Els pubs tradicionals perden l'esperit orwellià per esdevenir megalocals per a "nens confosos"
L'obertura recent d'espais de grans dimensions al centre de Londres es presenta com l'alternativa a la desaparició dels establiments tradicionals
LondresPer a desgràcia de George Orwell, el principi less is more (menys és més) ja no s'aplica als seus estimats pubs. Menys encara en un context de crisi dels locals independents, d'augment de costos de l'energia, d'augment del preu dels lloguers i de tancament generalitzat d'establiments, fenomen que la pandèmia va disparar. El resultat d'aquest procés que sembla irreversible és que com més gran, més rendible; si més no, més sostenible.
I això ha provocat l'obertura dels anomenats megapubs. Se n'acaben d'obrir dos al centre de Londres, seguint els passos del primer (de l'agost del 2022). Són espais que s'allunyen molt de l'esperit que, segons l'escriptor, havien de tenir aquests icònics establiments, baula de la vida social de les illes britàniques. Aquella època sembla esvair-se.
Orwell en feia la reivindicació en un famós article del 1946, The Moon Under Water, que va aparèixer a l'Evening Standard el 9 de febrer de 1946, l'últim que l'autor de 1984 i Homenatge a Catalunya va publicar al vespertí londinenc.
De fet, el fenomen va començar fora de Londres ara fa set anys quan, a Ramsgate, poble costaner a 130 quilòmetres al sud-est de la capital britànica, la cadena Wetherspoon va transformar un antic pavelló reial en un multiespai de mil metres quadrats capaç d'encabir un miler de persones alhora disposades a beure cervesa a dojo.
Canvi de tendència
Si fa menys d'una dècada la moda era l'obertura de microlocals, gastropubs i petites cerveseres independents, ara el vianant que passegi per Picadilly o Waterloo pot ensopegar amb bars, pubs o com en vulgui dir, grans com dues o cinc o fins i tot nou pistes de tenis. Són, per exemple, The Lion & the Unicorn, a Waterloo, situat on abans hi havia l'antiga estació de l'Eurostar (460 metres quadrats i taules i seients per a 600 persones); el BrewDog’s Waterloo, de 2.400 metres quadrats, el primer a trencar el gel a Londres, o l'Albert's Schloss, una cerveseria-restaurant de decoració d'estil bavarès, de 1.600 metres quadrats, que tot just s'ha presentat en societat a tocar de Piccadilly després d'una renovació de 8 milions de lliures.
El nou estil està als antípodes del que elogiava Orwell en l'esmentat article. Ell s'estimava els pubs situats “a només dos minuts d’una parada d’autobús, però en un carrer lateral al qual borratxos i esvalotadors no arriben mai, ni tan sols les nits dels dissabtes”. Al seu imaginat local, de nom The Moon Under Water, la llar de foc sempre espurnejava a l'hivern. Era prou tranquil per parlar, no hi havia música, el bàrman coneixia els parroquians, s’hi venien cigarretes i tabac de pipa, segells i aspirines, servien menjars al migdia, però només entrepans al vespre, tenia un jardí espaiós per a les criatures i oferien cervesa negra ben cremosa, de barril, servida en gerres de peltre o tasses de porcellana, mai de vidre, poc menys que un sacrilegi. Altres temps, sens dubte.
Tot i que els costos de funcionament dels megapubs són més elevats, el gran nombre de pintes que s'hi serveixen, juntament amb els àpats, fan que puguin obtenir millors preus a l'hora de comprar la mercaderia. Les mides gegantines, a més, també permeten oferir tota mena de serveis i s'atrau públics més amplis. "Les necessitats dels consumidors canvien" diu Simon Stenning, consultor del sector de l'hostaleria. "I ara un pub és també un espai de treball, no només de socialització per relaxar-se. També la socialització implica competitivitat", rebla.
Tim Martin, l'amo de la cadena Wetherspoon, ho té clar. Perquè siguin rendibles, els grans locals cal que estiguin oberts pràcticament tot el dia. A la setmana, l'espai de Waterloo The Lion & the Unicorn roman en funcionament 116 hores i mitja, entre catorze i quinze per jornada. Martin té previst ampliar almenys 50 dels més dels 800 pubs de la cadena.
Per la seva banda, el BrewDog Waterloo –propietat d'una altra cadena– té espais de treball conjunt, un tobogan interior i ha canviat l'habitual diana de "dards voladors", de què parlava Orwell, per la seva pròpia pista de bitlles. I, és clar, també hi ha televisors que ofereixen esports en directe. Compta, a més, amb una cocteleria, una cafeteria i una microcerveseria. Tot en un. Com en ressorts turístics de platja dels quals no cal sortir. No hi ha encara la moda de la polsera o de la tarifa plana, però tot arribarà.
Quasi un milió de pintes
L'any passat a BrewDog Waterloo van servir 900.000 pintes de cervesa i sidra, mig milió d'àpats i 136.000 cafès. Són xifres astronòmiques. La British Beer & Pub Association sosté que el pub mitjà d'Anglaterra va despatxar 329 pintes el dia de la semifinal de l'Eurocopa, el passat 11 de juny. Va ser un pic, però si això es repetís tot l'any, en serviria 120.000, menys d'una setena part del volum que va fer el 2023 el BrewDog Waterloo.
El compte de les xarxes socials @londondeadpubs, que va començar com una celebració dels locals que desapareixen, el va qualificar de "guarderia infernal per a nens confosos". Però té èxit, sens dubte.
A mesura que els locals tradicionals tanquen, els megapub apunta la via de la supervivència dels locals de les grans cadenes, que poden invertir en reformes i en ampliar l'espai. L'any 2000 hi havia 60.800 pubs al Regne Unit; el 2023 en quedaven 45.350, segons la British Beer and Pub Association. Només l'any passat van tancar-ne 769, quasi 250 més que el 2022.
Hi ha res a fer? Entre els derrotistes, que voldrien mantenir les essències de la tradició orwelliana, i aquells que abracen la nova fe dels grans espais per a "nens confosos", s'imposa una realitat, difícil de combatre. "La nostra manera de socialitzar està evolucionant", diu la professora d'estratègia comercial de la Universitat de South Wales Rachel E. Rees-Jones. "I ateses les condicions econòmiques actuals, en les quals molts consumidors s'estan estrenyent el cinturó, sembla probable que el model mega, que presenta maneres més rendibles de sopar i socialitzar, i que també ofereix una àmplia gamma d'opcions, s'acabi imposant". La fi dels pubs petits amb moqueta bruta i fusta envellida, potser? Altres temps.