Zaza: una finestra italiana al Poble-sec
Un espai petit per als amants del vi natural i la cuina del país transalpí feta amb producte català
Avui parlem d'un local diminut. Tot just hi caben 11 persones assegudes i fa uns 35 metres quadrats. Aquesta petita joia conviu de molt a prop amb la massificació del carrer Blai, però el perfil de client que hi tenen sol ser gent que sap perfectament on va. I en el cas que hi arribi algun guiri, són dels visitants informats que valoren la qualitat. El Zaza, cuina i vi (carrer Poeta Cabanyes, 43) és un bar de vins naturals i tapes de temporada passades pel sedàs de la gastronomia italiana.
Anem a pams. El local és de Carlotta Rossi i Alberto Carbone. Ella, de Rímini, ha passat tota la vida dedicada a la restauració, ja que Rímini és d'una de les poblacions més turístiques del país transalpí. Ell és de Màntua i porta la cuina a les venes perquè allí els seus pares hi tenen un restaurant tradicional. És per això que al menú hi trobareu plats que evidencien que ens trobem en mans italianes.
Però primer parlem dels vins. Carlotta Rossi és una enamorada dels vins naturals, i us en farà tastar diversos perquè estigueu segurs de la vostra tria. Prefereix "perdre" mitja copa per cada ampolla de vi que no pas que els clients no marxin contents i convençuts. La gran majoria del que té és català. I després altres referències europees, en especial, vins que es fa portar del seu país i que no trobareu enlloc més. És un espai esplèndid per anar a copes, i hi ha molta rotació. En primer lloc, perquè l'espai no permet tenir gaire magatzem. En segon lloc, perquè hi va molta gent amant del vi. Al restaurant hi ha a més una finestra que dona molt de joc. La defineixen com "la seva ànima". Ocupa tota la paret de davant de la barra i la tenen oberta. Per allí veureu com els veïns els saluden, com s'aturen a comprar una ampolla de vi perquè avui tenen un sopar o com és l'espai preferit per a molta gent per fer una copa i alguna tapa a peu dret. De fet, el Zaza és un lloc on es pot anar a sopar o es pot anar a beure en mode aperitiu abans de sopar.
![Tortel·linis fets a mà amb espuma de parmigiano reggiano de 24 mesos](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2835 1890"%3E%3C/svg%3E)
La carta varia molt. La Carlotta s'entreté a explicar-la amb tot luxe de detalls a tots els comensals. Només hi ha un plat que no canvien per res del món: els tortel·linis, que segons la Carlotta "a l'Emília-Romanya són com una religió". Els que serveixen estan fets a mà, amb una massa feta amb rovell i farina. El farcit és de mortadel·la i pernil. A l'hivern en fan una versió amb caldo, però la que trobareu tot l'any és la que porta crema de parmesà. Qui els hi fa és Giacomo Menetti, que és de Bolonya i és un elaborador de pasta artesanal que es diu Mr.Sugar-cooks. "Fa el tortellino com ha de ser. Tan simple, però tan important a la nostra regió", afirma la Carlotta.
Sempre intenten treballar amb productors locals. Quasi totes les verdures són de Can Fisas, a Molins de Rei. "La temporada tria més el que fem nosaltres. Preparem receptes de la nostra família i del que hem menjat". No afegeixen ingredients que no estiguin cultivats a Catalunya. Així que, si trobeu que hi ha radicchio, és per què ve del Llobregat. O bé els agretti –també coneguts com a barba de frare–, que ara serviran durant aproximadament un mes i mig, i que els han cultivat ells mateixos en un hort urbà perquè aquí no n'hi ha.
Els plats tenen mida tapa i són força elaborats: carxofa del Prat amb perla d'api-rave i pols d'oliva negra; ceba graten amb velouté de ceba i taleggio fos; llengua de vedella feta a cocció lenta, salsa verda i demi-glace de moll de l'os o bé la carn crua de vedella amb greix madurat i focaccia del Pa de Kilo.
El Zaza és un lloc per menjar bé i descobrir bons vins, però no és un lloc per fer festivals hipercopiosos. Un espai ideal per trobar-se dues o tres persones i gaudir dels petits plaers de la vida i la bona conversa. Obren de dimecres a diumenge de 19 h a aproximadament mitjanit. Quan comenci el bon temps hi afegiran els dimarts.
El nom de Zaza, per cert, li devem al nebot de la Carlotta. La seva germana fa una pila d'anys que viu a Barcelona i és la raó per la qual la Carlotta es va enamorar de la ciutat. El nen no sabia dir zia –que és tieta en italià– i li deia zaza. Encara ara li diu així, i així van quedar batejats ella i el seu restaurant.
