L'Encesa: una postal gastronòmica per a tots els sentits

Intentarem ser objectius per no distreure-us amb un excés d'adjectius grandiloqüents, però ens costarà molt perquè som, segons el nostre criteri, davant d'una de les postals més meravelloses de la costa mediterrània. El restaurant L'Encesa gaudeix d'unes vistes privilegiades a la badia del Port de la Selva, on destaquen la mar plana, una posta de sol que enrogeix un cel blau net de núvols i un poble acollidor que presumeix d'una gran varietat paisatgística que t’embadaleix.

Sergi Bas és un apassionat de l'ofici, que, tot i la seva joventut, fa més de vint anys que el viu des del respecte i l'exigència professional. L'Encesa és un restaurant creat per la família Sala on el Sergi va fer les pràctiques quan era molt jove. Ara ell n'és el propietari. El primer que va fer va ser mantenir el nom original per honorar la figura d'en Miquel Sala i, en segon lloc, decidir focalitzar l'oferta en la brasa i el producte de proximitat. Dirigeix el servei i comparteix amb l’Anna el lideratge de la cuina.

La carta és prou àmplia, i hi destaquen els productes marins, però sense deixar de banda les carns i els arrossos. Comencem el sopar amb un plat fresc i molt estiuenc: amanida de tomàquets, llagostins, alvocat i olivada. Continuem amb el foie de L'Encesa (fetge d'ànec de l'Empordà amb garnatxa i moscatell) i uns musclos bouchot a la brasa (petits, gustosos i amb la molla plena). El nostre primer contacte amb la brasa és extraordinari.

Amb l'intent de concentrar l'experiència en els productes de l'Alt Empordà, el vi que ens recomana el Pau (sommelier i cambrer de vins) és La Figa, amb les varietats de garnatxa i samsó, de Pau i Rabós. Se li diu La Figa per una il·lustració de Laia Armengol a l'etiqueta, però en cap lloc de l'ampolla hi apareix el nom. De segon tenim clar que volíem un peix a la brasa. De l'oferta del dia consensuem que el millor seria cruspir-nos un turbot de la Mar d’Amunt d'una mica més d'un quilo. El turbot és un peix meravellós, pla, melós, amb col·lagen i molt agraït per a la brasa. Ens el prepara el Roger amb una meticulositat digna de ser destacada.

El lemon pie gens convencional i el tiramisú de cafè són cosa de la Carme, el xuixo de crema de la prestigiosa pastisseria gironina Can Castelló. Per acabar de reblar el clau demanem un gintònic de ginebra Noray, un dels productes estrella de la Cooperativa Agrícola de Garriguella. Paguem el compte mentre el Sergi acaba el servei. L'esperem a la terrassa. "Obrim tot l'any (de març a desembre) per intentar estabilitzar la plantilla i que hi hagi una relació personal amb la clientela fidel. Volem que es trobi com a casa prioritzant el producte de qualitat, de proximitat i el respecte pel comensal. La nostra responsabilitat és que la relació entre el que servim i el que paga el client sigui equitativa", ens comenta després d'una altra jornada esgotadora i amb la tranquil·litat de qui pot tancar el dia molt satisfet.

Tornem xino-xano al Port de la Selva gaudint de la nit pel camí de ronda. No ens volem fer pesats amb les vistes, la cuina i el servei, però per poc que pugueu, aneu-hi! És una experiència molt gratificant per a tots els sentits.