "És sorprenent que el CEO de Tesco vulgui utilitzar aquestes dades per dir-nos com viure les nostres vides. Els comentaris del senyor Murphy haurien d'alarmar tothom i servir com a prova que els programes de targetes de fidelització es basen en la vigilància massiva dels clients. Tesco no té dret a fer judicis sobre què comprem".
Els defensors d'una dieta més equilibrada, però, han denunciat el doble estàndard del comentari del cap de Tesco. Perquè les grans cadenes de supermercats fa dècades que fan servir les targetes de fidelització per conèixer el comportament dels consumidors. I si entendre el que volen els clients pot ser una bona eina per al capitalisme, no necessàriament ho ha de ser per a la salut. Els aliments grassos, ensucrats i altament calòrics són relativament barats de produir, fàcils de vendre i, per tant, molt rendibles. Per tant, no és casualitat que els programes de fidelització i les ofertes tipus 2x1 o "compri'n 3 i emporti-se'n 1 a meitat de preu" estiguin dissenyats majoritàriament per dirigir els clients cap als aliments ultraprocessats; això és el que ha denunciat un equip de la universitat de Tufts (Massachusetts, Estats Units), que han creat el Food Compass, un nou sistema de classificació d'aliments entre 1 i 100 (en què 100 és considerat el més saludable).
La pregunta clau més enllà dels problemes de privacitat o de salut és si el CEO de Tesco, Ken Murphy, era sincer quan deia el que va dir. Perquè com més menjar processat es compra, més el promocionen els supermercats i més ofertes se'n fan. Aconsellarien comprar més productes sans que, en principi, no són tan rendibles econòmicament? Caldrà preguntar-ho a la intel·ligència artificial, també?
I què en podem dir dels preus? Perquè un lluç potser no treu tant la gana com un paquet de galetes, però és infinitament més car. I sí, el salmó del menú fet per la IA ha de ser de piscifactoria, ple d'antibiòtics, probablement, i sense cap gust. No penseu que menjareu un filet de salmó sockeye salvatge, del nord del Pacífic o d'Alaska, per la senzilla raó que una peça de 600 grams costa 38 euros, una quarta part del pressupost per menjar durant una setmana.