Corpinnat reforça la marca d’escumós amb la segona edició del festival gastronòmic

Si no hagués estat per la pandèmia, potser els onze elaboradors englobats dins de la marca creada el 2019 de Corpinnat no haurien creat el festival gastronòmic, que va començar per primera vegada l’any passat. “Com que els àpats, a l’estiu passat, es recomanaven de fer a l’aire lliure, és quan vam pensar de fer-ne als exteriors dels nostres cellers”, afirma Toni Mata, del celler Recaredo, que enguany organitza fins a deu sopars maridats a les seves instal·lacions. El festival va començar el 15 de juny, amb el sopar protagonitzat pel cuiner Damià Rafecas, del restaurant Vicus, de Pals, al mateix celler Recaredo, i acabarà el 30 de juliol amb el sopar del restaurant Shanghai al celler Llopart. Entre una data i l'altra els cellers Nadal, Torelló, Gramona, Can Feixes, Descregut, Sabaté i Roca i Júlia Bernet n’hauran acollit altres propostes, algunes de les quals ja han estat marcades amb el cartell de complet.

“Som rigorosos, exigents i sempre hem dit la veritat”, explica Toni Mata al recordar l’escissió que hi va haver el 2019, quan van sortir de la DO Cava per fundar Corpinnat, “un nom que amb el festival i amb altres iniciatives comprovem que la gent ja diu per demanar una copa d’escumós”. A més d’aquestes qualitats, hi ha el fet que vinifiquen a la propietat tots els vins, i que treballen per prestigiar l’escumós fet a casa nostra des del rigor. “També hem de dir que estem oberts perquè els qui compleixin els requisits entrin a la marca”, diu Mata, que afegeix que amb el potencial i l’excel·lència que demostren es mereixen "un posicionament més alt”. De fet, repeteix una vegada i una altra, “el potencial el tenim, perquè tenim la terra, els coneixements, les varietats i sobretot una personalitat pròpia”, que els hauria de portar a estar situats “en un lloc més destacat entre els escumosos del món”.

A la pregunta sobre què cal fer per aconseguir-ho, a més de la feina que fan, l’elaborador Toni Mata, enginyer de formació, respon que “el pressupost és petit”, no tenen ajudes de l’administració, “malgrat que hem notat molt bona voluntat per part d’Incavi”, i malgrat que el mateix estudi que va fer una empresa de naming que els buscava noms per a la marca el va pagar l’administració. Però després d’aquestes accions puntuals, la marca Corpinnat ha treballat per aconseguir situar-se en un mercat en què els noms dels diferents escumosos confonen. “Potser al final el que la població coneix més és el nom del celler, però creiem que a poc a poc Corpinnat també serà conegut”, diu Mata.

En el sopar protagonitzat pel restaurant Els Casals, de Sagàs, el cuiner Oriol Rovira va cuinar sis plats i va oferir dues postres. Els dos primers, el paté en croûte amb envinagrats i la sobrassada tèbia amb rusc de mel i pa amb tomàquet, el celler els va maridar amb Recaredo Terres Màgnum 2014. Un dels dos següents, l’amanida amb onze varietats de tomàquets, que el cuiner havia collit del seu hort, va anar lligat amb Recaredo Intens Rosat 2014.

Els últims plats, la col cremada (en les capes exteriors), farcida de fetge gras d’ànec i crema de tòfona, i la sopa de farigola, bonítol, rovell d’ou i cep de Meranges, el celler va proposar de menjar-los amb el Recaredo Serral del Vell 2016. Per acabar, el plat de carn, la cansalada viada de porc amb amanida thai, va ser per a una joia de la casa, el Recaredo Enoteca Reserva Particular 2004.

Els vins i els escumosos del celler s’elaboren actualment al mateix celler, situat al carrer de Tamarit de Sant Sadurní d’Anoia, però l’elaborador Toni Mata ha anunciat el projecte futur de crear un nou celler, que separaria la vinificació d’uns i altres. Actualment, els vins tranquils i els escumosos de la marca Recaredo es distingeixen per noms diferents: els vins s’etiqueten sota la marca Credo; els escumosos, Recaredo, tenen com a característiques el poc temps que passen per fusta (entre un i tres mesos màxim), i també la llibertat en l’experimentació. D’aquí el sentiment d’engavanyament que expressa l’elaborador Toni Mata amb les denominacions d’origen. “Les normes tan estrictes maten la creativitat, quan s’hauria de permetre la llibertat sempre que es complissin els paràmetres marcats en una analítica de qualitat, però res més”. Si no, “marcar què és bo i què no és molt subjectiu, i a més porta a l’immobilisme, fet que és un perill en un celler”.