Un restaurant atrevit per a persones de ment oberta

BarcelonaAvui som davant d’un restaurant valent. És el resultat de la suma dels caràcters que es balancegen en el tàndem que conformen Enric Buendía i Aritz Ribalta. I de la calidesa i personalitat de Camila Delani a la sala. Si haguéssim de triar una paraula per descriure el restaurant Kamikaze (Rosselló, 197) seria sorprenent. Com ho és el seu imbatible bolet Pequín, que no s’hauria de perdre cap amant de l’ànec a la pequinesa tradicional. Per cert, la salsa hoisin que hi posen és casolana. Tant de bo la comercialitzessin.

Els dos cuiners del Kamikaze es van conèixer al Disfrutar. Allí van forjar una amistat, però també van absorbir una manera de treballar. El restaurant, que és petitó, té dues sales. A la del fons hi ha uns plafons blancs en els quals, amb unes humils pàgines de llibreta, van penjant el disseny dels plats nous que van rumiant. Una cosa similar es pot veure a la sala de sota del millor restaurant del món, ubicat al carrer Villarroel. Conclusió? L’excel·lència i la creativitat poden néixer en una llibreta d’espiral i un bolígraf Bic. Però no tot acaba al Disfrutar, ja que hi ha altres influències de grans cases. Buendía també ha passat pel Mugaritz i pel Via Veneto. I Ribalta, pel sempre solvent Ébano de Bellaterra.

Una cuina petita per fer un gran menú

Al Kamikaze fan dos menús, i es nota que aquests nois apunten alt. És increïble el que aconsegueixen amb una cuina ben petitona. Segurament són un exemple d’ambició ben entesa: molta feina i fer la proposta que a un li agrada. Extraordinari el mar i muntanya cítric amb camagrocs, ponzu i gamba cristall. Molt reeixit el famós i controvertit plat japonès anomenat natto en la seva versió “a la catalana”. O bé el bombó de rossinyol, que en menjaries uns quants més. O bé les prepostres de poma i ceba. Ingredients de temporada i reconeixibles, barrejats amb tècniques i inspiració asiàtica. Especialment, la japonesa. D’aquí el nom, i d’aquí l’arranjament floral digne de qui domina l’ikebana.

El maridatge pot ser amb vins, però Camila Delani, si la deixeu, us en farà un de sencer amb sakes que us trencaran els esquemes. De fet, aquest és un restaurant per a persones que hi van amb la ment oberta. Que valoren el jovent decidit que vol excel·lir i s’ha format per assolir els seus objectius. Hi ha picades d’ull originals, com el plat titulat “Què hi fa un eriçó al meu mochi”, que recorda els noms originals posats amb el sentit de l’humor de Massimo Bottura.

Al restaurant Kamikaze hi trobareu dos menús: el Clàssic, d’onze plats a 70 euros, i el Kamikaze, de 22 plats a 90 euros. En unes setmanes capgiraran la carta completament, ja que canviarem de temporada. Per al nou menú han creat un plat inspirat en l’aigua que em va generar moltíssima curiositat. Què es deuen haver empescat? Probablement no és un restaurant per a tothom. Són juganers i tècnics, però no es passen de conceptuals. No obliden que l’horitzó és que tot el que s’hi serveix sigui deliciós. Aquest és un lloc altament recomanable per a aquells comensals que es deixen portar i confien en qui els atén, en aquest cas, tres kamikazes que saben el que es fan.