Danae Boronat: "Les recomanacions en el vi no serveixen mai"

Just fa cinc anys que en aquest mateix diari, a l'ARA, va fer una entrevista al voltant d'un vermut. Ara ens tornem a trobar per parlar al voltant del vi. Quin ambient creu que ajuden a crear aquestes begudes?

— Per mi, sens dubte, el vi representa l'ambient festiu. Jo ho entenc com un element de relaxació, d'amistats, de relacions boniques amb gent que estimo. Mai em veuràs ni amb un vermut ni amb un vi a mi sola, ni per fer un menú entre setmana, per mi és imprescindible compartir aquest moment. Per mi és com l'inici perfecte d'un dinar, d'un àpat, d'una estona, que vols que vagi bé.

Entre ser la presentadora de L'altaveu i narradora esportiva, quins moments troba per fer aquestes copes de vi amb gent que estima?

— No és fàcil trobar aquestes estones, perquè evidentment necessiten calma. És a dir, jo també entenc que són moments que vols que passin a poc a poc, que no vols que hi hagi el pes del rellotge, sinó que comencem i no se saben quan acabarem i això és complicat. Per sort, cada vegada més crec que totes i tots som conscients que és molt necessari passar estones amb la gent que vols, i si és al voltant d'una taula, per mi encara millor.

Ha parlat de la companyia, però què hi ha damunt de la taula per acompanyar un vi?

— Doncs probablement un bon entrecot de vedella, perquè soc molt carnívora i associo bastant una bona carn a un bon vi. De fet, em costa pensar en un plat de carn sense una copa de vi, perquè penso que és un complement que eleva el plat. Així i tot, com que no bec habitualment, mesuro moltíssim les quantitats que prenc. Intento que una copa em duri molt, perquè crec que és la clau per saber beure bé. Jo no puc prendre'm tres copes de vi, encara que hi hagi molt de menjar. Difícilment prendré més d'una copa.

L'esport, tant en l'àmbit professional com personal, juga un paper molt important a la seva vida. Pot ser que aquesta passió l'hagi condicionat a l'hora de beure?

— Sí, jo crec que l'esport condiciona una mica tota la meva vida. És a dir, en general rebutjo la cultura de l'alcohol que tenim. Penso que s'inicia la relació amb el món de l'alcohol, sobretot dels destil·lats, de manera totalment descontrolada i de massa jove. Jo mai he fet grans ingestes d'alcohol, al contrari, perquè no se'm posa bé i perquè busco una vida equilibrada i, precisament, una de les coses que s'ha de controlar és la ingesta d'alcohol. Per això en el cas del vi prefereixo que sigui poc i de qualitat.

L'incomoda dir que prefereix no beure alcohol en algunes ocasions?

— Sento que hi ha molta pressió. Jo recordo que els moments que dic "no, no vull beure" la gent et pregunta el motiu pel qual no beus, que en el cas de les dones es tendeix a pensar que o bé estàs embarassada o bé et fa mal el cap. I això encara em passa i crec que fa molt mal. De fet, penso que hi ha moltes persones que beuen perquè la gent del seu voltant està bevent i no perquè realment els vingui de gust.

Com són les copes de vi que sí que li venen de gust?

— Ara, per exemple, el Llàgrimes de tardor de la Terra Alta és un dels últims vins que més m'ha agradat. Però jo en general no me la jugo gaire. Si he tastat un vi i m'ha agradat, continuo apostant per aquell vi. Encara que et pots deixar recomanar als restaurants o per amics, i t'expliquen molt bé les característiques, pot ser que quan el tastis no sigui el que esperaves. Les recomanacions en el vi no serveixen mai, perquè és un tema molt subjectiu. El que t'encaixa a tu no encaixa a algú altre, penso que és un àmbit que funciona amb prova-error. Tal com abans he dit que un vi eleva un àpat, també m'ha passat el contrari, que no m'hagi agradat i no hagi gaudit del menjar.

És de Tarragona, terra de vins. Té algun record d'infantesa que estigui vinculat a aquest món?

— I tant! Jo vaig passar la infància, al poble de Salomó i allà tinc molts amics que anaven a veremar. Encara que jo no hi vaig anar mai, recordo que a finals d'agost començaven a desaparèixer els amics del poble perquè anaven a veremar. Això m'ha fet tenir molt present tot el que envolta la cultura del vi, de fet, per això encara em sembla més maco. En sembla un miracle que després de com s'ha treballat la terra, després d'unes condicions climàtiques concretes i com s'ha tractat, acabi sent un producte tan emblemàtic com és. El que fan als cellers, i el que fem aquí realment és un miracle. Si això ho fessin els americans, que ho han intentat, però no sé si se n'han sortit gaire, en parlarien a totes les pel·lícules i sèries.