Tots tres tenim el mateix record d’infantesa. Aquells dinars de migdia en un xiringuito de platja amb els pares, germans i amics. I el menú senzill: plats per picar i un bon arròs de segon. I un gelat per arrodonir-ho. Allò era la felicitat. I potser és gràcies a aquestes experiències que ens apassiona tant menjar, qui sap.

L’octubre que ve l’Estupendu de Badalona fa tres anys. El van obrir cinc socis que hi entenen molt de tapes i arrossos, per oferir a Badalona un local de platja com cal. “A Badalona no existia una oferta d’aquest estil, i per això vam decidir-nos a obrir-lo, al mig del passeig”, puntualitza Francis Galbón, el director del local. L’Estupendu està situat a pocs metres de la famosa fàbrica d’Anís del Mono i a peu de platja. “Hem reconvertit un espai que era ruïnós en un dels referents de la ciutat”. Pots dinar-hi mirant el mar i a la terrassa s’hi està força còmode. “Ens adaptem a les estacions. A l’estiu som un local més desenfadat, més de bogeria eivissenca, i a l’hivern hi trobes calma”.

Diem al Francis que venim amb la intenció de dinar bé sense pretensions, i ens diu aquella frase que tant ens agrada: “Deixeu-ho a les meves mans”.

Per picar no ens estem de res: croquetes de sípia; albergínies amb mel de canya; gambes de Huelva, vermelles, fregides i arrebossades; braves de la Bodega La Puntual amb un puntet d’all i mojo picón, i una truita de patates amb morcilla patatera, que fa les delícies del tots tres.

Però tenim més gana d’aperitiu i li demanem al Francis si ens pot portar musclos a la marinera. No hi poden faltar, en un lloc així. Tot un encert.

De segon tenim clar que ens portaran arròs, però no sabem quin serà. N’hi ha de diferents tipus per escollir i ens en porten dos. Un és l’arròs caldós de sípia amb galeres. L’altre, l’arròs estrella de l’Estupendu, el fadrí, més conegut com el señorito, on tot ve pelat. I ho diem alt i clar: un arròs com déu mana. Ben fet, ben cuinat, amb els granets d’arròs al seu punt i amb aquell suquet amb gust de peix extraordinari. Li preguntem al Francis pel secret d’aquests arrossos. “Té nom propi: David Turón. Aplica un sistema culinari propi del Delta, d’on és ell. El pròxim dia que vingueu no us perdeu el bullit de bacallà amb patates ni la fideuà”.

Una terrassa que fa furor

Amb la panxa plena, arriben les postres. El Carles, com sempre, demana el seu clàssic gelat de vainilla. L’Adri escull les trufes de xocolata amb oli i sal, i l’Ivan el pastís de formatge casolà. Un bon final per a un dinar com els d’abans. Però aquí no s’acaba tot. A l’estiu obren una barra a l’altra banda de la terrassa. Ens escarxofem en uns sofàs per xerrar una estona amb el Francis tot fent el gintònic. “Aquesta és la zona que fa furor de l’Estupendu, té molt d’èxit”. Ara només ens falta una migdiada com les d’abans.