Vi català

De Viladellops a París: l’elaboradora autodidacta que acaba de posar a la venda els seus dos primers vins

Isabelle Brunet ha tret al mercat el vi Calcite, que fa al massís del Garraf i que ha arribat a les cartes de restaurants de França

Isabelle Brunet, amb els dos vins que elabora, al celler de Viladellops, al Massís del Garraf, que li ha cedit l'espai per elaborar-lo
4 min

Vilanova i la GeltrúIsabelle Brunet (Vausseroux, 1967) ha aconseguit que els seus dos primers vins, un negre i un blanc, de nom Calcite, es puguin beure en restaurants catalans i francesos. A Barcelona, a l'Alkímia, al Teòric, a la Palma de Bellafila. A París, al Baccarat del cuiner Alain Ducasse i a Madrid, al Gran Hotel Inglés. Enmig d’una ciutat i l'altra, molts altres restaurants, especialment de la comarca del Garraf, que han demanat a l’elaboradora, que es defineix autodidacta, el Calcite blanc i negre per posar-lo a la carta. Ara bé, per arribar a aquesta fita, hi ha un camí llarg, que ha trepitjat amb passes petites però segures.

Tot va començar al bar dels pares, a la població francesa de Vausseroux. Allà la Isabelle, com també el seu germà Christophe, ajudaven en tot allò que fes falta. “Sempre dic que amb deu anys era cambrera, perquè portava els plats a les taules”, diu la Isabelle una tarda de tardor a casa del seu germà Christophe (Vaussseroux, 1969), a Vilanova i la Geltrú, on ella també viu. Estem envoltats de vins, de molts vins, i també de mobles familiars que conserven els dos germans del bar dels pares. Fins i tot tenen un futbolí, una calaixera i una bicicleta elèctrica (una Solex), que és probablement l’antecedent antic de les bicicletes elèctriques actuals. “I funciona perfectament malgrat l’antigor”, diu la Isabelle. El cas és que amb deu anys era cambrera, i va aprendre l’ofici i també a cuidar l’hort familiar. “Al bar venia el mossèn a jugar a cartes perquè estava situat davant de l’església”, recorda la Isabelle, que afegeix que la seva mare cuinava per a dues-centes persones diàriament quan la població tenia quatre-centes persones empadronades. La dada és important; la Isabelle la remarca perquè és la manera com es pot fer entendre com era d'essencial la seva feina de servir menjar i vins.

El Calcite, el seu vi, passa per damajoana i també per botes velles de roure.

De gran, amb divuit anys, se’n va anar a córrer món. França, Anglaterra, Alemanya, Austràlia. Va treballar en restaurants prestigiosos com el Ritz, el Casino de Londres, i finalment, Barcelona, on va arribar el 2000. “Sempre aprenent l’ofici jo sola, amb la pràctica diària”, assenyala. A Catalunya, un dia va anar a menjar al Bulli, i l’estimat Juli Soler li va proposar que s’hi quedés a treballar. Era el maig del 2000, i ella no era conscient de l’envergadura de la proposta, del que representava el restaurant. I s’hi va quedar. “Hi vaig treballar dos anys, al restaurant i també al taller; i treballava al costat de Ferran Centelles i David Seijas”. Uns anys després, la Isabelle coneix l’empresari Sergi Ferrer-Salat, propietari de la Llibreria Finestres i elaborador de vins a la DOQ Priorat, i li explica el restaurant que volia obrir al carrer Diputació. Era el 2004, i el restaurant volia alçar-se com el més important de Barcelona per la seva carta de vins de tot el món, i per la seva cuina, sempre de proximitat i de temporada. Durant quatre anys la Isabelle va estar treballant en la carta de vins, i el 2008 el restaurant Món Vínic va obrir les portes. Després de la pandèmia, Sergi Ferrer-Salat va decidir tancar-lo per transformar-lo en la Llibreria Finestres. 

A Catalunya es beu més cervesa

Amb tot aquest bagatge, l’elaboradora confessa que sabria descriure quina és la relació de les cultures on ha viscut i treballat amb el vi. “A Catalunya es beu poc respecte a la producció que se'n fa; en canvi, la cervesa és la beguda preferida, en diverses franges d’edat”, afirma, i afegeix els canvis de tendència que hi ha hagut també en les elaboracions: “Passar el vi per fusta nova es considera que és maquillar-lo, emmascarar-lo, perquè actualment el que es vol són vins frescos”.

El coneixement, doncs, el té, el tenia també quan va acabar la seva feina al restaurant Món Vínic, però havia estat una etapa tan intensa de la seva vida, que la Isabelle assegura que va necessitar passar uns anys de dol. Durant aquest temps, va ser quan va conèixer Marcelo Desvalls, elaborador del celler Viladellops, al Massís del Garraf (DO Penedès). “Me’n vaig enamorar, del paisatge, i li vaig proposar si hi podia fer el meu propi vi”. I va ser així com va començar la seva aventura elaboradora. Actualment, té a la venda els vins elaborats el 2023 i el 2024. “Els del 2025 estan en botes i en damajoanes”, comenta. Són un de blanc i un de negre, i porten de nom Calcite pel tipus de terra on hi ha la vinya, que és calcària, perquè en temps antics estava banyat pel mar. De fet, a terra s’hi han trobat fòssils marins que demostren aquest passat. “Amb aquests sòls calcaris busco frescor, acidesa, mineralitat, poc cos perquè no hi ha fusta nova”. 

Les varietats amb què l’elabora són el xarel·lo, el xarel·lo vermell i la malvasia de Sitges en el cas del Calcite blanc; i la garnatxa i la carinyena, en el cas del Calcite negre. “Treballo les vinyes juntament amb l’enòleg Carlos Nieto, i el vi reposa en damajoanes que m'ajuden a preservar l'acidesa i en botes velles de roure”. Mentre ho explica, la Isabelle està il·lusionada. Fer els seus vins suposa haver-hi invertit els estalvis de la seva vida, i posar-hi també tot l’esforç. “Jo mateixa em dedico a vendre els vins, venda directa, i també tinc una distribuïdora, Ithaca Wines, que m'ajuda”. 

La feina que va començar amb deu anys, quan servia els vins al bar del poble francès, es va convertir en una passió, “una passió contagiosa”, a la qual va quedar enganxada fa quaranta anys, i en la qual ha tingut mentors com Juli Soler i Sergi Ferrer-Salat. “El vi és la meva respiració, sempre en bec mentre menjo”, comenta.

Per acabar, l’elaboradora opina que els vins catalans encara han d’entrar amb força a les cartes dels restaurants. “És cert que el vi català és més car, però també és que és de proximitat i, per tant, és millor”, conclou.

stats