El mar no enganya

El Sebastià encara recorda l’estiu que li va canviar la vida. Tenia setze anys i un repte a contrarellotge: aprovar l’anglès al setembre. Per aconseguir-ho, calia fer classes de repàs però no sabia d’on treure els diners per pagar-les. Els avis li van oferir la solució: treballar al seu restaurant, El Quijote de Montgat. Però no podia ser tan fàcil, hi havia una condició, res de privilegis per ser el net, començaria des de baix: netejant peix, enciam, bolets o el que fes falta. Així va començar la seva carrera a la cuina, que no ha sigut curta, amb el seu pas per locals de prestigi com el Gaig, el Gorría, el Talaia Mar i d’altres.El 2005 es produeix un punt d’inflexió, ja que necessitava dirigir el seu propi negoci i es va quedar El Mirall de Montgat, un local petit però acollidor. Des del principi va tenir bona rebuda i els clients de seguida van apreciar la seva cuina nascuda a la vora del mar.“Sabeu què és el més curiós de tot això? Que no m’agrada la meva feina, però em serveix per fer el que m’agrada: viatjar i menjar”. El Sebastià és així d’honest, transparent i directe. Com els seus plats. Té una carta marinera amb productes de proximitat en què els principals protagonistes són el peix salvatge i el marisc.I és el que volem. De primer, el Carles no dubta en demanar els calamarsets fregits amb ou estrellat i tòfona. L’Ivan aposta pel pop a la gallega amb Parmentier i l’Adrià pel tàrtar de salmó amb ceba i soja. Dubtem en el segon plat. De peix hi ha morro de bacallà gratinat amb mussolina o un turbot salvatge a la planxa, però l’arròs sec de llamàntol ens convenç a l’instant quan el veiem a la taula veïna. Sens dubte, és un dels plats estrella del Sebastià.Amb el mateix to directe, ens explica que porta el ritme de vida que vol. “Treballo 36-40 hores a la setmana. No en necessito més”. Obre els migdies de dimarts a diumenge i només les nits de divendres i dissabte. “Aquí sí que sabem conciliar. Jo porto els meus fills a l’escola i els recullo, a la tarda jugo amb ells. Aquesta és la feina que m’agrada”. Assegura que les crisis no l’han afectat. “N’he passat dues, la del 2008 i aquesta del covid-19, però com que tinc un negoci petit, amb poc marge, hem sabut redreçar el rumb”.El restaurant és al casc antic de Montgat, just davant del mar. “Per això no vaig voler canviar el nom del local. És un reflex del Mediterrani, és un mirall de la transparència i honestedat del mar”. I, com els miralls, el Sebastià no enganya, i la seva cuina tampoc. [[QUOTE_BEGIN]]El Mirall de MontgatCarrer del Mar, 35, Montgat Carta: Peix salvatge i marisc Must: Arròs amb llamàntol Vi: Carta curta però ben triada (sobretot els vins blancs, on hi ha més varietat) Cervesa: Estrella Damm Servei: Atent i correcte Local: Petit i acollidor Preu final per persona: 30 €[[QUOTE_END]]

El mar no enganya

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

L'auge del cranc blau, un tresor gastronòmic del Delta

L’excel·lència de l’avi Pere

Una estrella de barri

Més continguts de mengem

Com es fa el filet de vedella al pebre verd? Recepta del cuiner Joel Castañé, del restaurant La Boscana

Què cuino avui per sopar? 10 receptes que parteixen d'un sofregit

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per llepar-se'n els dits

Producte, amor i passió per la cuina

Què cuino aquest cap de setmana (de Sant Antoni Abat)? 10 receptes que fan festa

Com es fan les croquetes de pollastre rostit? Recepta del cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc

Croquetes, el cruixent que arrebossa la millor cuina

"Trauré les teules una a una per salvar algunes ampolles i barriques del celler"