Però com? Un vi blanc al Priorat?

Si diem “Priorat” diem “negre”, de la mateixa manera que si diem “Rioja” diem negre. Oi? Però, ah! Que no hi ha alguns blancs meravellosíssims a La Rioja, com per exemple els grans tresors que són els blancs de Viña Tondonia? Avui tastem un blanc del Priorat. I és un blanc “d’encàrrec”. Però quantes vegades un escriptor, davant d’un repte (“fes-me un conte nadalenc de dos mil espais”), d’un constrenyiment, d’una cotilla, creix i expressa tot el que té? Les cotilles, de vegades, em semblen creatives.

Joan Ametller, de la família Ametller (sí, els de les botigues de fruita i verdura) diu: “Rebo un encàrrec de la família Torres. Volen una garnatxa blanca al Priorat”. Ell, de garnatxa blanca en té molta, a les terres del prior. Garnatxa d’alçada, entre 650 i 850 metres. La de més alçada del Priorat. “Jo faig i he fet vins per a la majoria de grans cellers, no cal dir noms”. I té garnatxa blanca al Priorat per una raó: “Vaig veure que a Scala Dei l’arrencaven i jo sempre vaig a la contra”. Pensava fer unes garnatxes diferents de, posem pel cas, les del Penedès. Tenen un avantatge. Maduren molt lentament... Pot passar que s’hagin de collir un mes i mig més tard que tothom. Per l’alçada, aquestes vinyes broten més tard que les altres. A les zones més càlides de Catalunya, la garnatxa, en aquestes condicions, qui sap si es deshidrataria. Però jo he vist aquestes vinyes a finals de setembre. I els hi juro: no hi havia ni una fulla seca. La planta treballava, aparentment, sense massa estrès. Em vaig quedar de llicorella picada.

El Priorat és molt petit. Són 2.100 hectàrees. Però les diferències entre zones són indescriptibles. No es pot comparar la zona de Bellmunt, a cent metres i propera al riu Siurana, amb la del vi que tenim avui a la copa. El 90 % de la terra, al Priorat, és llicorella. Però a la zona més alta, on som avui, és terra calcària. Això dona frescor, frescor, frescor i frescor.

Un podi de vi blanc

Aquest vi sorprèn bojament, perquè no és el que s’espera d’una garnatxa. Què és la garnatxa, la garnatxa que glossa Dant al Purgatori? Llaminerota, agradable... Però no te l’esperes fresca, ni amb aquesta llàgrima tan densa. Una dada. Els premis Vinari —uns premis fets des de Catalunya per als vins catalans— van premiar un blanc, amb el gran Vinari d’Or, per primera vegada. Ho recordaré sempre perquè servidora era oficiant de l’acte, juntament amb la Txe Arana. Un blanc Vinari d’Or? Sí. I era aquest. Deixin-me dir que el mèrit dels Vinari és que són vins, premiats, que pots trobar al súper. I vins prescrits per prescriptors catalans.

El Clos Farena, en la seva primera anyada. “Hi ha deu blancs del Priorat que surten del meu celler”, fa, tot murri, en Joan. “Tots de Garnatxa... El 30 % de la garnatxa del Priorat és meva. El Priorat ha patit amb el canvi climàtic. A la zona més baixa del Priorat li falta poc per ser improductiva... El canvi climàtic és per a tothom, però no és el mateix observar-lo des de dalt. Nosaltres som l’aldea gal·la de l’Astèrix”.

Tim Atkin és un periodista, locutor i comentarista de vins. Jurat de diversos concursos. La seva característica principal —que valoro molt— és que fa la feina content, sense gravetat, ni cara enfadada. A la Barcelona Wine Week va definir el Clos Farena i el clos Corriol blanc, tots dos fets per en Joan. Hi va trobar poma, camamilla, flors i la millor relació qualitat-preu del Priorat. És un blanc netíssim que podran prendre, i ara m’esplaio, amb una truita de faves amb tavella, amb un arròs de muntanya, amb un pollastre al forn, amb uns espinacs amb bacallà... Gaudeixin de tanta alçada!