Josep Roca: “Parlem molt de sostenibilitat i de reciclatge però no de recuperar memòria”

“Cada dia es perden 10 llavors al món”, afirma el sommelier Josep Roca, del Celler de Can Roca, que, juntament amb els seus germans, acaba de presentar el curtmetratge Sembrando el futuro, que han fet amb la col·laboració del BBVA, i amb el qual volen impulsar un moviment que involucri xefs i entitats en el repte de preservar la biodiversitat agrícola com una manera de preservar la memòria i la cultura agrària.

 ¿Com van començar els tres germans a ser conscients que la biodiversitat, la varietat de productes, es perdia? “Quan en una entrevista que van fer a la mare vam llegir que ella hi deia que el seu somni seria fer un àpat a la casa on va néixer, a la Vall del Llémena”, diu Josep Roca. Llavors els tres germans van pensar, primer, si podria ser possible complir el somni de la mare, tant pel fet de recuperar la casa, que estava abandonada, com la de fer-hi un àpat. “La mare ens va començar a parlar d’ingredients que ella hi menjava que s’han perdut, que ja no es conreen on va néixer, com són les patates morades, per exemple”. Preservar les llavors vol dir conservar la nostra memòria, perquè “parlem molt de sostenibilitat i de reciclatge però no de recuperar memòria”.

Justament la memòria és un motor del documental, i el que provoca alguns dels moments més emotius. Montserrat Fontané revela que la seva mare (l'àvia dels germans Roca) va patir Alzheimer durant dotze anys, i no va recordar res durant tots aquests anys. “La mare representa el moment de resistència, sacrifici, generositat, i conserva la memòria de les mares, per això podem dir que el documental també tracta sobre la figura del matriarcat alhora que defensa la biodiversitat dels cultius”, assenyala Josep Roca.

Seguint el fil de les llavors, el sommelier indica que “la indústria agrícola i l’èxode rural han provocat canvis en la nostra alimentació en un temps molt accelerat, perquè la mare té 85 anys, i en aquests moments ja no hi ha els aliments amb què ella s’alimentava de jove quan vivia a Can Bastida, a la Vall del Llémena”.

Els tres germans van poder comprar la casa on va néixer Montserrat Fontané, i el documental explica tal com la van trobar fa un any, mig enrunada, i com a mesura que la recuperen hi fan un procés evolutiu amb l’objectiu que es marquen: lluitar contra la pèrdua d’aliments.

I va arribar el dia que la mare hi va tornar, a Can Batista, amb els tres fills, i amb els nets, el Marc i el Martí Roca, que hi van preparar el menjar. “Per a la mare tornar a la casa on va néixer, i viure-ho amb nosaltres, va ser molt emotiu, i puc assegurar que va ser extraordinari, tal com reflecteix el curtmetratge, que recull amb realisme, i no amb sensacionalisme, el que vam sentir tots aquell dia”, conclou Josep Roca.