Un vi ancestral amb amor de 'mare'

La Marta Clot treballava de sommelier a la cadena de botigues de vi Wine Palace i allà es va adonar que els compradors sempre li feien les mateixes preguntes. Preguntes sobre maridatges, sobre denominacions d’origen o sobre tipus de raïm. Contestant aquestes preguntes va tenir la idea de crear “contingut” sobre vi per a gent “no entesa”. Va començar amb un nom, Vi i companyia, que després va canviar pel de La dels vins, perquè Vi i companyia, m’explica, costava de dir i de recordar. Avui és una reconeguda i seguida creadora de continguts en català, també en castellà, a Instagram i TikTok. Els seus vídeos (no sé si se’n diuen vídeos, que soc una antiga), per fer servir la paraula clàssica, són desenfadats i es dirigeixen, de tu a tu, amb detalls informals gens acadèmics, buscant l’humor, a un públic no expert i segurament jove, però no només. Al món del vi, en fi, ser i sobretot estar desenfadat ja és un valor. Hi ha moltes maneres de comunicar, esclar, i diria que totes sumen. Perquè l’únic que cal és que el vi sigui a les taules i que els pagesos (sense pagesos no hi ha vi) es puguin guanyar la vida.

Molts sommeliers acaben elaborant el seu propi vi, i en aquestes pàgines n’han sortit alguns. La Marta també n’ha fet, i el segon (les 300 ampolles del primer es van acabar de seguida) és el que tenim avui a la copa. La cursiva del verb fer és perquè s’ha acompanyat d’un celler, que admirem molt (i que també ha sortit en aquestes pàgines): Alta Alella. Amb Alta Alella han creat l’ancestral d’avui. Es diu A.A., justament, per qüestions d’inicials.

Un ancestral, a diferència d’un escumós fet amb el mètode tradicional, fa una sola fermentació, que comença al dipòsit o a la bota i acaba a l’ampolla, on es formaran les bombolles màgiques. El vi escumós més antic del món és ancestral, els nostres ancestres sempre han fet ancestral i no em canso de repetir que al monjo Dom Pérignon li va sortir un ancestral sense voler, quan –ens creiem la llegenda– va copsar que el tap d’una ampolla sortia disparat, va fer un glop del líquid que vessava i va cridar: “Veniu, germans, estic tastant les estrelles!”

L’ancestral de la Marta és de pansa rosada (una varietat a descobrir i estimar, de la DO Alella) i ella mateixa diu (qui millor per comunicar el seu vi) que és “sense filtres i atrevit” i una mica de pinot noir. Aquest “sense filtres” és literal, no l’han filtrat, de manera que les mares es poden veure al fons de l’ampolla. I a la mateixa ampolla hi trobareu una recomanació: girar-la suaument perquè aquestes mares es barregin amb el vi i “li aportin més volum i textura”. És a dir, en fan una virtut, del tèrbol. D’aquí que parlem, doncs, d’amor de mare. Per això és “atrevit”, i també perquè veureu que està tapat amb una xapa, com si fos cervesa. És una declaració d’intencions: busca la informalitat. Hi trobareu fruites, però bosquetanes, com ara gerds o groselles. Potser hi trobareu magrana i fins i tot aranja. Si el tasteu, en voldreu més.

Molts dels seguidors, joves o no, de la Marta, que segurament consideren que un negre amb cos no els entra, gaudiran, en canvi, del seu ancestral (però no hi ha prou ampolles per a tots els seguidors que té!). L’ancestral de la Marta, clarament, és una declaració d’intencions. És ella. Té nervi, frescor, diversió i, com hem dit, cap filtre.

Patrocinat per: