Cas Sucrer: on menjar una gran ensaïmada a Menorca

Ara jo no voldria començar una guerra. No cal encetar la batalla cruenta de "quina és la millor ensaïmada a Menorca". La suposada "millor" sempre serà un títol subjectiu. Així que el que avui pretenc senzillament és recomanar-vos un lloc on la fan molt i molt i molt (tres molts, eh?) bona. Us ho dic d'una altra manera. Jo no em perdonaria anar a Menorca i no fer parada as Mercadal per anar a Cas Sucrer per menjar-me una bona ensaïmada. Ja ho projecto: quedaria bruta de sucre de llustre i em seria igual. I evidentment, arribaria al zenit de la felicitat acabant de llepar el sucre que hagués quedat al capciró dels dits.

Les ensaïmades de Cas Sucrer són artesanes i fetes amb el mètode tradicional. Van començar a produir-ne el 1884 i la família Vilallonga ja va per la cinquena generació endolcint-nos la vida. Trobareu que tenen dos locals: un a la plaça Constitució 11 i l'altre al carrer Nou 46. Estan molt a prop l'un de l'altre, i n'hi podeu comprar de grosses i d'individuals. A banda d'assortir-vos de carquinyols, amargos, rubiols o altres delícies menorquines. En tot cas, la decisió més difícil no és pas què us endureu a casa, sinó quina ensaïmada triareu. I aquí podríem obrir una altra guerra fratricida: quina ensaïmada és més bona? Crema, crema cremada, cabell d'àngel, xocolata... I ara n'han fet de gustos diguem-ne moderns. De galeta Oreo, de galeta de Lotus, de KitKat, de dolç de llet, de xocolata blanca... Ja sabem que tants caps, tants barrets, però si m'ho permeteu, si l'ensaïmada és bona, una de llisa és imbatible.