Cèlia Espanya: "Des que faig esport soc més permissiva amb el vi"

Com va ser el teu primer contacte amb el món del vi?

— Jo crec que va ser ja de força gran, gairebé diria que després d'acabar la universitat. Sí que és cert que al meu pare li agrada el vi i realment és un món que li interessa, però no va ser fins que vaig ser més gran que em va cridar l'atenció. Vaig voler conèixer l'imaginari que hi ha al voltant del vi i per poder participar a les converses i acompanyar les menjades, encara que sigui per fer dos glopets, però sento que arrodoneix un àpat.

Dient "glopets", entenc que no acostumes a beure grans quantitats.

— No, no. Penso que el vi acompanya i, en el meu cas, que amb poca cosa ja em puja, amb una copa ja estic satisfetíssima.

Aquesta moderació en beure vi té a veure amb la pràctica d'esport?

— Doncs a diferència del que es pot pensar, des que faig esport soc més permissiva amb el vi. El canvi també surt del fet que abans no en bevia gens, però justament amb el procés de conèixer el cos i controlar el seu rendiment, he pogut veure que el vi amb mesura, juntament amb una vida equilibrada i activa, no és perjudicial. Al final tot és una qüestió d'equilibri, perquè sovint quan ens prohibim algun aliment pot acabar desencadenant un efecte rebot i ser també perjudicial.

Per gravar el programa d'Inspirats i finalment córrer la marató de Nova York, et van prohibir el vi?

— No me'l van prohibir amb fermesa, però sí que és cert que es recomana moltíssim no beure alcohol abans de fer grans esforços físics perquè deshidrata. Evidentment, abans d'una cursa mai bec alcohol i, idealment, després tampoc se n'hauria de beure perquè el teu cos necessita recuperar-se. Però per mi fer esport vol dir aprendre a escoltar què t'està dient; per tant, les possibles prohibicions s'han de fer sota el sentit comú.

Més enllà de centrar-te en l'esport, també col·labores amb diferents marques. Has col·laborat alguna vegada amb algun celler?

— Fa poc em van proposar de fer un vídeo per a un celler català i aquests dies estic preparant el guió. Tot just avui pensava com fer promoció de vi, tant perquè és un món que no és el meu, com també pel missatge que dono promocionant un producte amb alcohol. No és la primera vegada que estic en aquesta situació, tant pel vi, com per promocionar cervesa. Les vegades anteriors he arribat a la conclusió que faci o no faci promoció la gent seguirà consumint, en tot cas jo voldria incidir en la manera en què es consumeix, que sigui responsable i moderada. Al final és un producte gastronòmic. Si és amb aquesta perspectiva sí que em sento bé difonent aquest missatge.

Com canvia una trobada amb vi pel mig, en comparació a demanar cervesa?

— Tens raó que és força diferent. Crec que aporta un ambient de calma i d'una situació més reposada. Potser també perquè sé que el vi em puja més ràpid i perquè puc degustar-lo més, per tant, em fa beure més lenta. Trobo que és molt important saber la història, perquè canvia molt la forma de prendre'ls, i jo soc una mica mística. Però igual que això del vi, també passa en qualsevol lloc que vaig. M'agrada saber d'on venen les coses, perquè al final és el que fa que tinguin sentit.

La teva parella és de Sant Sadurní d'Anoia. Ja domines el món del cava?

— Doncs encara no, però realment el cava envolta tot el que està vinculat amb Sant Sadurní. L'altre dia vaig anar a una festa allà i el cava semblava que era infinit i força gent del meu voltant m'explicava que tenia la seva producció pròpia. Em sembla fascinant que gent de la meva edat s'hagi posat a elaborar el seu propi escumós. Me'n van donar per tastar, amb l'explicació corresponent, i vaig veure que hi havia tot un univers que desconeixia. A més, sento que quan coneixes la història familiar que hi ha darrere de cada ampolla tot pren un altre sentit.

Un dels rituals quan es pren vi, és el brindis. En recordes algun d'especial?

— Potser el que vaig fer pel meu aniversari. En general, em costa força dir que estimo algú perquè em fa vergonya. Però fa unes setmanes quan celebràvem el meu aniversari, brindant vaig dir sense embuts que estimava tota la meva família i que em feia molta il·lusió tenir-los tots junts, per a mi va ser un moment molt especial.