Acaba de publicar el seu primer disc i es considera neòfit en la música. I com que no sap si mai tornarà a publicar un altre disc, malgrat que diu que s'ho ha passat molt bé gravant-lo, ho ha volgut fer molt bé. El disc és una mirada "gamberra" a la vida, i ell mateix es defineix així. Quan ho explica diu que busca les trampes de tot, de la llengua catalana també, i per això a les lletres hi ha tants jocs de paraules. A la portada, "Ensèriu?", i el seu nom artístic, Dumingu (que prové del seu segon cognom), els ha escrit tal com a ell li agrada fer-ho.
Per què l'all cremat?
Perquè és un plat que estimo, i perquè entre la paraula 'cremat' i els peixos que esmento, que els assimilo a estats d'ànim, em va sortir la idea de la lletra.
El videoclip mostra unes imatges antigues del port de Vilanova i la Geltrú.
El videoclip és un regal que m’ha fet l’amic Roger Gómez. Ell ha lligat les botigues del port, on jo em planto al davant cantant, amb imatges antigues del col·leccionista Francesc Roig Toqués, dels anys 70, en què es veuen els pescadors treballant. Li estic molt agraït perquè penso que ha quedat molt bé.
El cuines, l’all cremat?
Sí, sí. M’encanta cuinar-lo. Enguany em vaig presentar al concurs virtual d’all cremat, que organitza el Pòsit de Pescadors per les festes de Sant Pere de Vilanova, i el vaig guanyar. En un minut vam explicar-los entre el guitarrista i jo com es feia el plat, i en dos minuts més els vam cantar la rumba. La pena és que el jurat no va poder tastar-lo. També he de dir que el plat l’he cuinat per als amics de la feina, de Barcelona i d’arreu, i sempre els ha agradat. És tan senzill i alhora tan bo...! L’he arribat a fer amb moixina, per a sis persones, per un total de 17 euros. Ara bé, també es pot cuinar amb peixos cars i fins i tot hi pots posar gambes.
La recepta, l’has après dels pescadors?
No he aconseguit que cap pescador ni cuiner de la platja m’expliqués els seus trucs. T’acaben dient: “De patates, posa-n’hi les que vegis que facin falta”. És a dir, frases que tots els que ens posem davant dels fogons ja sabem.
David, et defineixes com un "gamberrete", perquè t’agrada jugar i saltar-te algunes normes, però en la cuina no ho deus poder fer, perquè s’hi han de seguir uns passos. Sobretot en la pastisseria.
Doncs sí, sí que ho faig. Em salto normes, i improviso molt. Recordo un Carnaval que tenia a la nevera uns espigalls bullits i pansits de feia dies, i una nit que convidava els amics a casa els vaig barrejar amb pasta i amb sobrassada. M’ho vaig inventar tot. Vaig pensar que la sobrassada lligaria amb els espigalls perquè tant l’un com l’altre són de gustos forts. I, mira, ves per on, vaig triomfar. A tothom li va encantar el plat. Recomano que el feu a casa.
Ara que ja sé que cuines, i molt, torno a l’all cremat. La rumba que li has dedicat aconseguirà reivindicar-lo?
Tant de bo. La gent no el coneix. De vegades he arribat a pensar que és pel nom. Esclar, si tu a un plat li poses de nom "all", et produeix rebuig. Si, a sobre, hi afegeixes "cremat", encara més. De fet, quan el faig per a gent de fora de Vilanova em pregunten si hi ha alls cremats dins del plat, literalment. I els he de respondre que no, que l’all només es posa al principi del guisat perquè l’oli n’agafi el gust, i després es treu. No hi ha res cremat. Ni tampoc hi ha gens d’all.
Els cuiners m’han assegurat que a les cartes no poden posar el nom d’all en les descripcions perquè, si no, els plats no surten.
Doncs ja hem arribat al cap del carrer. L’all cremat no es coneix perquè té all. All. I a sobre cremat.
De plats amb cançons a Vilanova fins ara només hi havia la del xató, de l'enyorat Pere Tapias. Ara, la teva.
[Riu] M’han arribat a dir aquests dies que soc l’hereu de Pere Tapias just per aquesta assimilació. I també penso que ho deuen dir perquè també faig cançons sornegueres com ell feia.
El disc ha tingut molt bona acollida. La campanya de micromecenatge va funcionar molt bé.
Sí, i molt millor del que m’esperava. Vaig pensar en el Verkami perquè així ja començava a difondre el projecte, i em va anar molt bé, perquè va participar-hi molta gent, a la qual agraeixo la confiança. Després tot va sortir rodó, i no és broma. Vam gravar-lo amb un productor [Vidal Solé, de Copa Lotus] i uns músics molt bons. Després els vídeos. Tots professionals de primer ordre. I ho vaig voler fer així perquè no sé si faré més discos, així que el meu primer, el meu somni, l’havia de fer molt i molt bé.
El disc té imatges precioses de Vilanova i la Geltrú.
Les vaig trobar a l’Arxiu Històric de Vilanova i del Garraf. La del 1974, que mostra la Miss Sirena dalt d’un vaixell, molt tapadeta perquè la foto és de l’any que és, em va agradar tant que vaig decidir que es convertís en pòster. Així que, quan compres el disc, també tens un pòster a l’interior.