La gala de les estrelles Michelin: travesses, rumors i tot el que no et pots perdre

BarcelonaFa anys que la Guia Michelin és molt hermètica. No volen filtracions ni passen els resultats a la premsa embargats. Això vol dir que abans es feien arribar els resultats amb el compromís de no compartir-los amb ningú fins que es fessin públics. D'aquesta manera podíem anar treballant la informació. Aquest pacte es va trencar fa uns anys i ara ningú sap res del cert. Res de res? Bé, es pot mirar d'esbrinar qui ha anat a la gala, que se celebra avui al vespre a Màlaga i la podeu seguir en directe a l'ARA.

Ara bé, que et convidin a la cerimònia no és garantia de res. Si tens dues o tres estrelles et conviden en qualsevol cas. Així que no podem assumir que els que en tenen dos puguin créixer a tres. Després hi ha els que hi assisteixen i en tenen una o no en tenen cap. Si t'hi han convidat és que molt probablement alguna cosa caurà. Això sí, les invitacions a la gala les reben uns dies abans per correu electrònic, i els demanen explícitament que no ho comparteixin amb ningú i que no assumeixin que els donaran una estrella.

Cada any hi ha nervis esperant els correus. N’hi ha que van com bojos revisant el correu no desitjat. Entre ells es pregunten si algú ha rebut res o si saben si Michelin ja ha començat a enviar les invitacions. Ahir ja hi havia la rumorologia de qui hi havia a Màlaga o qui s'han trobat a l'avió. Aquell cuiner o l'altre. Ningú no vol dir res per no espatllar-ho. Per no fer "enfadar" Michelin. A més, també podria ser que et convidessin per donar-te un premi individual, com podria ser el de millor cuiner jove.

La mort de l'estrella verda

Aquest any, però, no hi haurà la distorsió de les estrelles verdes, les que reconeixien la sostenibilitat, perquè han deixat de formar part del paisatge. Discretament, la guia francesa les ha enterrat, i ja no són un filtre de la seva web. Els restaurants que l'ostentaven la segueixen tenint a la seva fitxa, però ja no tenen el pes específic que els havia donat la guia.

Un dels noms propis amb el que ens haurem de fixar és amb el d'Albert Adrià. L'any passat tothom assumia que li donaven la segona estrella. Quan no l'hi van donar, els més optimistes creien que el seu restaurant Enigma passaria d'una estrella a tres directament. No va ser així i, com que tothom ho donava per fet, es va viure com una espècie de derrota i d'injustícia.

També haurem d'estar atents per mirar qui perd estrelles, que molt sovint no s'anuncia a la gala. Allà tot és vellut vermell i daurat. És després, quan s'acaba, que pengen un document a la seva web indicant qui n’ha perdut. Amb això hi ha molta especulació. Fa anys que es diu que un restaurant de tres estrelles important en podria perdre una. Esclar que això es diu cada any. L'any passat també es deia que no seria bo per a Catalunya i va acabar sent boníssim. El que és segur és que Catalunya ja comença la cerimònia amb dues estrelles menys. El restaurant Oria, que n'ostentava una, ha tancat per renovació. I el Teatro Kitchen Bar, que en l'edició anterior en va rebre una, tancarà abans que acabi l'any. Què passarà amb la resta? Ho sabrem avui al vespre.