Ni un dia a casa
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Quan tocàvem el cel, La Niña de Mis Ojos

El cel La Niña de Mis Ojos / PERE VIRGILI Zoom

Tots som, en part, el que vam viure a la infància. Els records de les coses que fèiem quan érem petits ens fan dibuixar sovint un somriure secret, del qual només nosaltres sabem el motiu. Hem corregut darrere una pilota somiant ser futbolistes i hem viscut històries increïbles amb els personatges de les nostres pel·lícules preferides.

Tots hem tingut el somni de tocar el cel i quan més a prop hi hem estat ha sigut quan érem petits, gràcies als gronxadors dels parcs. Amb el seu anar i tornar la sensació de tocar els núvols amb la punta dels dits és inevitable.

Així que entrem a La Niña de Mis Ojos trobem dos gronxadors. “És una declaració d’intencions. Aquí veniu a gaudir”, ens diu Javier Muñoz, propietari del restaurant.

El va obrir fa poc més d’un any i ens confessa que els ha costat molt arribar fins aquí, han canviat el local de dalt a baix. “Ens hi hem deixat molts diners, però l’edat mana i era o ara o mai”.

El Javier és gat vell. Vint anys darrere els fogons de la Masia Sant Cugat i uns quants més al capdavant del Bocca Restaurant avalen el projecte en solitari del xef. Ens confessa que a “casa sempre han viscut d’això i que és el seu pare qui li va ensenyar l’ofici.

La proposta gastronòmica de La Niña acredita la seva cuina de sempre. Aconsegueix ser divertit a l’hora d’enfocar les receptes i posar-hi algun toc especial. Només cal tastar la seva ensalada russa. Porta cranc, gambes, ous de tobiko (peix volador), oli de saté i maionesa kiupi (japonesa).

Davant d’aquesta creativitat ens deixem portar per les seves recomanacions. D’entrada, tres plats que sobten, els anomenats bocados. Primer, un farcellet de patata amb ou i trufa que explota dins la boca. Crea addicció. Després ens arriba el bistec tàrtar de la casa amb una falsa crema d’ou que amaga tàperes i adobats. I, per acabar el triplet de primers plats, el pop brasejat amb patata i mojo picón. “És un dels preferits dels clients i de la meva dona, i amb això ja en tinc prou”.

Però l’espectacle no acaba aquí.

Les propostes per rematar l’àpat són de traca i mocador. L’Adri demana un clàssic de la cuina del Javier, els bombons de gambes vermelles farcides de sípia, verdures i bolets. El Carles aposta pels canelons d’ossobuco, i per la seva cara, sempre expressiva, l’elecció ha sigut encertada. L’Ivan també vol carn i demana la presa ibèrica amb hummus de cacauet, cigrons i xerris caramel·litzats.

“A La Niña creiem que les postres són el que fan decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre, per això les fem a casa”. La qualitat i la creativitat no canvien. Quan hi aneu demaneu la torrada de Santa Teresa de pa brioix amb cafè i gelat de mascarpone amb pinyons o el pastís de pastanaga.

Sortim amb ganes de recomanar-lo, que formi part un dia d’una conversa amb amics, que sigui un lloc que tingui èxit, que es facin un lloc en una plaça tan difícil com Barcelona, que toquin algun dia el cel gràcies als seus plats.