Una història diferent, vull dir, 'diferenta': un vi 'd’antes' que us enamorarà

Joan Fernández i Martí Just s’ho fan tot entre tots dos. Ells fan el vi únic d’avui, el negre amb sumoll, mandó i una mica d’ull de llebre fermentat en cup de pedra medieval. Des del 2016, anar a treure el vi del cup de pedra –o anar a veure com ho fan– és un espectacle únic. “Ho fem com ho feien antes”, em diuen somrient, amb el somriure dels que són molt feliços fent el que fan.

“Aquest és el cup de pedra on jo, de petit, em feia cabanyes. ¿Has llegit el llibre dels cups de pedra dels germans Coromines, de Berga? Eren amics del meu avi. I amb el Martí, el meu soci, vam dir: «Si ho feien fa 500 anys...»”

El cup del projecte de La Diferenta, al terme municipal de Navàs, al Bages, és dels més antics que es conserven. Ho sabem perquè té follador, que és per on es trepitja el raïm. Uns 200 anys després, ja no es feia amb el follador, sinó amb el brescat: aquella fusta que hi havia a les tines. Si pensem en abans, veiem que era més fàcil transportar líquid que raïm. Per això era important vinificar a peu de vinya. Ells, els de La Diferenta, vinifiquen a peu de vinya, també. “Aquí fem el vi com es feia abans, amb llevats autòctons, sense control de temperatura... I si hi ha un any que fa més calor a fora, doncs va més de pressa a fermentar”.

A la copa ens trobarem un vi sorprenent. Molt fresc, amb molt bona acidesa, perquè el sumoll és màgic: dona frescor, poc grau i és molt fàcil de beure. El punt rústic del sumoll es compensa, s’arrodoneix, amb la pedra. I la pedra? La pedra és un gres –en diem “pedra sorrenca”– que és l’antic sediment d’un gran riu de 40 milions d’anys. “Era un riu que passava per aquí, per Castelladral, que, per si no ho saps, és el centre del món. Aquest sediment es va petrificar i es va tornar gres, però és pedra tova. En època medieval va servir per a tot. Per picar tombes, sitges, tines...” Això no passa enlloc més.

El vi és un homenatge a la gent que ha guardat aquest patrimoni vegetal, les varietats autòctones. Aquella gent que va anar a treballar a la fàbrica però va cuidar les vinyes per amor, perquè les havia plantat l’avi, el besavi... “La nostra vinya mare és la que ens dona aquests sumolls i mandons. Té cent anys. Es diu la vinya del tremp perquè sempre li posem el nom de la persona que ens l’ha traspassat. És als costers de Vilafresca”.

La Diferenta és un homenatge a aquell parlar de llavors –d’antes–, quan algunes coses es feminitzaven i ja no eren només diferents, sinó diferentes. És també un voler recuperar les vinyes velles. El sumoll que hi ha avui a la copa, en una altra zona del món evolucionaria de manera diferent, vull dir, diferenta. És sumoll de gra petit i de gra ovalat. "Tot el que ens ha anat ensenyant la gent gran. El mandó no pot ser de vinya antiga perquè l’estem recuperant. És de set anys".

El mandó i el sumoll, junts, són una copa molt, molt emotiva, perquè s’aparellen bé. El mandó és molt “entorn de boca” i el sumoll, “nucli”. En boca, el mandó és com el pinot, et dona potser flor seca. El sumoll, en canvi, seria com un nebbiolo, que et dona fruita. I l’ull de llebre és el que li dona tensió. Té poc grau, és fàcil de beure i et fa amic de la copa, hi tens una relació perquè en vols més. No us perdeu aquesta joia, aquest tros d’història, aquest passat, aquest “venim d’aquí” i anem lluny, ben lluny.

Patrocinat per: