Casa Xica, amor a primera vista

Adrià Albets / Carles Domènech / Ivan Díez

3 min

El Marc Santamaria i la Raquel Blasco al seu restaurant, Casa Xica. PERE VIRGILI

“Qui ens havia de dir que estaríem així, eh? Però seguim remant i estem forts”. La resposta de la Raquel ens tranquil·litza. Casa Xica és un dels molts restaurants que han hagut de reinventar-se per poder sobreviure en temps de pandèmia. Durant el confinament van oferir la seva cuina a domicili, fins que el dia 9 de juny van poder reobrir amb mesures de seguretat estrictes i amb la mateixa il·lusió de sempre. “Volem celebrar que estem vius i ens estimem”, van anunciar a l’Instagram. La Raquel Blasco, propietària del restaurant Casa Xica juntament amb la seva parella, el Marc Santamaria, no ha canviat: pensa, parla i viu a una velocitat superior a la resta. Té només 34 anys i una personalitat d’acer, construïda a base d’enfrontar-se a experiències vitals intenses, com la que va viure a la Xina ja fa uns quants anys. Ella i el Marc van rebre l’encàrrec d’obrir una sèrie de restaurants al gegant asiàtic i aquella etapa els va canviar la vida: “La Xina va treure el millor i el pitjor de mi. Era una relació d’amor-odi”. Sense aquella experiència no es pot entendre la cuina que ofereixen en aquest petit local que van obrir ara fa sis anys.

Dinar o sopar a Casa Xica és una aventura que no deixa indiferent. Plats creatius i sorprenents amb una clara influència asiàtica, un producte extraordinari i aquest punt canalla i informal que ajuda a sentir-se còmode. Perquè aquesta és una de les grans obsessions de la Raquel: “Que puguis menjar com cal sense anar de vint-i-un botó. Fora cotilles”. Ella, que ha treballat en restaurants amb estrelles Michelin, està cansada de les etiquetes. S’expressa tal com és, de manera directa i sincera. Així ofereix la seva cuina, que -com li agrada dir-és una interpretació de la seva vida. Ens sentim afortunats de poder-la tastar, perquè a la carta hi ha plats meravellosos com els dumplings cruixents de gamba i foie de bacallà; el carpaccio de vieires, beurre blanc (una salsa francesa) de ponzu i alga kombu; les escopinyes al vapor amb crema de sake i miso caramel·litzat; el tataki de vedella Tom Yum, coliflor ferma i orella de buda, o el taco de lletons, burrata fumada, rovell d’ou curat i kimchi. Els escollim tots per compartir i encara hi afegim un bao a la planxa farcit de steak tàrtar, una delícia que es devora en tres queixalades i que ens veiem obligats a repetir.

És la segona vegada que visitem Casa Xica i ens podem estalviar demanar la carta de vins. Ja sabem que no n’hi ha. Com tampoc hi ha refrescos. És per pura convicció: “Tots els vins que oferim són naturals. Qui fa aquests vins és un valent. Agricultors, pagesos que són honestos amb la terra i se la juguen. No hi ha trampes, només feina. Però, a més, són vins que encaixen amb la nostra proposta. Nosaltres volem rock&roll, i aquí un vi clàssic no hi pinta res”. Tenir carta de vins els faria guanyar temps, però entenen que han de fer aquesta feina didàctica per trobar el vi que el client realment vol.

La conversa s’interromp de cop pel client de la taula del costat. “Perdoneu que us talli. Em dic Víctor, soc andalús i és la primera vegada que vinc al restaurant. He viatjat molt per l’Àsia i buscava un lloc que em fes reviure gastronòmicament la meva experiència allà. Felicitats, ho heu aconseguit”, li diu a la Raquel. És un amor a primera vista, i això ja ho tenim en comú.