David Verdaguer: "M'agradaria saber fumar com bec"

Acabes de demanar una cervesa en una entrevista sobre vins. És bona la teva relació amb el vi?

— La meva relació és bona. He estat a punt de venir amb una samarreta que posa "Visca els sulfits", perquè jo estic a favor dels sulfits, perquè he tastat vins naturals i no m'han agradat gaire, són com aigua amb gas. Però realment he descobert progressivament i a través d'una amiga que és sommelier vins naturals molt bons.

Sempre ha estat bona?

— La meva relació amb el vi comença als 18 anys menjant pizza amb els meus amics i bevent Lambrusco. Allò entrava sol, però era dolent de debò. Després vaig passar a la sangria. Era bastant bona i també entrava sola, però l'endemà ho pagaves. Després vaig entrar en el món dels blancs, però em vaig adonar que m'agafava molt mal de cap i em provocaven acidesa, menys amb el raïm gewürztraminer, que m'agrada molt tot i ser blanc.

Has passat per diferents fases. En quin punt estàs ara?

— Amb aquest historial m'he quedat força amb el negre, i, concretament, amb els priorats, m'encanten. Amb un vi de la Rioja no fallaràs, però són sempre el mateix. En canvi, el Priorat em sembla una Denominació d'Origen molt interessant perquè cada vi és del seu pare i de la seva mare. Hi ha una frase meravellosa de l'Empar Moliné que diu "el vi blanc és per al peix i el vi negre per a les persones". Em sembla la millor frase del món. Però ara, si pogués, escolliria els ancestrals. El cava em torna boig. Per menjar és el millor, visca el cava per menjar! Em sembla meravellós i a més dura fins a les postres, això sí que és català.

¿És habitual que encetis una ampolla de cava per acompanyar els àpats?

— La cervesa és d'ús més freqüent, el vi és per a ocasions més especials. Em costa molt arribar a casa i obrir un vi o un cava. Si sopo fora acompanyat, sí.

Llavors és un acte social?

— A mi m'agradaria saber fumar com bec. Però jo soc de beure completament de forma social. Jo no m'aixeco al matí i em foto una cervesa, però, en canvi, sí que m'aixeco al matí i em fumo una cigarreta. M'agradaria poder fer com faig amb el vi: quan em ve de gust en bec i quan no, no. No em guanya l'addicció a l'alcohol.

T'agrada com beus, però tens algun record amarg amb el vi?

— Recordo que vam anar a dinar amb la companyia del Lliure a Bogotà i un altre actor i jo vam triar un vi negre qualsevol. Recordo que el preu estava en pesos i jo soc de lletres i no de números. Primer vam demanar dues ampolles, érem set persones, i al cap d'una estona en vam demanar dues més. Quan van portar les noves ampolles ja ens va sorprendre que ens canviessin els gots, però no vam dir res. En vam tornar a demanar dues més. Els del restaurant ens van portar uns mariachis perquè ens amenitzessin el dinar i quan em vaig aixecar de la taula vaig sentir que un cambrer li deia a l'altre "aquests són els del vi". Van portar el compte i quan vaig fer el canvi a euros vaig adonar-me que ens havíem gastat més de 700 euros en vi. Ja podia ser bo, el vi.

Des de llavors esculls el vi de la carta mirant de dreta a esquerra?

— Home, entre poc i massa, penso que arriba un moment que a partir d'un cert preu costa distingir que valgui la pena. Una vegada vaig provar un Pingus, però no és un pressupost que em vulgui gastar, i mira que m'agrada molt menjar i beure! De fet, només gasto diners en això, però més de 100 euros per una ampolla de vi no els gastaria. Soc més de demanar els vins d'esquerra a dreta i com que tinc un coneixement molt limitat, intento demanar consell.

No gastaries 100 euros en vi, però els has degut gastar per un Pingus.

— Em van convidar. Però si el pressupost ho permet recomano molt fer maridatges. Suposo que amb els anys he après a beure menys i millor.