Agricultura
Mengem / Vins i caves17/02/2023

Nova York, Torí, París... i ara Barcelona: quatre ciutats amb vinya urbana

La capital catalana passa a formar part de la Urban Vineyards Association per potenciar els ceps que s'obren pas en grans urbs

BarcelonaEl cultiu de la vinya pot jugar un paper clau en la voluntat creixent de reconnectar la població urbana amb la producció agrícola, que és bàsica per a una bona alimentació. Així ho entén Luca Balbiano, que presideix la Urban Vineyards Association, una entitat nascuda el 2019 que agrupa tretze vinyes urbanes d'Itàlia, França, Grècia, Nova York i Barcelona, que tot just aquest divendres acaba d'anunciar la incorporació a l'associació. Un fet que s'ha produït gairebé en paral·lel a la de la ciutat grega de Salònica. Les ciutats s'han unit per promoure la viticultura urbana i inspirar-ne d'altres. Balbiano s'encarrega d'un d'aquests projectes, la Vigna della Regina de Torí (Itàlia). Va ser creada el segle XVII en una residència reial dels Savoia i es va començar a recuperar fa una vintena d'anys amb l'impuls públic i la varietat negra local freisa després de dècades d'abandonament. Reivindica que indrets com aquest poden motivar la visita a una ciutat perquè són una font de cultura i de tradicions, si bé "expliquen molt més que simplement la història d'una vinya".

Les plantacions urbanes solen ser de petita extensió, al bell mig de les ciutats o allunyades del centre, i de vegades en espais singulars com el terrat d'un edifici. Creixen en països amb un clima apte per plantar-hi ceps i n'hi ha en ciutats tan diverses com Nova York, París i Barcelona, i l'interès per impulsar-ne s'estén fins a Austràlia. S'han convertit en un nou atractiu turístic, però tenen un paper que va molt més enllà i són una oportunitat perquè les persones més urbanites recuperin el vincle perdut amb la cultura agroalimentària.

Cargando
No hay anuncios

Que a les ciutats hi hagi vinyes no és gens excepcional. Només cal fer un viatge al passat de Barcelona per fer-nos-en una idea. Des dels inicis de la Bàrcino romana la ciutat ha estat estretament lligada a la producció vitivinícola, de la qual s'han trobat múltiples vestigis. No és forassenyat afirmar que els terrenys on s'han erigit molts dels edificis que avui dominen el paisatge barceloní en algun moment o altre de la història s'havien destinat al conreu de la vinya. Així i tot, aquest passat agrícola va desaparèixer del mapa, amb el pretext que el progrés abocava al desenvolupament urbà desenfrenat. Ara bé, els últims anys s'ha començat a canviar aquesta tendència i la viticultura urbana es fa valdre encara que sigui tímidament.

Valorar el que posem a taula

La vinya de Barcelona és a la serra de Collserola, fora de la trama urbana, però la Urban Vineyards Association l'ha acceptat com a membre perquè és dins el terme municipal i per la valuosa tasca social que desenvolupa la cooperativa L'Olivera. El vicepresident de L'Olivera, Pau Moragas, recorda que "a Barcelona la modernitat ha anat acompanyada d'amagar la cultura agroalimentària" i creu que el repte de la vinya urbana és "reapropiar-se d'aquesta cultura", procurant estirar el fil de tots els valors que es vinculen a l'agricultura: producció alimentària, que en el cas del vi també pot ser "aliment de l'esperit", així com de la cultura, del destacat rol que el vi ha exercit a la història –a Catalunya té una dilatada trajectòria d'almenys 2.700 anys– i la voluntat contemporània de recuperar el vincle amb la terra.

Cargando
No hay anuncios

Balbiano s'imagina que en tan sols deu anys "hi pot haver cinquanta ciutats més al món que tinguin vinya urbana". Creu que és una oportunitat tant per a l'administració pública com sobretot per a cellers o negocis "que vulguin invertir en una cosa que no sigui un simple greenwashing –o sigui, defugint ser una rentada d'imatge– i que vulguin fer coses reals i pragmàtics per la natura". Que siguin projectes urbans honestos pot ajudar a valorar la tasca dels viticultors i entendre el preu que té una ampolla de vi o molts altres productes agrícoles. Està convençut que aquest és el camí per garantir que la viticultura urbana tingui un impacte, perquè "ara mateix hi ha moltes il·lusions i grans discursos sobre la natura i salvar el món, però en el 90% dels casos es queda en la filosofia".

La família de Balbiano també té celler propi a 20 quilòmetres de Torí. Ell té dos fills petits, els quals estan acostumats a estar en contacte amb la natura i l'agricultura, però subratlla que "per a la majoria de persones que viuen a les ciutats no és normal". Que la canalla i els adults urbanites també tinguin aquesta connexió pot marcar un punt d'inflexió en el consum alimentari. "Si no saps l'esforç que suposa fer un vi i tot l'ànim que hi has de posar no pots decidir si una ampolla de vi és cara o no", defensa Balbiano: "Un projecte de viticultura urbana és important perquè no has d'anar al mig de la natura per mostrar com es fan les coses". A més, moltes vinyes urbanes tenen varietats de raïm tradicionals de la zona i sovint aquests raïms resisteixen el canvi climàtic millor que uns altres.

Cargando
No hay anuncios

Barcelona

Vi amb ànima social a Collserola

Al tombant de segle, el llavors alcalde de Barcelona, Joan Clos, va quedar cor-robat a Lausana (Suïssa) amb la idea que un ajuntament tingués la seva pròpia vinya i se'n va plantar a la finca municipal de Can Calopa de Dalt. Des del 2010 la gestiona la cooperativa L'Olivera, que elabora el vi Vinyes de Barcelona –un DO Catalunya que val uns 20 euros–, hi ofereix activitats enoturístiques i amb el projecte també busca evitar que joves amb discapacitat funcional acabin en exclusió social. La vinya fa 3,2 hectàrees, però està en procés de reconversió per plantar raïms tradicionals d'aquí, com ara xarel·lo, perquè al seu dia es va optar per varietats representatives de diversos indrets del Mediterrani i no sempre s'hi han adaptat bé.

Cargando
No hay anuncios

París

Una vinya emblemàtica del país del vi

França és tot un referent vinícola i París té una vinya urbana amb història, Clos Montmartre. Al segle XII ja n'hi havia, al segle XVIII va desaparèixer i el 1933 els veïns es van unir amb el suport de l'ajuntament per salvar un dels pocs espais que quedaven sense construir. Els ceps hi van tornar –ara n'hi ha uns 1.800 d'una trentena de varietats, sobretot pinot noir i gamay– i se'n fa vi amb finalitats socials. El 2021 s'hi van elaborar 1.400 ampolles de rosat i 1.400 de negre. Es venen durant la festa de la verema i al Museu de Montmartre a un preu d'entre 30 i 35 euros l'ampolla de 50 cl, detalla Eric Sureau, que presideix el Comitè de Festes i Accions Socials de Montmartre, l'encarregat de gestionar aquesta vinya municipal.

Cargando
No hay anuncios

Nova York

Un vi exclusiu que neix d'un terrat

Que d'una microvinya de Nova York se n'elabora un vi no és una altra ficció rodada en aquesta ciutat tan de pel·lícula. Al Brooklyn Navy Yard hi ha Rooftop Reds, un terrat amb uns 200 ceps plantats en jardineres de varietats habituals a Bordeus com cabernet sauvignon i merlot. Se n'obtenen uns 450 quilos de raïm i una sola bota de vi, d'on surten unes 200 ampolles. Depenent de l'anyada, el preu per ampolla oscil·la entre els 130 i els 1.000 dòlars, detalla Devin Shomaker, un dels socis d'aquesta iniciativa privada. Al terrat hi ha també un restaurant i l'objectiu és promoure-hi l'estat de Nova York com a destinació vitivinícola. La dotzena de vins restants del projecte neixen de vinyes a Finger Lakes, en aquest mateix estat.

Cargando
No hay anuncios

De Sitges a Lisboa i als antípodes

Una volta per les ciutats de les vinyes

A Catalunya la vinya urbana més singular és la de l'Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, que ha estat capital per evitar la desaparició del raïm malvasia de Sitges. A Madrid n'hi ha una de diminuta sobre l'hotel Wellington, de la qual s'elaboren uns pocs màgnums (ampolles d'un litre i mig) amb finalitats socials, i des del Palau de la Moncloa el president espanyol, Pedro Sánchez, veu la vinya universitària que té a tocar. Granada en té al Generalife, des d'on es gaudeix d'una fantàstica vista de l'Alhambra. A Lisboa, l'Adega de Belém elabora vi en un antic taller mecànic no gaire lluny del monestir dels Jerònims. També hi ha vinya en diverses ciutats italianes com ara Venècia, que atresora més d'un celler urbà, i a Viena n'hi ha als voltants. Se'n troba fins i tot en ciutats australianes com Sydney, Melbourne i Adelaida.

Cargando
No hay anuncios