TRINITAT GILBERT
Barcelona

“Et porto als millors restaurants de cuina catalana que conec”

Creixen les empreses que ofereixen rutes gastronòmiques per a turistes als locals més autèntics

Una de les rutes que organitza la Núria Canal amb turistes / MANOLO GARCIA Zoom

La Núria Canal sempre s’ha descrit com una foodie, una amant de la cuina i del bon menjar, que no s’hauria pensat mai que tot aquell coneixement naïf, com diu, li permetria algun dia guanyar-se la vida. La crisi econòmica es va encarregar de fer-l’hi veure, així que l’afició es va convertir en Food Lovers Company, una empresa que organitza rutes gastronòmiques per Barcelona i per tot Catalunya.

Els grups amb què treballen són d’un màxim de 6 persones, que porten els visitants als millors restaurants de cuina catalana. “No descobrim llocs inèdits ni desconeguts, perquè avui en dia tot és a internet, però són les nostres recomanacions segures, on sabem que es cou bon menjar i a bon preu”, explica la Núria. Un dels punts forts de la Núria Canal és la conversa. Sap embolcallar els turistes que guia amb paraules que s’endinsen en la història, l’antropologia, l’educació, l’arquitectura, el folklore i, esclar, el xup-xup dels plats. El dia que l’acompanyem comença la ruta pel restaurant La Cova Fumada, a la Barceloneta. La Núria hi entra la primera i pregunta si hi ha cap taula lliure. “M’han dit que ens hem d’esperar una mica, perquè n’hi ha que estan acabant”, diu. I aclareix que hi ha restaurants, com aquest, que no accepten reserves i, per tant, sap que hi ha d’anar aviat al migdia perquè així hi podran menjar. “La Cova Fumada està exactament igual des que hi vaig entrar per primera vegada, el 1987, i no han canviat mai les normes de funcionament per molt que els digui que hi portaré un grup de sis turistes”.

Hi entrem. La Núria demana al cambrer si hi ha gambes. “No, avui, no, que és dilluns, però tota la resta de plats hi són”, respon. Llavors, per compartir, “carxofes, pa amb allioli, bombes mitjanes, calamars grans i petits, cigrons amb morcilla, pernil i botifarra amb seques”, diu la guia. Ah! I també vermut de la casa i sifó. Amb el menjar i la beguda a taula, la Núria enfila les paraules. “El 70% de públic que ens contracta les rutes són nord-americans, i la curiositat és que sempre volen un plat per a cadascú, un de propi, i no de platets enmig de la taula per compartir”. Esclar que la Núria els explica amb detall que és una manera pròpia de menjar entre amics als restaurants informals. “Malgrat que m’escolten, sempre n’hi ha que prefereixen tenir el seu plat propi”, afegeix.

El 30% restant dels turistes que sol·liciten les rutes a Food Lovers Company és divers, tant provenen d’Anglaterra com del Canadà, d’Austràlia, o del Sud-est Asiàtic i del nord d’Europa. En general, “van a parar a nosaltres perquè fan recerca per internet, però també sabem que als EUA vam aparèixer en una guia molt influent, que és la que ens ha fet que tinguem tants nord-americans”.

Xerrar i descobrir

A taula comencen a quedar buits uns quants plats. Toca atacar el calamar. A l’hora de tallar-lo, la Núria en va assenyalant cada una de les parts. “Mentre parlem de cuina, ells també em fan saber del seu país i, curiosament, en el cas dels nord-americans gairebé sempre em demanen disculpes pel fet de tenir en Donald Trump com a president”.

La Núria ha tallat el calamar, mentre el migdia s’ha escolat i ha arribat el moment de fer les postres. “Les farem en un altre restaurant -diu-, i de passada passarem per llocs emblemàtics de la Barceloneta i Ciutat Vella”. Passejant, arribem al Bar del Pla, on la Núria demana tres tipus diferents de preparacions dolces, totes per compartir: una torrija, una pasta de full amb crema i gerds i un pastís de xocolata. Per beure, una copa de vi negre de la DOQ Priorat.

“El preu de la ruta, per persona, és de 130 euros, que inclou tots els àpats que fem pel camí”, diu la Núria. I els grups tant poden ser de 6 persones com de dues. De restaurants, en una mateixa ruta, en poden visitar fins a quatre o cinc, i a cada un la Núria demana els plats insígnia. “Abans de tot demanem per les al·lèrgies alimentàries de cadascú, esclar”, puntualitza. Ella acaba entaulant bona relació amb els turistes que guia: “M’agrada veure com s’apassionen amb els ibèrics, que és una de les rutes que organitzem, o com em demanen més restaurants on menjar cuina catalana els altres dies que seran a Barcelona i a Catalunya, i que ja no aniran amb mi”.

Vendre la bona gastronomia

Mentrestant, a les oficines d’Aborígens, a Barcelona, els periodistes Àlex Domínguez i Francesc Castro preparen les pròximes rutes que els han demanat grups de turistes. “Fa 7 anys que vam crear l’empresa perquè no ens agradava com es venia gastronòmicament la ciutat de Barcelona”, explica Domínguez. “Tampoc creiem que nosaltres sapiguem difondre-ho millor, però sí que ho fem d’una altra manera, sense caure en els tòpics de tapes, sangria i platja”, continua explicant.

Amb aquestes premisses va néixer Aborígens, que tant organitza tours per a una persona com per a 8. Per la seva banda, alguns dels mil i un recorreguts que planifiquen són temàtics, com ara productes de xarcuteria, còctels, pa, alta cuina, cuina tradicional. Cada tema, una sortida. “El 100% del públic amb qui treballem és estranger, especialment anglosaxó”, i els porten per la ciutat de Barcelona i pels seus barris (Sant Andreu, Sant Gervasi i Sarrià), i també per Osona, el Lluçanès, la Terra Alta i més. “Els expliquem com es menja a Catalunya, quina és la nostra cultura, la dels platillos, fondes i com és l’alta cuina que es practica al país”, sosté Àlex Domínguez.

Per la seva banda, el periodista Francesc Castro detalla que l’època més forta de feina va de maig a octubre, però durant la resta de l’any també tenen grups. “Una ruta nostra dura un mínim de quatre hores, però tampoc no diem mai una durada exacta”, perquè es personalitza segons els interessos culinaris. “El que no els fem menjar són tapes, perquè la cuina catalana és molt més”, diuen els impulsors d’Aborígens.

Finalment, a Barcelona Slow Travel, la Cristina Gil i en Guillaume Jaques porten els turistes que visiten Catalunya a l’origen dels aliments: els productors. “Vam començar impartint tallers de cuina a casa, després d’un canvi radical de la nostra vida professional, i els que hi participaven ens demanaven conèixer el lloc on es conreaven i es feien els productes amb què cuinaven”, recorda la Cristina. Avui els tallers de cuina ja formen part de la història, perquè l’empresa es dedica només a les rutes pel país. “La nostra filosofia és la sostenibilitat, i enfortir l’economia local, per això una de les rutes, per exemple, és per les caves ecològiques petites del Penedès, cap on ens traslladem amb tren i amb bicicletes”, conclou la Cristina.