Adeu al postureig a la Terraza del Claris

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

3 min

Adeu al postureig a la Terraza del Claris PERE VIRGILI

Sol passar que els millors plans acaben sent els que no havies planejat. Probablement pel factor sorpresa que sempre acompanya la improvisació, i que al final et porta a gaudir encara més d’una situació inesperada. Buscàvem un lloc tranquil, aquesta vegada amb l’única intenció de prendre un cafè junts. Perquè sí, perquè hi ha dies en què ens trobem i no mengem, però és tan poc habitual que ens resulta impossible recordar-ne l’última vegada, i continuarà sent així. Ens venia de gust trobar-nos en una terrassa aprofitant el bon temps de Barcelona per parlar de la vida i per continuar cuinant algun projecte que fa temps que ens ronda pel cap i que volem poder servir aviat. La primera intenció era simple, però veient la carta de La Terraza del Claris no ens va quedar més remei que estripar el guió inicial.

Ens va atraure molt la proposta del xef madrileny Aurelio Morales i que executa Daniel Hernández en aquest restaurant situat a la terrassa de l’hotel Claris de Barcelona. Una carta interessant i dos menús atractius: el de migdia (29 €) i el més extens, el Cebo (69 €). Coneixent-nos ja una mica a aquestes altures de la pel·lícula, sobra precisar quin dels dos vam escollir. Cebo és el nom del restaurant de Madrid que fa dos anys va obtenir una estrella Michelin, i Aurelio Morales selecciona i ofereix en aquest menú les seves millors creacions, que el Daniel complementa amb idees pròpies. Òbviament, el menú varia segons la temporada.

A nosaltres ens toca començar amb un calçot de tardor, que és rodó i que ve acompanyat d’uns pèsols del Maresme extraordinaris. Seguim amb uns callos que només identifiquem pel gust i perquè ho llegim, però no per l’aspecte. Tastem plats atrevits com l’ oreja brava, sorprenents com el boquerón 2016 i gustosos com el jarrete de vaca vieja y berenjena a la llama, i després hi ha l’estel·lar arroz mar y montaña de cefalópodos y bull negro. Set plats i dues postres en un menú molt complet, creatiu, amb bons productes i servit amb tacte en un espai elegant i acollidor.

“Sempre m’he sentit atret per l’art. Quan era petit m’agradava dibuixar, m’agraden els grafitis i soc aficionat a tatuar”, explica Daniel Hernández fent-nos companyia a l’hora de l’oblidat cafè. Va néixer fa 28 anys a Alcalá de Henares i els seus primers passos en la cuina els va fer al restaurant Miramar de Paco Pérez, a Llançà. Un aprenentatge accelerat de cuina que va compartir amb Aurelio Morales, amb qui també comparteix ciutat d’origen, i que és qui el va portar als fogons del Ramses a Madrid per acabar confiant-li aquest projecte a La Terraza del Claris de Barcelona.

Ens passem mitja hora xerrant i rient amb Daniel Hernández, recordant els seus inicis, mirant al futur i valorant com està canviant el tracte de la cuina als hotels. Cada vegada es poden trobar més bons restaurants dins els hotels, i el del Claris és un exemple més que ajuda a deixar de banda els prejudicis. Una terrassa i una cuina que conviden a omplir de fotos Instagram. Però no per fer-hi postureig. Aquí l’aparença sí que s’ajusta a la realitat.