Passin i beguin! Un blanc d’Alella

Jo diria que la frase amb la qual caldrà rebre a casa els que estimem, aquest Nadal, serà “passin i beguin”. Passin i beguin aquest blanc d’Alella tan festiu que tenim avui a la copa.

De Mireia Pujol-Busquets, que fa el Parvus del 2023 que ens prendrem avui, us en vaig parlar, en aquestes alegres pàgines, fa uns quants mesos. “La Mireia té una germana i un celler”, aquesta era la frase que vaig escriure llavors, manllevada d’ella. Perquè treballa al celler des dels cinc anys, quan els seus pares van deixar les feines per fer aquest acte cultural que és fer vi, i sent i estima els ceps com la seva família. Els pares van comprar una petita finca, la finca Vallcirera, i van plantar-hi una hectàrea de chardonnay i pansa blanca, que avui és Paratge Qualificat de la DO Cava. D’allà surten els paratges que fan al celler Alta Alella, com per exemple el Mirgin Exeo, un gran reserva brut nature que t’apareix enjoiat i perfumat, vestit amb aquesta ampolla llarga i estilitzada que deixa veure el daurat del que hi ha a dins, i deixa veure, també –i això m’encanta– les petites bombolletes que hi ha al vidre. Són petites imperfeccions que ens recorden, en canvi, que allà hi haurà bombolles perfectes. Amb la Mireia, com a membres secretes de la germandat de la bombolla, ens entenem bé. A ella, com a mi, li agraden els escumosos amb criança però molt frescos.

Però anem al Parvus, un vi blanc monovarietal de chardonnay. Es diu així perquè quan el van començar a fer sortia de vinyes molt joves. Parvus, o sigui, aprenent. És un dels primers vins que van fer. La collita d’aquest Parvus és la 23, que va ser una de les veremes més primerenques que la Mireia recorda. Cada any, des que el canvi climàtic és aquí, han anat veremant més d’hora. El Parvus és tropical, potser una mica tropical, perquè és equilibrat: té molt de volum a la boca, una densitat que et fa tancar els ulls i moure el cap, però també molta frescor.

Un dels reptes de tractar varietats “internacionals” o “no autòctones”, sempre tot entre cometes, és que reflecteixin el lloc d’on són. El Parvus transmet el Mediterrani, amb el punt salí que et fa salivar només que entra a la boca. Transmet el terroir. Fa que ressalti la gran singularitat del terra de sauló i de la marinada, que crea aquest ball entre la terra i el mar.

És una ampolla molt de regal, perquè l’etiqueta, una aquarel·la pintada a mà, entenc que vol reflectir que a la vinya i al celler també tot ho fan a mà. La poda, la verema... Els colors d’aquesta etiqueta et preparen l’ànim per al que tastaràs. És un vi que li agradarà a tothom i que, a més, diguem-ho amb la paraula precisa, és “molt gastronòmic”. A tothom li agrada molt la chardonnay (a mi també). “Per Nadal cuino jo, m’ha tocat a mi –diu la Mireia–. Faré còctel de gambes de primer –declara rient–, i després pollastre amb prunes i pinyons”. Em diu això perquè aquest Parvud tan untuós i llaminer pot ser perfecte per al pollastre que diu. O per a uns canelons. Un vi blanc per al pollastre amb prunes i els canelons? Oi tant que sí, aquest sí. I amb crema, i amb pasta... Amb el còctel de gambes, però, un Laietà Rosé, que serà el que digui a tothom “Benvinguts a casa meva”. Oh, sí, passin i beguin amb els que estimen. Per a això és aquest vi.