La festassa del vi català: hem superat el 'dia fulla'!

Barcelona“Que hi vas?”, em pregunta en Josep Belmonte, el meu amic sommelier. I es refereix a una gran festa del sector del vi; per tant, de la pagesia, per tant, de la cultura. És el lliurament de la més gran distinció que atorga la Generalitat al sector: els nous Vins de Finca Qualificada. “Sí que hi vaig, que en faré una crònica per a l’ARA! I tu?” faig. “Sí, sí, jo serviré els vins, si vols, quan s’acabi l’acte, podem tornar junts cap al Bages, amb un altre dels sommeliers, en Christian Betoret, que ve de Navàs”. Accepto contenta, perquè en qüestions de transport, com Blanche Dubois, sempre haig de confiar en la bondat dels estranys. En Christian no el conec, però sé que fa la feina al restaurant Mas de la Sala, a Sallent. Hi ha res millor, per a una dama, que tenir un amic sommelier? Tenir-ne dos.

Arribem al Palau de Pedralbes i al, diguem-ne, fotocol (ja ho hem d’anar escrivint així, potser), m’hi trobo els distingits dels anys anteriors. Hi ha l’Albert Costa, enòleg de Vall Llach, un viticultor ple de talent, estimadíssim, que fa unes visites plenes d’amor pel vi, la cultura i la solidaritat. Per cert! No es perdin, aquestes festes, els blancs que acaben de treure. Hi ha en Christian Barbier, fill de René Barbier, el primer distingit amb el guardó, amb el seu, ja històric, Clos Mogador, que tindrem la sort de tastar. L’Eudald Massana, que fa l’Avi Ton, també distingit l’any passat. És un vi que m’encanta. A més, l’Eudald m’ha promès que, quan tingui diners per fer un tancat antisenglars, m’ajudarà a plantar quatre ceps. Hi ha la Marta Rovira, de Mas d’en Gil, un celler admiradíssim. D’ells m’agrada tot, però si troben anyades antigues del Coma Blanca, no ho dubtin. Teníem, fins avui, catorze Vins de Finca Qualificada. Ara en tenim dinou.

Seiem a les taules, preparades amb copes, i comencem el tast dels nous vins. Aigua, pa torrat i unes cartolines amb els noms i breu història dels nous distingits. Deixin-me dir –perquè amb això hi tinc una flaca– que el tipus de lletra dels títols em sembla preciós. La Ruth Troiano, periodista i divulgadora del vi, és la presentadora de l’acte. Poques persones en aquest sector barregen tan bé la poesia i la tècnica. Si la volen seguir, sàpiguen que, juntament amb el dibuixant Pepe Serra (que il·lustra articles de vi en capçaleres internacionals) regalen a Instagram un text sobre vi acompanyat d’un dibuix. Algú n’ha de fer un llibre.

El director del tast també és una boníssima elecció. És en Toni Albiol, sommelier de botiga (reivindiquem aquesta figura, que prescriu, com el llibreter), propietari de l’enoteca Divins a Martorell. És el millor sommelier de Catalunya, ho diuen els guardons, i també nosaltres. De manera que anirem tastant, amb el mestratge del Toni i les paraules sàvies de la Ruth. L’Alba Balcells, directora de l’Incavi, adreça un breu parlament als feliços i àvids tastadors. M’encanta que comenci el parlament citant un admirat escriptor, que és també un gran amant del vi, que n’ha escrit molt, en Toni Orensanz. L’Alba explica les “exigències” per ser vi de finca qualificada. La singularitat de la parcel·la, els rendiments més baixos, el reconeixement, i una nota, superior, del comitè de tast de l’Incavi.

Cinc meravelles

Els cinc vins guardonats són cinc meravelles i és bona idea comprar-los per celebrar els àpats que ens vindran. D’això es tracta. De donar valor al vi. El Raïms de la Immortalitat, de Torre del Veguer, a la DO Penedès. Un xarel·lo extraordinari, que surt d’una vinya històrica. “Un vi sincer, de postal”, diu en Toni. Un cop acabi l’acte, li diré a l’autor que, sisplau, quan pugui, em deixi anar a veure la vinya. M’agrada molt.

També hi ha el La Serra Blanc, del Celler Herència Altés. D’aquest celler de la Terra Alta fa uns quants diumenges els parlàvem de La Pilosa, en aquesta secció que –no me’n vull estar de remarcar-ho– triem, humilment, els vins segons el cor, i cap celler paga per ser glossat (ni es veu en l’obligació d’enviar-nos ampolles). La Núria Altés, a l’escenari, diu: “Gràcies, Ruth, per escriure com ho fas”, i a la sala hi ha un aplaudiment de grandíssim bon rotllo.

El tercer dels vins a tastar és el Singular Blanc, del Celler Collbaix, a la DO Pla de Bages. “En Josep diu que el món s’atura quan passeja entre vinyes de macabeu”, fa la Ruth. I en Toni, cosa que demostra la seva meravellosa meticulositat, explica que han estat molta estona decidint la copa per tastar tots els vins, i que han triat la (n’estic enamorada) Winewings, de Riedel. En tinc dues, i no me les miro per por que se’m trenquin. Si volgués assassinar sense deixar rastre una persona estimada del meu entorn, només hauria de trencar una d’aquestes copes. L’atac de cor seria fulminant. No es perdin aquest vi, d’un color que enamora, i una complexitat a la boca (comença d’una manera, segueix d’una altra i acaba com ha començat, segons el meu balb i diletant criteri) que els deixarà sense alè.

L’altre vi, i ja anem a negres, és també del Pla de Bages. L’especial Picapoll Negre d’Oller del Mas. De veritat, a cegues què en diríem? Que som a la Borgonya? És un vi de només onze graus! Una varietat difícil d’elaborar, molt desagraïda, per això l’arrencaven, abans. Una meravella inclassificable.

Dies flor i dies fulla

I l’altre negre, l’últim de la nit, és de l’estimat Joan Asens, d’Orto Vins, al Montsant. Les Tallades de Cal Nicolau. Sé que fa temps que l’Alba Balcells li deia: “Va, presenta’t...!” i ell deia que no “per la paperassa”. Puja a l’escenari i li dona les gràcies a la directora de la DO, la Pilar Just, també boníssima, grandíssima elaboradora. “Les dones aporteu complexitat al món del vi”, diu. I afegeix, tot murri: “O sigui, conseller, no despatxi mai la directora de l’Incavi”. I tots riem. Admiro des de sempre Orto Vins, val a dir que si Les Tallades és una seda, una obra d’art, tots els vins del celler, també els de preu baix, són increïbles. Boníssims. En Toni explica que en Joan li va explicar això del calendari de tast biodinàmic, segons el qual hi ha dies millors que altres per tastar. Hi ha dies flor i hi ha dies fulla, que són els que no van bé. Es veu que avui és dia fulla. Però l’Albiol ens tranquil·litza. “Amb Les Tallades... Hem superat el dia fulla”.

El vi que tastem al final, i com a homenatge, és el Clos Mogador 2012, i el fill d'en René Barbier, en Christian, en fa una explicació plena de gentilesa, pau i sinceritat. “No he tastat mai un Clos Mogador que estigui caigut”, diu en Toni. I explica que, quan en René Barbier va anar al Priorat, i va plantar, i va creure en la terra, i va embotellar, va fer un viatge a París al restaurant amb el millor sommelier de llavors i li va dir: “Tu, per aquest vi, em donaries 1.500 pessetes?”. I el sommelier li va contestar: “En vull tres caixes”. I en René, de tornada al Priorat, va dir als companys: “Hem triomfat”.

Així és. Tots els Vins de Finca Qualificada que tenim al mercat són joies líquides. Tant de bo els Reis portin vi català. I, si pot ser, però només si pot ser, que no el destapem en dia fulla.