Deu consells per fer carmanyoles gurmets i saludables

BarcelonaAmanida de pasta, carn arrebossada o arròs. Potser són els plats que venen més de pressa al cap quan pensem en carmanyoles. I tots tres tenen la seva història relacionada amb el muntanyisme, els pícnics i els menjadors d’oficina. Ara bé, qui ho ha dit, que la carmanyola no pot seguir les mateixes premisses que la cuina diària, pensada perquè sigui saludable i alhora gurmet? “Menjar bé en tots els àpats ha de ser un hàbit, i no l’hem de vincular amb dietes o restriccions alimentàries”, sosté la nutricionista Maria Valdivieso Galdeano. Així doncs, a l’hora de fer-se la carmanyola el principi que cal seguir és el mateix que si es fes l’àpat a casa: no hi pot faltar la verdura –sigui cuita, bullida, saltejada o en amanida (atenció, caldrà amanir-la en el moment just que es mengi)–, ni tampoc hi poden faltar la proteïna ni els hidrats de carboni. “Si fem una carmanyola de pollastre amb arròs ens estarem deixant el més important, que són les verdures i les hortalisses”, diu Valdivieso.

Us donem 10 consells per cuinar plats de carmanyola gurmets i saludables.

La recepta infal·lible d’una bona carmanyola porta organització, il·lusió i un pensament de ganes de menjar bé. Qui n’explica la fórmula és la cuinera Ada Parellada, que sosté que amb les carmanyoles cal combatre la monotonia, perquè, si no, “recorrerem a l’amanida de pasta amb olives i blat de moro”. A partir d’aquí, l’organització, la il·lusió i les ganes de menjar bé es completen amb la base de l’alimentació saludable, el que en nutrició es coneix com "el plat de Harvard”. Aquest sistema diu que en una meitat del plat hi ha d’haver sempre verdura i en l’altra, a parts iguals, hidrats de carboni i proteïnes.

Transportar el menjar de casa a la feina no és complicat, però implica aquest fet: transportar-lo. “Per això, la meva recomanació és que sigui un plat únic”, diu Parellada. També hi ha l’opció de fer un primer plat com una crema o una sopa, però llavors caldrà més organització. “No és impossible perquè cada cop més hi ha més ginys per portar líquids amunt i avall”, explica Parellada, que esmenta els pots de vidre hermètics o els mateixos cartons tipus tetrabric (que provenen d’altres usos i es poden fer servir de nou un cop rentats). De fet, al mercat hi ha una proliferació de carmanyoles de tota mena, dissenyades per fer més fàcil el transport del menjar. I n’hi ha fins i tot que es venen dins d’una bossa, de colors i dissenys diferents, pensada expressament per portar-hi aliments.

La quantitat de menjar ha de ser suficient per a la despesa energètica requerida. Dit amb altres paraules, “si tens una feina física, et fa falta una quantitat determinada de menjar, que cadascú coneix, i que no serà la mateixa que la d’una persona amb una feina sedentària”, afirma Parellada. No hi ha quantitats fixes per a les carmanyoles, de la mateixa manera que no hi ha dues persones iguals, per això és important que cadascú sàpiga com i quant menja per evitar haver de comprar menjar extra i exprés.

La carmanyola (també) ha de tenir bon gust. “És molt trist menjar el que va sobrar del sopar de la nit anterior, així que transformeu-les en un plat diferent”, diu la cuinera del restaurant Semproniana. “Per exemple, les restes d’una cuixa de pollastre poden ser el farcit, tallat prèviament a trossets petits, d’una albergínia al vapor que es pot completar amb formatge”, diu. És una idea de plat com tantes altres. El més rellevant, allò en què la cuinera insisteix més, és que cal canviar la mirada sobre el sobrant dels àpats: no són restes, sinó una oportunitat per convertir-les en un plat nou per a l’endemà.

Fer una carmanyola gustosa vol dir que l'obris amb il·lusió. I llavors vindrà de gust menjar-se-la i sobretot, passar una estona agradable. “En aquest sentit, ja està bé que la carmanyola es converteixi en l’enveja dels altres, perquè és un sentiment que ens ajudarà a menjar més bé”, diu Parellada.

Totes les carmanyoles són possibles, però hi ha algunes limitacions. El peix, per exemple, és difícil que es mantingui bé després d’hores d’haver estat cuinat, transportat i refrigerat a la nevera de la feina. Arrebossar-lo pot ser una de les opcions, o com a mandonguilles i amb guisats també. Ara bé, “amb els guisats de peix hi ha una qüestió que cal considerar: les olors, que potser no són agradables d’entrada”, diu la cuinera del Semproniana.

Per la seva banda, el cuiner Valentí Mongay, del restaurant La Salseta de Sitges, recomana optar per guisats en general, perquè són els plats que, menjats l'endemà, són més bons, perquè el repòs ajuda a aglutinar tots els ingredients. “Una carmanyola de fricandó, per exemple”, és la seva recomanació, que es pot completar amb una amanida verda. Amb les amanides, la precaució que cal tenir és que alguns ingredients s’hi han d'afegir al moment: la tonyina en llauna, el formatge fresc i el mateix amaniment d’oli i vinagre. Si ho fem a casa “correm el perill que l’amanida s’hagi convertit en una bassa d’aigua”, diu Parellada. Per acabar, un altre exemple d'ingredients complicats per a la carmanyola: els ous ferrats, per lògica, no són una bona opció, perquè quan ens els mengem no tindran ni tan sols l'aspecte d’un ou ferrat. Per tot plegat, la proteïna vegetal, és a dir els llegums, són l’aliment més fàcil per a la carmanyola, i això sense esmentar les propietats nutricionals que aporten a l’organisme.

Que t'hagis endut una carmanyola a l’oficina no vol dir que no cuidis l’àpat. A més del menjar bo i conscient fet a casa, també hauria de ser òptim el lloc on ens el mengem. És a dir, “no mengeu davant de l’ordinador, busqueu un espai que ajudi a fer agradable l’hora de dinar, que faciliti la trobada amb altres companys, amb què es pugui fins i tot compartir el que es menja”, diu Parellada.

La seguretat alimentària ha de ser una premissa essencial a l’hora de fer la carmanyola. Per començar, no s'ha de tancar si l’aliment que s’hi ha posat és calent. Caldrà esperar els minuts que facin falta fins que el menjar sigui fred i llavors es podrà tancar. Per continuar, la qualitat del material amb què està fabricada ha de ser una prioritat. L’ideal és la carmanyola de vidre, però és cert que pot pesar més que les altres. Si s’opta pel plàstic està bé procurar que sigui resistent, estigui lliure de BPA i que es pugui congelar. De fet, “es poden preparar les carmanyoles els caps de setmana, etiquetar-les, congelar-les i anar-les agafant una cada dia abans de sortir cap a la feina”, recomana la cuinera.

Les carmanyoles es regeixen amb els mateixos criteris de sostenibilitat que tenim a casa. A més d’haver comprat els ingredients a productors de proximitat i que siguin de temporada, també cal procurar que no es generin residus. “L'aigua per beure la podem transportar en una cantimplora, cosa que ens evitarà haver de comprar ampolles de plàstic d'un sol ús”.

Per acabar, quan fem la carmanyola també podem pensar en les postres. Les fruites de temporada i els iogurts són dues opcions fàcils i senzilles, però s'opta per altres elaboracions (per què no?) també caldrà seguir els mateixos criteris que amb el menjar salat.