Cuina postpunk a Sant Andreu

Felipe González ha obert un restaurant al barri de Sant Andreu, a Barcelona. Tranquils: no és el conegut polític. És el Felipe, un xilè que fa tretze anys va arribar a Catalunya disposat a convertir els seus somnis en realitat i que comparteix cognom amb l’exlíder socialista. Abans d’aterrar al nostre país, el seu camí el va portar per diversos restaurants de San Francisco. Allà va aprendre a cuinar plats coreans i, gairebé sense adonar-se’n, va despertar-se la seva passió gastronòmica.

"Vaig pensar: t’imagines que es poguessin trobar plats d’aquests tres mons (Xile, Corea i Catalunya) en un mateix bar?" La resposta a aquella pregunta va prendre forma el 15 de gener del 2021 amb la inauguració de l’Otra Cosa Taberna, un espai on cada mossegada recorre tres continents i on el Felipe interpreta tots els papers de l’auca, tant a la cuina com a la sala.

El Felipe ho té molt clar: "Hem passat moments durs, duríssims, però mai hem perdut el somriure ni les ganes de treballar. Aquesta és la nostra feina i la nostra passió", afirma amb contundència. Defineix la seva cuina com "de mercat postpunk": una combinació de productes frescos del barri, ingredients nostàlgics del seu Xile natal –que evoquen el seu passat– i els sabors més radicals de la cuina coreana.

Per tastar aquesta barreja, aquest viatge de cultures, ens deixem portar pel Geri, el Lucio i el Jose, encarregats de la sala i la cuina. Són ells tres qui ens recomanen compartir diversos plats. Comencem amb un ménage à trois (un trio d’ostres) i amb el ceviche nikkei, una elaboració inspirada en el xef peruà Ciro Watanabe que has de tastar tant sí com no. "El fem amb tonyina de l’Ametlla de Mar, alga wakame, alga nori i alvocat sobre una llet de tigre nipona, amb esferificacions de yuzu", explica. Acabem els primers amb l’ensaladilla russa, amb bonítol del nord i olives, coronada amb mojo picón, oli d’oliva i una maionesa –secret de la casa– que acaba d’arrodonir el plat.

Els segons comencen amb Els Tres Porquets. "Soc un malalt de l’obra d’Albert Serra, i quan vaig veure la pel·lícula Els tres porquets vaig decidir posar-li aquest nom al sandvitx de la carta", diu rient. Deixen el porc marinant tota la nit i l’endemà el confiten, el desfilen i hi afegeixen una salsa coreana perquè agafi gust, a més de pernil amb sèsam. El plat el corona una ceba adobada a la mexicana amb chipotle. Rematem els segons amb dos plats més: el trikini trufat i el tàrtar de tomàquets, amb salsa tàrtara d’anxoves, piparres, tàperes i ous de Calaf. De postres demanem el tiramisú fora de carta. "El fem de tant en tant i val molt la pena", ens diu un dels cambrers.

Si la cuina impressiona, el celler sorprèn. Tots els vins són naturals i hi ha moltes possibilitats; això sí, són vins locals, de proximitat i amb història. Nosaltres, per a l’àpat, triem el Brunus, un Montsant elaborat pel Celler Portal. Cal destacar també el local: curiós i petit. Una barra, un parell de tamborets i quatre taules, tot decorat sota un blau que ells anomenen "blau Klein". Fins i tot la tassa del vàter té aquest color. "Volíem un local desenfadat, sense posar-hi etiqueta, i sempre dèiem que no és ni bar ni restaurant: és una altra cosa. I així va sortir el nom", confessa.

L’Otra Cosa no és només un bar o un restaurant. És el resultat de tretze anys de camí, en què Felipe González ha construït molt més que una carta: ha creat una casa oberta on el passat, el present i el futur s’asseuen a taula. Potser per això aquí tot té gust d’història viscuda, de barri i de passió. I potser també per això, quan surts per la porta, entens que la vida, com la cuina, és una mica més fàcil quan es fa amb un somriure.