Bar Fischer, una descoberta al carrer Aribau amb un menú de migdia excel·lent

BarcelonaBuscava un lloc per dinar al carrer Aribau i vaig topar amb el Bar Fischer. És cert que anar a un lloc sense expectatives sol jugar-te a favor. Quan hi entres, ja veus de seguida que és un entorn confortable. Després et donen la carta i el menú de migdia, i dius: “Ep, això pinta bé”. En aquell moment, no sabia ni de qui era el restaurant, ni quines mans destres residien a la cuina. Això va venir molt més tard.

El menú de migdia costa 15,50 euros i l'ofereixen de dimarts a divendres. I et genera un problema gros: triar. Comparteixo el que em vaig trobar jo, tot i que el canvien cada quinze dies. Tres opcions de primer (saltat de pèsols amb pernil; albergínia a la brasa amb salsa de miso; cabdell d'enciam a la brasa amb anxova i salsa Cèsar), tres opcions de segon (capipota, macarrons de la casa i sardines fregides amb endívia a la brasa). De cara a les postres, les opcions es redueixen a dues (pinya amb crema de coco o macedònia de fruita fresca). El preu inclou beguda i pots substituir les postres per un cafè. Cal tenir present que hi ha algun plat amb suplement. Si repassem la carta, també hi ha propostes molt interessants, com els porros amb anxova, el saltat de bolets, la ploma ibèrica o els calamars encebats. També unes humils (però ben resoltes) braves, que els feia mandra posar a la carta, però resulta que les claven i no hi han tingut més remei. Si anem a carta, la idea és fer tapes i es pot menjar bé per uns 30 euros per barret.

Hi ha quatre noms propis que expliquen l'èxit del local, que va obrir el mes de maig del 2025. Àlex Ventura i Yueying Zheng, que són parella i veiem a la sala; la seva germana, Yuejie Zheng, que és la cuinera, i Ioussef Costa, també entre fogons i que va ser un fitxatge providencial. La Yueying i la Yuejie van néixer a Castelló, al País Valencià, i ja venien de família de restauradors. L'Àlex va estudiar econòmiques i en la seva relació amb la Yueying compartien una afició: l'interès pel menjar. Són joves amb ganes de pencar i les idees molt clares. Van estar dos anys mirant locals. Un dia van veure el del Bar Aribau Tapas. Feia 35 anys que el portaven el Vicente i la Lili. El Vicente en realitat era reticent a traspassar-lo. Però ells van ser persistents i van seguir visitant-lo. I al final, el Vicente els va fer confiança. Ho hauria pogut traspassar a uns estrangers que pagaven més, però va triar aquests joves trempats. En homenatge, han mantingut la placa del bar a l'interior del restaurant.

Al Bar Fischer fan cuina catalana perquè és el que domina la Yuejie, que va estudiar cuina a l'escola Bellart i va treballar al restaurant La Fonda. Al cap de res, s'hi va incorporar el Ioussef, que era el cap de cuina del restaurant Dos Pebrots. Després de molt de temps a primera línia en alta restauració, el Ioussef feia un any sabàtic. Tenien un amic comú que els va presentar. "És molt bo; de vegades me n'oblido perquè és amic meu", diu l'Àlex. Ell anava a fitxar per un altre establiment, però els va ajudar una mica per camaraderia. Primer a conformar la carta i, al cap d'un temps, de manera natural, es va unir al projecte. Entre tots van encaixar. L'Àlex es queixa que sovint tenen problemes per incorporar gent. "Ens costa contractar gent perquè no hi ha tanta gent que parli català, que vulgui treballar... Sempre estem fent entrevistes", diu. Aquí no podem culpar els joves, perquè ells també ho són.

Un Josper i molt d'enginy

La cuina és ben petita i fan una mena de miracle cada dia. Hi tenen un Josper, que és el que els ha costat més diners. En treuen un bon rendiment, això sí. El local es divideix en dues sales: la de l'entrada, lluminosa, amb més aspecte de bar, i la del fons, al costat de la cuina i més senyora. A banda d'un bon tiberi, de tant en tant al Fischer també s'hi han fet partides d'escacs. L'Àlex ha participat en competicions d'escacs amateurs tota la vida. Amb el seu germà i uns amics van organitzar el Club d'Escacs Vila Olímpica. Així que algun cop han aprofitat els diumenges que tanquen el local per organitzar alguna partida. Si algú els ho demana, sempre tenen algun tauler amagat. Ja deveu haver deduït a hores d'ara que el nom del restaurant és en homenatge al geni excèntric dels escacs Bobby Fischer. "Vam fer la broma que tindríem un lloc on Fischer, que era molt maniàtic, se sentiria còmode", diu l'Àlex. No sé què hauria dit Fischer, però la seva bona teca em va convèncer amb un escac i mat en ben poques jugades.