Restaurant Parrufu: La família Castañé no falla mai

L’avi Joan era un home segur, treballador i amb caràcter, però quan agafava la moto sense casc no podia evitar quedar ben despentinat. Amb la velocitat i la falta de protecció, el vent li deixava el cabell esparrufat, i és per això que, entre els veïns d’Hostalric, a Joan Castañé se’l coneixia com el Parrufu, tot i que a ell no li feia gaire gràcia, el sobrenom. Ho recorda l’Empar, la seva neta, que ara, juntament amb els seus dos germans, el Joan i la Carme, s’encarrega de gestionar un restaurant que ja fa molts anys es va convertir en un símbol del poble, com ho són el castell i la muralla medieval. Fa gairebé un segle que els avis van obrir el primer bar, cap als anys trenta. Els fills, els pares de l’Empar -el Miquel i la Trini-, van gestionar després el Bar Esport, d’èxit incontestable gràcies a les tapes de la mare. I amb el temps es va fer el trànsit definitiu de bar a restaurant, amb quatre menjadors i una oferta de peix fresc, marisc i cuina tradicional heretada molt difícil d’igualar.

Al Parrufu s’hi respira un ambient carregat d’història i tradició familiar. Els tres germans Castañé són els responsables directes del bon funcionament del restaurant, però també hi tenen un paper fonamental la Carla, filla de l’Empar, i el Guillem, fill de la Carme, actual cap de cuina i encarregat de perpetuar el llegat gastronòmic familiar. La base de tot és l’obsessió pel producte de qualitat treballat amb la màxima honestedat. El peix i el marisc hi tenen molta presència, però també les carns a la brasa i els guisats, que mantenen les receptes de tota la vida. La carta és extensa i costa molt decidir-se sense dubtar: cloïsses a la planxa, croquetes de calamar i bacallà, cargols amb salsa i gambetes de Blanes saltejades. Són els entrants que compartim, llepant-nos els dits i desitjant que no s’acabi mai aquest espectacle. Assaborim l’ampolla del Perelada Finca Malaveïna 2022 (DO Empordà), i esperem els tres plats principals que serviran per completar un tiberi memorable: turbot i lluç de costa al forn amb patates (extraordinàries) i paella amb llamàntol. Tot això sense renunciar, com gairebé sempre, a les postres: és obligatori tastar el Parrufet (lionesa amb gelat artesanal de vainilla, nata i xocolata desfeta), i hi afegim també un Valencià (suc de taronja amb gelat) i un cafè irlandès.

L’Empar i el Joan s’encarreguen de la sala del Parrufu, mentre que la Carme és qui porta la comptabilitat del restaurant. Els tres germans coneixen la casa com ningú, perquè van néixer a la part superior de l’edifici, on el Joan encara viu. Recorden com el pare, el Miquel, es desplaçava cada dia a Blanes per comprar el peix i el marisc frescos que volia oferir als clients: “La gent apreciava molt menjar-se un peix acabat d’arribar de la llotja, i el vam anar introduint sense oblidar la cuina de sempre: els cargols amb salsa, la vedella amb bolets, la sopa de ceba, els peus de porc i la brasa”. L’enyorat Santi Santamaria, abans de convertir-se en referent de la cuina, anava sovint al Parrufu per conversar amb el seu amic Miquel i tastar el producte fresc que cuinava a casa. “Ara podem dir que estem en un dels millors moments”, reconeix l’Empar, que ens revela també que aviat iniciaran el projecte per construir una cuina nova i que això els il·lusiona i els neguiteja a parts iguals. “Estic molt contenta perquè noto que la gent surt satisfeta del restaurant. Si els hi pregunto com ha anat, solen respondre: «Com sempre, el Parrufu no falla mai»”, diu orgullosa. La família Castañé no falla mai i fa tota la pinta que serà així sempre.