Fonda Can Llobet: el 6 d’agost no és un dia qualsevol

Lluís Maria Xirinacs, nascut a Barcelona el 6 d'agost de l'any 1932, va ser un sacerdot molt crític amb la jerarquia eclesiàstica i amb profundes conviccions nacionals. Va viure un parell d'anys a la parròquia de Santa Maria del Camí, molt a prop de la fonda de l'Anna Badal i el Jordi Fort. A Xirinacs el recordem per les seves protestes antifranquistes, que el van portar a conèixer la presó Model per dins, i a plantar-se durant molt temps a la porta per fer visibles la manca de llibertats i l'enganyifa que per a ell va suposar la transició espanyola.

El destí i la casualitat han portat l'Anna i el Jordi a Sant Maria del Camí per regentar la Fonda Can Llobet. Són parella i formen una família amb l'Ainet i l'Àger, que, destí o casualitat, també van néixer el 6 d'agost amb tres anys de diferència. Els seus pares, sempre d’una manera o d'una altra, s'han dedicat a l'hostaleria. Ara, veient-los treballar, sembla que són al lloc ideal per assolir la màxima felicitat. A més, els avis, amb l'excusa de veure els nets, hi sovintegen per donar un cop de mà.

Nosaltres visitem Can Llobet amb l’objectiu de dinar-hi. Ofereixen un menú de cap de setmana equilibrat i de qualitat molt bé de preu (18 € sense beguda). Triem de primer uns canelons amb un bon farciment i una beixamel gustosa, un timbal de verdures amb formatge brie i un plat de patata emmascarada amb cansalada. En el nostre desig de tastar el màxim de plats possibles no deixem passar l'oportunitat de compartir unes tripes extremadament bones. Ara és el moment per parlar del vi. Avui ens acompanya un vi de bota de l'Ordal. No hi ha carta de vins. Hi ha una única opció de triar un vi embotellat del Priorat, però nosaltres preferim tastar i gaudir el vi de la casa.

Els segons són pura brasa, una de les seves especialitats. Triem una botifarra amb patates i un assortiment de xai, però coneixedors de la mà del Jordi amb els guisats, demanem també unes mandonguilles amb calamar. Un plat de postres de músic amb moscatell és el final feliç d'un dinar reconfortant sense floritures.

Amb el xarrup de moscatell seiem amb l'Anna i el Jordi. "Volíem ser firaires. Vam dedicar tots els nostres esforços a una food truck que encara està per estrenar, però la vida ens ha portat aquí i n'estem molt contents. Obrim el cap de setmana de dijous a diumenge, esmorzars de forquilla i menú. Això és casa nostra, és una fonda. No tenim la sensació d'haver obert un restaurant, sinó que convidem la gent al menjador de casa", amb aquesta declaració d'intencions s'inicia una conversa agradable que ens permet intuir una parella feliç, lliure i treballadora. "Ho donem tot. Tot el que fem, ho fem amb el cor".

Només fa un any i mig que hi són i els dies que el restaurant és tancat els aprofiten per adequar tots els espais fent de paletes, de jardiners o del que faci falta. Quan acabin d'establir-se del tot i tinguin els espais acabats, veurem la food truck, una Ford Transit de l'any 1950, a la terrassa fent la seva funció, i un petit hortet. L'Anna i el Jordi formen part d'una família que lluita per aconseguir un món més sostenible i, en la mesura de les seves possibilitats, fer feliç a tothom que travessa la porta de casa seva. Amb nosaltres ho van aconseguir.

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies