Restaurant Alfok: com a casa, enlloc

El Von Walter és un personatge peculiar, entranyable i un rodamon de la gastronomia, que després d’anys de picar pedra, s'ha fet un nom a l'Empordà. Va néixer al Canadà, els seus pares són del País de Gal·les, i ell ha viscut i cuinat a Mèxic, en algun país de l'Àfrica, Colòmbia i Veneçuela. Però fa trenta-tres anys va aterrar al Baix Empordà, i d'aquí no s'ha mogut. Durant vint-i-dos ha liderat La Pizzeta a Begur i els clients d'aquest local han sigut els primers a descobrir el seu nou lloc al món. Han pogut degustar la seva nova carta, on conviuen plats que resumeixen tota la seva gira mundial. "Estava buscant un lloc tranquil per cuinar tot el que he après aquí i allà i a Esclanyà l'he trobat", confessa alleujat el Von.

Situat dins del municipi de Begur, Esclanyà és un dels pobles més petits i desconeguts de Catalunya. Hi estan empadronades poc més d'unes vuit-centes persones i els seus carrers s'estructuren al voltant d'una església, la de Sant Esteve d'Esclanyà de l'any 1280; un castell, una torre romànica del segle XII, i ara, des de fa poc més d'un any, també d'un nou restaurant, l'Alfok.

El Von Walter és l'alma mater del local i ell és el responsable del seu èxit. El va obrir durant el 2022 i el boca-orella ha provocat que trobar taula a l'extraordinari jardí del seu restaurant sigui un autèntic repte. "Tenim espai a dins per a uns vint-i-cinc comensals, però dinar o sopar fora és la joia de la corona", ens diu.

Té menú del dia entre setmana de vint-i-dos euros amb sis primers i sis segons. Nosaltres, com que hi anem un dissabte al migdia, demanem plats de la carta. De primer un tiradito peruà de salmó, uns llagostins amb coco i llima, i l'anomenada cochinita fumada, ideal per als tacos mexicans. Tots aquests plats, sota la clara influència del seu pas per Llatinoamèrica.

De segon, la carn. Bistec tàrtar amb rovell d'ou i mantega fumada; big burger d'Angus, amb formatge, ceba rostida i bacó; costelles de porc Duroc amb cocció lenta i lacat amb salsa barbacoa, i compartim un entrecot de Girona de cinc-cents grams. Per maridar el dinar apostem per un vi negre català, el Cigonyes de l'Empordà de la coneguda bodega d’en Miquel Mateu a Peralada. Les postres, pastís de formatge amb coulis de fruits vermells i pastís Tatin de poma calenta amb crema de llet, són l'epíleg d'aquest festival de plats del món, resum perfecte de la vida del Von.

Amb la panxa plena, el compte pagat i les copes a mig beure a la taula observem el jardí de l'Alfok. Excepcional, únic. Ens l’imaginem de nit, amb el terra de pedres i il·luminat amb espelmes enceses. I també vam percebre com els comensals gaudeixen i allarguen les sobretaules sense cap intenció d'aixecar-se, es nota que estan a gust al jardí del Von. Ningú vol marxar del seu lloc al món. Ell no té temps de parar i veure la felicitat dels seus comensals i, per tant, gaudir del seu petit triomf. Que no vulguin marxar és el millor elogi. El Von no té la intenció de voltar més pel món. Com a casa, enlloc.