Agreste 2.0 al Port Vell de Barcelona

Quan el Fabio i la Roser es van conèixer fent el Camí de Santiago, mai s’haurien imaginat que la vida els tenia reservat un camí encara més apassionant. D’entrada, probablement no haurien dit que obririen junts un restaurant a Barcelona l’any 2016: el Mala Hierba, que acabaria sent referència a la ciutat. Tampoc entrava en els seus plans que, anys més tard en canviarien el nom per convertir-lo en l’Agreste, i encara menys que, amb el temps, en crearien una segona versió dins d’un hotel cinc estrelles del Port Vell. El xef Fabio Gambirasi i la Roser Asensio, que ja s’han fet un nom al panorama gastronòmic local, són ara els responsables de donar-li un impuls a la cuina de l’Hotel Serras. Aprofitant que havien de fer reformes on encara viuen, a l’Agreste, a la part més alta de la ciutat, han carregat la maleta plena d’idees i talent i s’han instal·lat en un espai modern i elegant on a poc a poc van desplegant la seva millor cuina. Han deixat provisionalment la muntanya per traslladar-se al mar i fer créixer aquest nou projecte que manté la seva essència, però que ara es diu Agreste Mar.

Han passat set anys des que els vam conèixer a casa seva, al Mala Hierba, i que hi vam tenir una connexió especial. Deu ser per la seva senzillesa, simpatia i amabilitat que, barrejades amb el nivell gastronòmic que ofereixen al restaurant, fan que els clients els seguim allà on van i gairebé formem part de la seva família. “La nostra personalitat és la mateixa de sempre i la manera d’entendre la cuina també, ara només hem canviat de casa”, expliquen tots dos. A l’Agreste Mar ofereixen un menú degustació de 100 € en el qual es poden tastar alguns plats que no existeixen a la carta, però nosaltres preferim fer-ne la nostra pròpia selecció deixant que la Roser, que d’això en sap bastant, ens faci de guia durant el camí. Decidim que els primers passos els farem compartint unes anxoves superiors amb gorgonzola i pell de llimona, i les estratosfèriques garoines amb salsa al cafè. Ens proposen també repartir-nos dues de les tres propostes de pasta que ofereixen a la carta: el ravioli de parmesà amb mantega i sàlvia, i els Tagliarini artesans amb múrgoles farcides de botifarra del perol i favetes. Ja érem conscients que el Fabio és un geni de la cuina en general, però s’ha de tastar la seva pasta per adonar-se que aquesta etiqueta no és pas una exageració i s’ajusta perfectament a la realitat. Una autèntica meravella que algun client li ha reclamat que converteixi en menú: “M’han demanat un menú degustació de pasta”, diu entre riures, i pensem que tant de bo algun dia es faci realitat.

Dos Agrestes

Els segons també els compartim: Presa ibèrica d’Arturo Sánchez a la milanesa, salsa bernesa i camagrocs, i una llebre a la Royal amb tòfona. Només ens hi cap una de les postres: el Paris Brest amb crispetes i gerds, un pastisset fet amb pasta de full i farcit de crema per llepar-se’n els dits. Ens acabem l’ampolla de Trossos Vells 2020, del celler Alfredo Arribas (DO Montsant) i aprofitant que ja ha baixat el ritme del servei, fem la sobretaula amb el Fabio i la Roser. “Aquí estem molt bé, l’hotel té una infraestructura potent i l’ambient és molt agradable. Això sí, estem molt il·lusionats amb la reforma d’Agreste”, coincideixen. “La gastronomia catalana i la italiana viuen del mar i de la muntanya i podrem diferenciar-les amb dos restaurants”, expliquen. Així doncs, la bona notícia és doble: tenim cuina cinc estrelles vora el mar i aviat també a la muntanya.