Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

BarcelonaPosaries 20 terrossos de sucre en una pizza per als teus fills? 8,4 terrossos en quatre galetes? 3 en un iogurt? Probablement no, però tant hi fa: la indústria ho fa per tu. Tothom hi està d'acord: el que mengen els nens és crucial per a la seva salut. Però, paradoxalment, molts dels productes menys saludables que trobem als supermercats estan adreçats als nens. Greixos saturats, sucres, farines refinades, colorants… Fent un ús agressiu i sense escrúpols de la publicitat, la indústria ofereix als infants una llarga llista de productes que estan molt lluny de complir els requisits d'una alimentació natural i saludable.

Occident viu una preocupant epidèmia d'obesitat i els infants en són unes de les principals víctimes. Segons dades de la Generalitat, el 12,6% dels nens d'entre 6 i 12 anys són obesos, un 19,1% té sobrepès, i un 31,8%, excés de pes. Com passa a la resta de països, també a Catalunya la prevalença de l'obesitat és més elevada entre els nens de classe social baixa. En aquest sector social, un 40% dels nens fan un consum freqüent de menjar ràpid, pastisseria industrial, llaminadures i begudes ensucrades (el percentatge és del 20% entre els nens de classes socials més afavorides). Només un 4,9% dels nens catalans mengen 5 racions diàries de fruita i verdura.

Dolços, greixos, farines refinades, begudes ensucrades (no només els refrescos, també sucs de fruita), embotits, llaminadures (com els ossets de goma)… La llista és llarga, com ho és la llista de malalties provocades per una dieta deficient. L'obesitat n'és només una, però n'hi ha més: malalties cardiovasculars, colesterol, diabetis i, fins i tot, càncer. A més, tot i que les conclusions no estan clares, molts estudis apunten a un altre efecte colateral d'un consum excessiu de sucre i greix: les conseqüències negatives en l'estat d'ànim i el comportament dels nens.

Crema d'avellanes?

'Llet, cacau, avellanes i sucre', diu la lletra de la cançó publicitària de Nocilla; Nutella, el seu principal competidor, es presenta com una 'crema d'avellanes'. Però a dins dels pots hi ha el que ens diuen que hi ha? Ara fa dos mesos, un grup de consumidors d'Hamburg va decidir fer una fotografia de la Nutella amb els seus ingredients separats a dins del pot. La imatge va ser publicada al 'Die Welt' i es va fer viral. És una imatge impactant, que demostra que l'ordre dels factors sí que altera el producte, i molt.

La imatge de la Nutella desconstruïda va provocar un enorme impacte perquè mostra la realitat que s'amaga al darrere d'una imatge amable i atractiva. De crema d'avellanes res. Un 58% del producte és, senzillament, sucre, i un 32% és greix saturat, sobretot oli de palma, un ingredient molt polèmic tant des del punt de vista ètic i mediambiental, com de la salut (un informe de l'Agència Europea de la Salut va concloure que conté contaminants que poden causar càncer). El que no és sucre (necessari per fer que el producte sigui dolç) i greix (necessari perquè tingui la textura adequada per a ser untat) és llet en pols desnatada. I sí, també, avellanes i cacau, en una proporció molt reduïda.

Bombes de sucre

Ara fa quatre anys, Ferrero, la multinacional italiana que fabrica la Nutella, va haver de pagar 3 milions de dòlars per aturar la demanda d'una mare americana que l'havia denunciat per enganyar els consumidors. La dona afirmava que la publicitat de la marca dona a entendre que el producte és una opció saludable a l'hora de preparar l'esmorzar o el berenar dels nens. Però el de les cremes d'avellanes no és un cas aïllat. Recopilats per Sinazucar.org, aquests són alguns exemples de fins a quin punt els aliments que més consumeixen els nens estan molt lluny de ser saludables. I això només pel que fa al sucre:

• 50 grams de Frosties de Kellog's contenen l'equivalent a 4,6 terrossos de sucre.
• Una cullerada de 30 grams de Mi primer Cola-Cao, 3 terrossos
• 1 iogurt Nestlé Bebé, 2 terrossos
• 2 barretes Kinder, 3,3 terrossos
• 1 Telepizza Kit Kat petita, 20 terrossos
• 4 galetes Príncipe Maxi Choc, 8,4 terrossos
• 4 galetes Chips Ahoy, 8,5 terrossos
• 4 galetes Tosta Rica, 1,4 terrossos
• 1 bric petit Puleva Peques, 3,4 terrossos
• 1 got de Cacaolat, 8,4 terrossos
• 1 Bollicao, 3,6 terrossos

"Ells ho demanen"

Són exemples que demostren l'ús i abús que la indústria de l'alimentació fa del sucre, un ingredient que és el desencadenant de nombroses malalties. Les últimes recomanacions de diferents organismes internacionals diuen que els nens i adolescents haurien d'ingerir un màxim de 25 grams de sucres afegits al dia. Si pensem que un simple Bony té 21 grams, ens adonarem de fins a quin punt aquest límit és superat al llarg del dia.

És cert que són els mateixos nens qui demanen aquest tipus de menjar. El Tigreton té molts més fans que no pas el plat de verdura. "Ells ho demanen", diuen els pares, situats entre l'espasa i la paret, entre la voluntat d'alimentar correctament els fills i la pressió que exerceixen l'entorn social i la publicitat. És una lluita desigual, amb els pares enfrontant-se no només a la indústria sinó també a milions d'anys d'evolució humana, perquè els nens estan programats per buscar el dolç. Ara bé, una cosa són els sucres naturals (com el de la fruita), i una altra, molt diferent, són els sucres presents en aliments processats (com un suc de fruita). I, encara pitjor, els sucres afegits.

Els nens necessiten molta energia, cosa que els fa triar de forma instintiva aliments que els proporcionin glucosa. La verdura, en canvi, té poques calories però molta fibra de difícil digestió i, des d'un punt de vista evolutiu, no té sentit dedicar esforços a consumir aliments que aporten poca energia. Per complicar més les coses, elements com el calci, els fenols o els flavonoides fan que les verdures tinguin un gust amarg, i els humans estem programats per rebutjar tot el que és amarg, perquè amarg vol dir tòxic i, per tant, perillós. Un adult sap que no hi ha perill si beu cafè o es menja una col de Brussel·les. Però un nen no. A un adult el guia l'experiència. A un infant, només l'instint.

Ara bé, l'actitud de pares i mares reforça o relativitza aquest instint innat, i això vol dir que el seu paper és fonamental. D'entrada, els nens aprenen per imitació; no serveix de res alliçonar-los sobre la importància de menjar bé si els progenitors són els primers a consumir aliments poc saludables. De fet, el gust dels nens comença a desenvolupar-se a l'úter, de forma que la dieta de la mare exerceix una influència important en els futurs gustos del fill.

Tampoc és bona idea fer excepcions. Els psicòlegs alerten dels efectes negatius de premiar els nens amb determinats aliments perquè, amb el pas del temps, acaben associant aliments amb un alt contingut en sucres i greixos (com pastissos o gelats) amb moments positius i feliços (celebracions, vacances), mentre que la verdura o altres aliments sans són associats a moments desagradables. Cal tenir present que els nens tenen un sentit del gust molt més intens que els adults, cosa que els fa percebre els aliments de forma molt més bona o dolenta que nosaltres. L'aversió i el pànic que mostren davant de determinats plats és genuí.

El paper de la publicitat

Però si educar els nens és una tasca complicada, la publicitat fa les coses molt més difícils. Els nens estan exposats de forma constant a una publicitat que no poden entendre. Els nens de menys de 6 anys no saben distingir entre un programa de televisió i un anunci, i els menors de 8 anys no entenen el caràcter persuasiu de la publicitat. No l'entenen, però cauen davant dels seus encants: un nadó de 18 mesos ja és capaç de reconèixer una marca comercial, i als 3 anys els nens ja s'estimen més el producte d'una marca coneguda que no pas un de marca desconeguda o blanca. Aquesta predilecció no és casual, sinó el resultat d'una estratègia de màrqueting especialment agressiva. Ninots, mascotes, cromos, dibuixos, regals… La pràctica totalitat d'aliments adreçats als infants fa servir la publicitat per seduir un públic captiu i innocent. La publicitat és una arma letal, perquè soscava els esforços que fan pares i mares per intentar que els seus fills mengin de forma saludable i sensata. I, per si això fos poc, els mals hàbits de la infància poden convertir-se en els mals hàbits de tota una vida.

No és el cas de Catalunya (sotmesa, també en aquest cas, a les normes espanyoles) però a molts països del món hi ha una creixent conscienciació sobre la necessitat de posar fre a la publicitat de la indústria de l'alimentació adreçada als nens. Als Països Baixos, la indústria ha decidit, de forma voluntària, deixar de fer servir personatges populars en els paquets de productes adreçats als nens: no hi haurà més heroïnes de 'Frozen' en els paquets de galetes o pastissets. La norma segueix la prohibició britànica que els mitjans acullin publicitat adreçada als nens d'aliments poc saludables.

Mentrestant, a casa nostra, conillets, astronautes, dinosaures i tota mena de personatges simpàtics continuen formant part indivisible dels productes adreçats als nens. En molts casos, recomanats per organitzacions mèdiques i associacions pediàtriques, que acostumen a cedir els seus logotips a canvi de contraprestacions econòmiques.