La taverna basca del Poble-sec que tira les canyes bé i fa les truites al moment

El juliol del 2011 va obrir a Barcelona un bar d’ànima basca. Una taverna. La idea que hi havia darrere era que a la ciutat era difícil trobar un lloc on et tiressin bé una canya, tinguessin una bona gilda i servissin un pintxo de truita que estigués una mica desfeta pel mig, com marca el cànon basc. El cas és que 13 anys més tard l’esperit segueix igual, excepte que ara les truites les serveixen senceres i el carrer on es troba ha estat força gentrificat. Avui és el torn de parlar del fiable i genuí Koska Taverna, al carrer Blai, al Poble-sec.

El Koska, que vol dir queixalada en euskera, és un dels llocs on pots menjar una truita de bacallà com les que fan les sidreries al País Basc. És un establiment que van obrir Ekaitz Sáenz de Cámara, de Vitòria, i Eduardo Marchesi, de Buenos Aires. Es van conèixer treballant per al Grup Sagardi i, després de moltes anades i vingudes, van posar les arrels al local del carrer Blai perquè era prop d’on vivien. L'Ekaitz el trobareu a la barra, i l’Eduardo no el veureu, però és a la cuina. Quan vaig conèixer aquest lloc era un bar de pintxos. La pandèmia es va endur els pintxos de la barra, però hi va deixar l’essència de lloc relaxat on es menja molt i molt bé a un preu raonable. Una taverna per anar-hi amb els amics i viure despreocupadament. És un espai gens pretensiós, amb la terrassa en un carrer per a vianants. A més, queda totalment a la punta del carrer Blai, de manera que s’hi està molt més tranquil.

Ells no volien que els associessin als locals del carrer que van aparèixer més tard com bolets i que venien pintxos de mala qualitat a un euro, així que van decidir diferenciar-se un xic. Ara, com explicava, les truites venen senceres i fetes al moment (que és encara millor). Són de dos o de quatre ous (difícil tria). En fan dues opcions sense patata: la de bacallà o la de gamba vermella. I després la clàssica de patata i ceba, que fan servir també de base per afegir-hi xoriço o pernil salat, brie i pebrots rostits o sepionets en la seva tinta o de capipota (aquesta tria és potser encara més difícil). Ah, i les fan per emportar! Imagineu-vos que us presenteu a un sopar amb unes quantes truites d’aquest nivell!

Hi ha productes que amb els anys tampoc han variat, com les gildes, les anxoves, el formatge Idiazabal que ve del poble de la mare de l’Ekaitz o la tendríssima galta de vaca a La Rioja Alabesa. La galta també la posen dins un entrepà, com les mandonguilles i un pastrami que preparen ells mateixos. A més, tenen un entrepà vegà. La resta de plats canvien dues vegades a l'any. Afirmen orgullosos que ells no fan servir ni quarta ni quinta gamma. I això vol dir que s’ho fan tot ells. Es defineixen com una taverna de vermuteig. Però alerta, perquè el nivell dels plats és molt alt. No en va l’Eduardo va passar pel Mugaritz o l’Àbac.

Dimecres, dijous i divendres obren des de la tarda fins a la nit, dissabte tot el dia i diumenge des del matí fins a primera hora de la tarda. I ells hi són sempre. Aproximadament un 70% de la clientela és local, cosa que, estant on està, té mèrit. Si hi voleu anar és recomanable reservar; ho podeu fer per telèfon o còmodament per Instagram.

A banda de la cervesa ben fresca, també tenen sidra d'Astigarraga, txacolí de Guetaria i vi de La Rioja Alabesa. Per acabar la festa, la dona de l’Eduardo, la Mercedes, és pastissera i proveeix el local de dolços. Tot queda a casa.  

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.