Quatre meques del vi per fer-hi turisme (i perquè Catalunya en prengui nota)

Entre els motius per organitzar un viatge hi pot haver conèixer les terres del vi i els seus atractius. Catalunya té una nombrosa oferta enoturística, començant perquè gairebé la meitat dels seus 918 cellers són visitables, però encara li queda un llarg camí per recórrer si aspira a figurar entre els números 1 mundials del turisme del vi. Enguany quatre d'aquests indrets –Bordeus, Porto, Geòrgia i la Xina– han explicat què els ha convertit en referents durant el I Fòrum Internacional d'Enoturisme celebrat a la Barcelona Wine Week (BWW).

Segons explica el sociòleg Lluís Tolosa, que és expert en enoturisme i director del fòrum, Bordeus, Porto i la Xina tenen "tres dels projectes d'enoturisme més grans del món". Bordeus amb la Cité du Vin, que és un centre cultural que proporciona una experiència immersiva i multisensorial al voltant de la cultura del vi; Porto, amb World of Wine (WOW), que inclou un grapat de museus i restaurants que han revitalitzat antics magatzems de vi en desús; i la Xina, que té la Wine City de Changyu com a projecte de capçalera i que consisteix en un gran centre temàtic i enoturístic vinculat al celler més antic del país.

El llistat es completa amb Geòrgia, que s'ha guanyat el dret a figurar entre les meques de l'enoturisme no pels seus cellers espectaculars, sinó per la seva aposta per la història. "Han fet de l'arqueologia el seu senyal d'identitat", subratlla Tolosa, tenint present que es creu que el vi va néixer-hi fa 8.000 anys. L'expert en enoturisme encara cita més referents, com ara Napa Valley, a Califòrnia (EUA), Mèxic i Bulgària, com a exemples de desenvolupament enoturístic; la Toscana (Itàlia), per haver sabut treure profit de la tradició i el paisatge; l'Uruguai, on la demanda va per davant de l'oferta, i Rússia, un cas encara per descobrir.

Bordeus

Centre cultural de les civilitzacions del vi

A poc més d'una hora en avió de Barcelona, hi ha Bordeus (França) i la seva Cité du Vin. És un centre cultural de les civilitzacions del vi que "explica la cultura del vi al llarg de tota la història i al llarg i ample de tot el planeta", detalla Tolosa –la direcció de la Cité du Vin no va poder acudir al fòrum per relatar-ho de primera mà–, així com una porta d'entrada a la regió de Bordeus i als seus famosos châteaux del vi. Des que va obrir el 2016 hi han passat més de tres milions de visitants, amb els espanyols al capdavant d'entre els estrangers.

La fisonomia fluida de l'arquitectura de la Cité du Vin vol evocar el vi en moviment en un recipient, com ara en una copa, mentre que dins de les instal·lacions es fa un ús intensiu de les noves tecnologies per oferir una experiència immersiva i sensorial. Tolosa destaca que el centre està pensat per a tots els públics i ho exemplifica amb un dels atractius per a famílies, un espai on trepitjar grans de raïm projectats a terra: "Hi ha tota la canalla saltant a veure qui en trepitja més".

Porto

Un districte sobre el vi i una mica de xocolata

"El vi de Porto, perquè fos de Porto (Portugal), històricament havia de dormir a Vilanova de Gaia, al marge sud del riu Duero, davant de Porto, que es troba al marge nord", relata el director general de World of Wine (WOW), Bernardo Márquez. Als anys vuitanta va canviar la legislació i es va permetre que els vins reposessin on es produeixen, a la vall del Duero, a 100 quilòmetres de Porto, i els magatzems de Vilanova de Gaia van començar a degradar-se.

El grup anglès The Fladgate Partnership, una empresa familiar que va néixer amb la producció i distribució de vins de Porto –el seu primer celler va ser Taylor's (1692)–, n'ha rehabilitat 55.000 metres quadrats per crear el districte cultural World of Wine: set museus temàtics –un inclús dedicat a la xocolata, perquè és dels productes que més bé marida amb els portos–, una dotzena de restaurants, una escola de vins certificada, una galeria d'exposicions temporals i una zona d'esdeveniments, a més de dos cellers visitables, Taylor's i Fonseca (1815).

Geòrgia

El vi encara s'hi elabora a la manera antiga

Malgrat que el vi georgià "encara no és gaire conegut internacionalment", en els darrers anys "Geòrgia s'ha convertit en una important destinació enoturística", relata l'escriptor Dato Turashvili, autor del llibre Georgia - The home of wine (Sulakauri, 2020) i que es publicarà en castellà el 2026 a través de l'editorial de Lluís Tolosa, Tolosa Wine Books. El motiu, segons diu Turashvili, és que "hi ha molta gent que busca vins diferents, amb identitat, amb una forta càrrega històrica, i aquest tipus de persones venen a Geòrgia".

Tolosa subratlla que l'arqueologia mundial coincideix en el fet que "la cultura del vi va néixer a Geòrgia fa 8.000 anys", i s'hi ha mantingut el procés d'elaboració ancestral amb els qvevris, uns grans recipients de fang enterrats a terra per fermentar i fer la criança del vi de manera natural. A més, el país té 521 varietats de raïm en un territori d'uns 70.000 km², una extensió limitada que fa poc més del doble que Catalunya.

La Xina

Cellers en castells majestuosos a l'estil europeu

Encara que a la Xina s'ha demostrat l'existència de begudes alcohòliques des de fa milers d'anys, algunes de les quals elaborades amb raïm fermentat, el fet és que el primer celler assimilable als d'avui dia no va néixer fins al 1892 i s'ha convertit en el número 1. Es tracta de Changyu, ubicat a Yantay, a l'est del país, i que rep prop de tres milions de turistes cada any, segons explica el president de l'Aliança de la Indústria Turística i Cultural del Vi de Yantay, Li Jun.

La Xina té diversos châteaux del vi a la francesa, com el que acull la Wine City de Changyu, el parc temàtic del vi més gran del món, ubicat en una finca de més de 400 hectàrees, però també té palaus d'estil escocès, com l'Scottish Chateau a Mulangou, o renaixentista italià, com el Chateau Changyu Rena a Xi'an. Per tot plegat, Tolosa és del parer que "possiblement la Xina està impulsant el projecte d'enoturisme més gran del món".

Catalunya

Un gran patrimoni a tocar de casa per fer valdre

El llistat d'atractius enoturístics que té Catalunya és llarg i divers, començant pels cellers. N'hi ha amb propostes singulars, com el nou celler de Perelada dissenyat pel premiat estudi d'arquitectes RCR a l'Empordà o les cabanes per pernoctar a peu de vinya d'Oller del Mas, al Bages. També es pot recórrer la història vitivinícola, com ara al Penedès en el jaciment de Font de la Canya i en el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum).

Tot i això, Tolosa defensa que ara com ara "Catalunya no és cap referent mundial en enoturisme", perquè no disposa de cap pla estratègic per impulsar-lo i la seva oferta enoturística és "desconeguda" pels milions de visitants que acudeixen anualment a Barcelona. També recorda que el projecte de la Catalan Wine House, o casa del vi català, pensat per a Barcelona, està desat en un calaix des del 2011.