Els tortells exclusius de Vilafranca: amb or, diamants i topazis

Vilafranca del PenedèsSón les 11 del matí de la vigília de Reis, i la joieria Moner de Vilafranca del Penedès està plena de clients i de càmeres de televisió. Uns i altres volen parlar amb les tres propietàries, la Sunci Llopart, la Toton i la Gena Moner, àvia, mare i filla. I és així perquè a l'octubre la Gena (34 anys) va pensar una idea per promoure el comerç local i el de la joieria familiar: regalar anells d’or rosa amb topazi en forma de llàgrima i dos diamants i una polsera d’or daurat amb una medalla en què es poden gravar les inicials. “L’hi vaig comentar a la mare, i els va semblar bé”, comenta la Gena, que subratlla que la iniciativa és privada. És de la joieria Moner, que és la que s’ha gastat els 4.500 euros en 10 joies en total per a la campanya dels tortells de Reis.  

El resultat? Les cinc pastisseries de Vilafranca (Bertran, Galí, Parés, Sant Joan i Rius) tenien cua al carrer de persones que havien encarregat el tortell de Reis. Si no el tenien encarregat, no en trobaven. “Demà, dia 6 de gener, farem una altra cuita de cinquanta tortells més”, explicava als clients el pastisser Ramon Bertran, de la pastisseria Bertran. Ell mateix comentava un detall molt important, quan li preguntaven si les dues joies estarien en la cuita del 5 o del 6 de gener: “Poden ser a qualsevol tortell, esclar, tant d’avui com de demà”. I no és que aquest any hagin fet més tortells que mai, perquè l’obrador és el mateix de sempre; no es pot ampliar i, per tant, la quantitat és similar a la de l’any passat. L’única diferència és que aquest any han recollit les comandes amb més antelació, perquè la gent s’ha afanyat més a fer-ne els encàrrecs.

I mentre la joiera Gena Moner i el pastisser Ramon Bertran comentaven la jugada, alguns vilafranquins que hi passaven comentaven que els preus dels tortells són cars. “Costen 40 euros”, comentava un vilafranquí a un altre, i ells mateixos continuaven parlant i dient que el preu era com el de cada any, que els tortells artesans sempre han tingut un preu alt i que, de fet, l’alimentació en general és molt cara. “Vivim en un país en què el menjar i les cases són molt cares, però els sous no”, deien tots dos, i avançaven passes de la cua, perquè tenien encarregat el tortell a la pastisseria Bertran. 

Mentrestant, la Toton Moner trucava a la seva filla, la Gena, i li explicava que hi havia molta feina a la joieria, que si podia tornar, perquè necessitaven mans per atendre els clients. “Me n’he de tornar, perquè la mare em reclama”, comenta la joiera, que va estudiar ADE a Barcelona i tenia clar des de petita que volia ser joiera com la seva mare. “Som filles úniques, tant la mare com jo; el meu pare és professor de física, el meu marit, economista, i la joieria la va obrir a finals del segle XIX un familiar dels sogres dels meus avis”. Al cap de pocs anys, van ser els sogres de la seva àvia, la Sunci Llopart, els que estaven al capdavant del negoci.

Avui l’àvia hi treballa al costat de la filla i la neta, i explica detalls de com treballen i el perquè de l’èxit. Tenen obrador propi, situat a Barcelona, treballen totes les peces a mà, llevat de les marques que també hi venen, com ara rellotges, i es preocupen sempre per donar una bona atenció als clients. 

La Gena ha marxat, i a les pastisseries la cua al carrer es manté. Qui no vol menjar un tros del tortell i trobar-se una joia d’or, diamant i pedres precioses? Cada joier les hi ha amagat com ha trobat que era la millor manera. El concurs no té bases, i qui trobi l’anell i la polsera no podrà descanviar-ho a la joieria. Si a algú li toca la figura del rei tampoc no pensa en descanviar-la. L’any vinent, la Gena diu que ho tornarà a fer. I tota sola potser haurà aconseguit inventar-se una tradició de Reis: anar a Vilafranca del Penedès a comprar el tortell exclusiu que amaga joies d’or i diamants. 

I qui no confiï en la sort de ser l’afortunat que mossegui tortell amb or, sempre pot optar pel que aquest any ha passat: molts han anat a la joiera Moner a comprar la mateixa joia que pot aparèixer als tortells. Els anells costen 650 euros, i les polseres, 250. “Si n’haguéssim tingut més exemplars a la joieria, més n’hauríem venut”, diuen les tres joieres. Qui no confia en la sort, confia en els diners. Esclar.