Una enòloga que toca la tuba en una xaranga: així és La Vinya del Músic

Anem a la DO Alella, i si anem a la DO Alella anem a la varietat autòctona, la reina pansa blanca, que anomenem, en altres contrades, com el Penedès, xarel·lo. La Vinya del Músic és un monovarietal de pansa blanca que neix als peus de la serra de Marina, a Sant Fost de Campsentelles. Una única hectàrea de sauló (no cal ni dir-ho, si som a la DO Alella) que potser té ceps centenaris. No se sap del cert quan va ser plantada, aquesta vinyeta, però hi ha papers que diuen que l’any 36 ja hi era. Potser llavors, en plena guerra, la van regularitzar, potser a correcuita. Ningú devia plantar l’any 36, em penso.

És una preciositat. Petitona, només una hectàrea, i envoltada de bosc, un bosc que a voltes es veu nou, perquè és un bosc que ha guanyat terreny al que abans devien ser ceps. I enmig hi ha una figuera. Es diu La Vinya del Músic –i també hi ha qui en diu la vinya de l’avi– perquè així es deia la casa de la família que la va arrendar. L’enòloga del projecte, la Marta Bericat, m’ho explica així, amb senzilla i polidesa i amb un cupatge de timidesa i encant: “Són de Mollet, i allà hi ha una escola que es diu Cal Músic, i és per aquesta família: els deien Cal Músic perquè els caps de setmana anaven a tocar, tot i ser pagesos. Jo m’hi sento representada, perquè toco en una xaranga, i també anem a tocar els caps de setmana, tot i que entre setmana soc pagesa”.

El grup de la Marta es diu Tirant lo Banc, cosa que demostra que són gent llegida i amb sentit de l’humor (les dues coses que admiro de les persones). Toca la tuba, i no n’hi ha gaires, d’intèrprets de tuba. “Saps que l’últim bolo que hem fet és al teu poble natal, Santa Eulàlia de Ronçana?”, em diu.

Aquest projecte neix gràcies a la família Raventós, que compra el que abans era Marquès d’Alella. El projecte es diu Els Vins de Can Matons. Ella va arribar el 2022 provinent de Scala Dei. El seu cap, el nostre amic estimat i admirat Ricard Rofes, li va dir: “Tu que ets de Mollet, vols tornar cap a casa?” Ara és l’enòloga encarregada del projecte, però un altre amic que fa grans vins (n’hem parlat aquí), el César Cánovas, els assessora. “No sé com en diuen! Brand embassador? És el que millor explica els nostres vins i els comunica”.

La verema del vi que teniu a la copa, un vi magnífic i alegre, tan estiuenc, tan de brindar, la van fer l’agost del 2022. Veremen i fermenten totes les vinyes per separat, i llavors fan cupatge. Però la Vinya del Músic és tan, tan singular, que l’embotellen per separat. “La collim, la posem en un fudre de mil litres, fermentem, una fermentació lenta, entre 15 i 16 graus, i quan està fermentada ja es pot filtrar i embotellar. No soc gaire de literatura dels tastos, ho faig més simple, qui t’ho explicaria molt bé és el César, però va. Encara que la pansa blanca és molt reconeixible, depèn d’on estigui plantada pot anar a un cantó més madur o a un cantó més lleuger, elegant i àcid. Aquesta va cap al segon cantó. No hi ha fruita tan madura. No tan pansificada. Li trobes pera, potser. Va ser una anyada de sequera. Jo des que soc al celler sempre he viscut sequera. Aquesta anyada, toquem fusta, serà la primera normal en molt de temps.

Li pregunto, enamorada del vi, si amb el César, a qui admiro molt, hi ha discrepàncies. Riu. “Ell voldria criances més llargues i més batonage; sempre em diu això, que voldria alguna cosa que li donés més volum”. Veureu: el bastonatge fa que el vi es barregi amb les mares, i les mares –això sempre és així, em dic enriolada– sempre fan que la criatura tingui més cos, més volum, que adquireixi aquest gust de pa torrat i de brioix. Quan li demano un maridatge, tanca els ulls i evoca: “Mmm! –fa–. Vaig tenir la sort infinita que em van convidar al Tres Macarrons, no hi havia estat mai i em va agradar molt amb els pèsols del Maresme, va ser increïble”.

Sí, reproduïm-ho, corrents. No ens n’estiguem. Escrivint, ara mateix, se’m fa la boca aigua.

Patrocinat per: