L'embolic de les patates amb gust de pernil: què està fent la indústria per evitar que desapareguin

Potser et resulta familiar haver sentit aquesta cantarella: la UE prohibirà les patates amb gust de pernil. No fa gaire que va córrer com la pólvora, fins al punt que hi ha qui en la suposada desaparició d'aquest popular snack hi ha vist una mà negra. A les xarxes socials inclús han proliferat els discursos d'odi atribuint-ho a alguna conxorxa de persones de fe musulmana perquè no mengen porc, però ni la UE ha vetat aquestes patates ni s'hi posarà fi pels costums d'una part de la població. Tan sols hi ha alguns productes alimentaris, com les patates amb gust de pernil, que hauran de modificar la seva composició perquè Europa ha vetat que els aliments es fabriquin amb aromes de fum per motius de seguretat alimentària.

Què ha decidit exactament la UE

El fumatge és un mètode utilitzat tradicionalment per ajudar a conservar aliments com el peix, la carn i els productes lactis. Com a alternativa al fumatge tradicional, es poden afegir aromes de fum als aliments perquè tinguin un gust fumat, com ara a les patates amb gust de pernil. En aquest cas, les aromes de fum es produeixen mitjançant un procés de combustió de fusta anomenat piròlisi, explica l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).

Les aromes se sotmeten a reavaluacions periòdiques perquè es puguin continuar utilitzant per part de la indústria alimentària de la UE. D'entre les deu aromes de fum existents, de dos no se'n va demanar la reavaluació quan era pertinent fer-ho i dels vuit restants se n'ha vetat l'ús per part de la Comissió Europea. Amb les últimes investigacions científiques s'ha determinat que no es poden excloure els riscos de genotoxicitat per a cap de les vuit aromes de fum, o sigui, que el seu consum pugui causar danys en l'ADN de les cèl·lules humanes.

Com afecta les patates amb gust de pernil

Cap d'aquestes aromes de fum es podran continuar emprant per part de la indústria alimentària: les dues que no es van revaluar ja estan vetades i per als altres vuit hi ha un període de transició. Els fabricants de patates que les utilitzaven tenen fins a l'1 de juliol del 2026 per adaptar-se. La indústria ha manifestat que els consumidors que adoren aquests snacks no es quedaran sense, mentre que el gust no hauria de veure's ressentit.

Segons Beatriz Robles, que és tecnòloga dels aliments, dietista-nutricionista i professora de la Universitat Isabel I, quan els consumidors estan familiaritzats amb un gust, acostumen a preferir que no canviï: "Hem vist empreses que han fet canvis en l'ús dels edulcorants en refrescos i els consumidors ho noten". Els fabricants de snacks tenen l'avantatge que disposen d'un temps per adaptar-se i que, segons afegeix, amb la tecnologia "es poden aconseguir gustos si no idèntics, amb diferències indetectables".

Què ha fet la indústria alimentària per adaptar-se

Hi ha fabricants que poden prescindir de les aromes de fum, utilitzar altres aromes o fer mescles d'aromes amb additius, com el glutamat monosòdic (E621), que actua de potenciador del sabor, i aconsegueix "una aroma pràcticament idèntica a la que tenien abans", relata Robles. També es podrien desenvolupar noves aromes de fum, si bé seria un procés molt més llarg que implicaria passar per l'EFSA i rebre el vistiplau de la Comissió Europea.

Cada producte té la seva casuística. De les empreses consultades per l'ARA que s'han prestat a compartir-la, Torres detalla que les patates Torres Selecta amb gust de pernil ibèric no contenen aromes de fum. PepsiCo avui dia tampoc incorpora aromes de fum en cap de les seves patates fregides i snacks a Espanya (marques Lay’s, Ruffles, Doritos, Fritos, Cheetos…), ja que "ja van ser eliminades", i es van anticipar a la decisió europea. Per la seva banda, Kellanova afirma que està adoptant les mesures necessàries per adaptar tres dels seus productes de Pringles (Texas BBQ Sauce, Paprika i Smokey Bacon Flavour) dins dels dos anys que hi ha per fer-ho.

Si les patates no desapareixen, per què ho he sentit a dir?

Aquest és un cas clàssic d'una informació que es comença a difondre de manera inexacta i que es replica fins a l'avorriment, perquè és "la típica notícia que crida moltíssim l'atenció", ressalta Robles. Per postres, l'embolic de les patates va succeir al pic de l'estiu, quan baixa la intensitat informativa. Malgrat que la dietista-nutricionista insisteix que "el sistema de seguretat alimentària a la UE és molt robust", el fet és que "espanta molt que es digui que un additiu o aroma deixa de ser segur". A més, la rellevància que té l'alimentació en la vida de la gent encara facilita més aquesta mena d'embolics. "Tots ens alimentem cada dia i, com més conegut i utilitzat sigui un aliment, més repercussió tindrà la notícia", assevera.

L'alimentació també és un terreny adobat per als discursos d'odi

Una decisió de caràcter tècnic com prohibir les aromes de fum pot acabar fins i tot alimentant especulacions rocambolesques. "Hi va haver qui ho va utilitzar per a la batalla cultural que succeeix a Espanya", lamenta Robles, i a les xarxes socials es va difondre que "s'anava a retirar una cosa tan nostra amb gust de pernil per la pressió de la immigració musulmana". Al capdavall, segons recalca la dietista-nutricionista, aquest cas demostra que "qualsevol tema es pot utilitzar per atiar els discursos d'odi i la polarització a les xarxes socials".

Quins són els altres aliments afectats pel veto a les aromes de fum

El focus s'ha posat en les patates amb gust de pernil, però hi ha més productes afectats. Segons l'EFSA i la Comissió Europea, les aromes de fum s'utilitzen com a alternativa al fumatge convencional de la carn, el formatge o el peix o bé per afegir gust de fumat a productes que no es fumen habitualment, com ara sopes, salses, condiments, begudes, gelats, productes de confiteria, galetes salades i snacks. Per adaptar-se a la prohibició a les aromes, els fabricants tenen fins a l'1 de juliol del 2029 en els casos del formatge i derivats, la carn, el peix, els crustacis i mol·luscs i el caviar, mentre que per a la resta de productes, com les patates amb gust de pernil, fins a l'1 de juliol del 2026.

Com puc esbrinar quines aromes duu un producte

Ho tens difícil. A diferència dels additius alimentaris, que han de detallar-se en el llistat d'ingredients, la legislació no obliga a especificar les aromes que duu, "en gran part per protegir la propietat intel·lectual de la recepta", sosté Robles, donat que "defineixen molt un producte". Aquesta mesura ha permès mantenir en secret, per exemple, la composició sencera de la Coca-Cola o la Pepsi, però no hauria de donar maldecaps a ningú.

"Afortunadament, els consumidors de la UE no ens hem de preocupar per si un producte porta aromes de fum o no, perquè la legislació europea i l'EFSA ja s'encarreguen de protegir els consumidors i retirar els productes del mercat que no siguin segurs", defensa Robles, amb l'afegit que s'autoritzen additius i aromes "amb un marge de seguretat tan alt que s'haurien de consumir quantitats ingents impossibles d'aquell producte perquè ens fes mal".

Hi ha altres precedents de decisions similars?

Un cas recent ha estat el del diòxid de titani, recorda Robles, identificat com l'additiu E171. Durant dècades s'havia fet servir per donar color blanc a molts aliments, com ara productes de pa, cremes per untar, sopes, brous, salses i complements alimentaris. El 2021 l'EFSA va determinar que també hi havia la possibilitat que aquest additiu causés problemes de genotoxicitat, cosa que va bastar per prohibir-lo a partir del 2022. Això sí, ha continuat sent autoritzat per al seu ús en medicaments fins que se'n trobi una alternativa segura.