El mar no enganya

El Sebastià encara recorda l’estiu que li va canviar la vida. Tenia setze anys i un repte a contrarellotge: aprovar l’anglès al setembre. Per aconseguir-ho, calia fer classes de repàs però no sabia d’on treure els diners per pagar-les. Els avis li van oferir la solució: treballar al seu restaurant, El Quijote de Montgat. Però no podia ser tan fàcil, hi havia una condició, res de privilegis per ser el net, començaria des de baix: netejant peix, enciam, bolets o el que fes falta. Així va començar la seva carrera a la cuina, que no ha sigut curta, amb el seu pas per locals de prestigi com el Gaig, el Gorría, el Talaia Mar i d’altres.El 2005 es produeix un punt d’inflexió, ja que necessitava dirigir el seu propi negoci i es va quedar El Mirall de Montgat, un local petit però acollidor. Des del principi va tenir bona rebuda i els clients de seguida van apreciar la seva cuina nascuda a la vora del mar.“Sabeu què és el més curiós de tot això? Que no m’agrada la meva feina, però em serveix per fer el que m’agrada: viatjar i menjar”. El Sebastià és així d’honest, transparent i directe. Com els seus plats. Té una carta marinera amb productes de proximitat en què els principals protagonistes són el peix salvatge i el marisc.I és el que volem. De primer, el Carles no dubta en demanar els calamarsets fregits amb ou estrellat i tòfona. L’Ivan aposta pel pop a la gallega amb Parmentier i l’Adrià pel tàrtar de salmó amb ceba i soja. Dubtem en el segon plat. De peix hi ha morro de bacallà gratinat amb mussolina o un turbot salvatge a la planxa, però l’arròs sec de llamàntol ens convenç a l’instant quan el veiem a la taula veïna. Sens dubte, és un dels plats estrella del Sebastià.Amb el mateix to directe, ens explica que porta el ritme de vida que vol. “Treballo 36-40 hores a la setmana. No en necessito més”. Obre els migdies de dimarts a diumenge i només les nits de divendres i dissabte. “Aquí sí que sabem conciliar. Jo porto els meus fills a l’escola i els recullo, a la tarda jugo amb ells. Aquesta és la feina que m’agrada”. Assegura que les crisis no l’han afectat. “N’he passat dues, la del 2008 i aquesta del covid-19, però com que tinc un negoci petit, amb poc marge, hem sabut redreçar el rumb”.El restaurant és al casc antic de Montgat, just davant del mar. “Per això no vaig voler canviar el nom del local. És un reflex del Mediterrani, és un mirall de la transparència i honestedat del mar”. I, com els miralls, el Sebastià no enganya, i la seva cuina tampoc. [[QUOTE_BEGIN]]El Mirall de MontgatCarrer del Mar, 35, Montgat Carta: Peix salvatge i marisc Must: Arròs amb llamàntol Vi: Carta curta però ben triada (sobretot els vins blancs, on hi ha més varietat) Cervesa: Estrella Damm Servei: Atent i correcte Local: Petit i acollidor Preu final per persona: 30 €[[QUOTE_END]]

El mar no enganya

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Rovellons més enllà de l'all i julivert

Els raors, els peixos més bells (de la tardor)

L’hora de rebel·lar-se

Més continguts de mengem

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes amb productes de tardor

Benvinguts a casa, xefs!

Com es fan els panellets de pinyons, xocolata, ametlla i cirera? Recepta del pastisser Èric Ortuño

Les olives que exploten quan es mosseguen, un dels aperitius del restaurant Disfrutar que es poden menjar a casa

Què cuino aquesta setmana? 10 plats per menjar amb cullera

Com es fan els farcells d'albergínia amb formatge de cabra i branques de romaní? Recepta del cuiner Salvador Brugués

Cuina al vapor, saludable i internacional

Com es fa el rèmol empetxinat al vapor amb ceps i a l'aroma de fonoll? Recepta saludable