L'última gamberrada de Juli Soler

RosesQueia el sol sobre el mar. Som al castell de la Trinitat, a Roses, la talaia que defensava la població i que avui és el bastió de la memòria, ja que som en un homenatge dedicat a Juli Soler, que fa 10 anys que va morir per culpa d’una malaltia degenerativa. Juli Soler va ser moltes coses, melòman apassionat, professional divertit, el millor amic de tots i també l’ànima d'El Bulli. Sense ell, res del que va passar hauria passat.

“Això és una festa, no un enterrament”, deia Ferran Adrià. La periodista Cristina Jolonch la va descriure com “la darrera gamberrada de Soler, perquè 10 anys després continua influint en la gastronomia i estant molt present”.

Tan present que no hi ha faltat ningú. La plana major de la gastronomia catalana hi era i de bon grat. “Tot el que tocava brillava”, “Feia sentir cada persona especial”, “Convertia qualsevol trobada en un record memorable”, deien. Així el descrivien les persones que anaven passant, i recordaven anècdotes de Soler, un home d’esperit optimista.

Rita Soler, filla del Juli, ha començat amb una frase que deia el seu pare: “Som tots els que som però no els que hi hem de ser”. “És molt divertit –va dir–, el Juli hauria rigut molt amb el trenet”. Es refereix al tren turístic que han agafat els assistents a l’acte per pujar al castell, després de descobrir una placa en homenatge a Soler.

L’altre pilar d'El Bulli, Ferran Adrià, confessa que va viure més amb ell que amb la seva dona. I comparteix una anècdota del primer viatge que van fer al Japó. Els estaven gravant per a un documental, i seien a la barra d’un restaurant japonès. Els van portar un niguiri que feia olor de podrit. Soler s'ho va manegar perquè el càmera enfoqués a un altre lloc i l'hi va encolomar a Oriol Castro, que era amb ells. Després els van servir un fetge de cérvol. Se’l va posar a la butxaca i va sortir del restaurant amb el fetge a la butxaca. Estar amb el Juli era una festa.

A l’acte, organitzat per l’Associació d’Empresaris Roses - Cap de Creus, l’Associació d'Empresaris d’Hostaleria de l’Empordà i l’Ajuntament de Roses, hi havia la seva dona, Marta Sala, i els seus fills, el Pancho, la Rita i la Júlia; que no van tenir la sensació de tenir un pare absent, al contrari, sinó de tenir una família molt gran, que tenien constantment per casa.

Valentí Grau, amic, el descriu com a intel·ligent, inquiet i imprevisible. “El que va crear el Juli ho va crear per fer reptes difícils. I el més difícil va fer va ser crear El Bulli. La cirereta del pastís va ser el Ferran Adrià”. “El gran seductor, l’home bala, l’encantador de serps, el nostre Juli”, el descriu Artur Sagués, cap de sala d'El Bulli. Toni Gerez, també cap de sala d'El Bulli, diu: “El Juli ens va fer de pare, d’amic, de company de feina i de confessor”. I Ferran Adrià crida: “Toni, no expliquis res!” “Ens va ensenyar a disfrutar, de la vida, del sol, de l’ensaladilla, dels gintònics infantils. Podria explicar moltes coses, però més val que no”, diu Gerez, i tothom riu.

“El Juli es va inventar les selfies”, diu Lluís García, maître i cap de reserves d'El Bulli. Mentre l’acte avança van passant centenars de fotos d’ell amb diverses persones, fetes quan encara no existien els mòbils que ho permeten. Realment, un avançat als seus temps. Jaume Subirós, del Motel Empordà, el descriu com un "un home de territori": "Els empordanesos ens posem de cara a la tramuntana, els de fora tenen mal de cap. El Juli, tot i que fos de Terrassa, s’hi posava de cara". El cuiner del Disfrutar Mateu Casañas recorda que Soler "creia en les persones": "Hem de ser agraïts per tot el que ens va donar la humanitat que van tenir el Juli, el Ferran i l’Albert Adrià".

Per al periodista Salvador García Arbós, Soler tenia capacitat de síntesi. Sobre el debat entre cuina tradicional i moderna, deia el següent: "De cuines només n’hi ha de dos tipus: bona i dolenta. I de bones, hi ha la cuina del seny i la de la joia. La del seny es fa al Montseny i la de la joia es fa a la Montjoi". I acabem l'acte amb rock'n'roll i amb Albert Adrià recordant que anéssim passant, que el Juli ja faria estona que estaria al bar.