L'únic productor de castanyes a Catalunya afronta el moment decisiu

Viladrau“Escolteu! Sentiu això?” Joaquim Solé ens fa aturar en sec al mig d’un bosc de castanyers, al Montseny. Callem, mirem amunt cap a les copes dels arbres, i aguditzem l’oïda. Se sent una fressa de fulles que ballen amb el vent. Llevat d’això, silenci. “Ara hauríem d’estar sentint: «clonc, clonc, clonc». És el so que fan les castanyes quan cauen. Però de moment no hi és”, ens diu. El fred ha trigat a arribar, aquest any, i s’hi suma la falta d’aigua, que està provocant que els arbres perdin la fulla abans de fer el fruit. El Joaquim, veterà d’aquests boscos, ens fa notar un altre fenomen poc habitual: moltes castanyes cauen amb el pelló, la clofolla de punxes que les envolta, en lloc de desprendre-se’n a la branca. I algunes encara són verdes. 

"¿Això vol dir que la collita serà dolenta, aquest any?", li demanem. No s’atreveix a dir-ho. Tot dependrà del temps, i pot canviar d’un dia per l’altre. “Normalment la temporada són tres setmanes. La primera ja ens l’hem polida. La segona hauria de ser forta i la setmana vinent ja hauria de ser brutal. Però no sabem què passarà”, afirma Solé. Reconeix que el canvi climàtic està afectant les castanyedes, com tantes altres coses. Però alhora defensa que si s’inverteix en el bosc, netejant-lo, podant-ne els arbres i obrint camins, com fan ells, això té un retorn, tot i que sigui lent. “Si tu cuides la natura, ella et dona. Això sí, al ritme que vol”, diu convençut.

L’únic productor de Catalunya

Solé és una enciclopèdia humana de les castanyes. Fa 15 anys va engegar Castanya de Viladrau, l’única empresa catalana que es dedica a la producció d’aquest fruit sec. Ell ja provenia del sector agrícola i ramader, i en les primeres Fires de la Castanya que es van celebrar a Viladrau, a finals dels 90, es va adonar del potencial que tenia el producte, que podia atreure 10.000 visitants en un cap de setmana. Alhora va constatar que ningú no cuidava el que es venia a la fira: “Es recollia de manera il·legal, no tenia cap tipus de control sanitari, si no hi havia castanyes d’aquí en portaven de fora i no ho deien… I jo vaig pensar: «Què estem fent?»” Va començar recuperant una primera finca i ara en gestiona 16 de diversos propietaris a tot el Montseny: des de Viladrau fins a Santa Coloma de Farners, passant per Sant Hilari, Arbúcies, Fogars de Montclús, Mosqueroles o Sant Feliu de Buixalleu. En total, unes 80 hectàrees. Però del que més s’enorgulleix és d’haver salvat més de 400 castanyers centenaris.

“Històricament, la castanya que es menjava a Barcelona sortia tota del Montseny”, explica. Però a mitjan segle passat hi havia molta demanda de fusta i es van començar a talar castanyers per vendre’ls. Ara només un 2% del que consumim és d’aquí; la resta arriba de Galícia i fins i tot de Turquia i de la Xina. “No es pot comparar la nostra castanya amb la que ve de fora”, assegura Solé. “La del Montseny es cull a mà, es processa dins el mateix parc natural i es ven a Catalunya. Demà la pots tenir a casa teva”, diu. Mentre ens va explicant el seu projecte de vida, s’ajup aquí i allà per anar collint. Els ulls i les mans li van més ràpids que el discurs, que ja és dir. “Són tan maques! És increïble com pots passar un any treballant per obtenir aquest producte que és una passada”, s’admira mentre s’acosta al cistell per deixar-hi el grapat que acaba d’agafar. Ni els anys ni els maldecaps no li han fet perdre l’entusiasme del primer dia.

Furtadors de castanyes

Quan tornem a la furgoneta, ens fa escoltar uns àudios de WhatsApp que li han enviat aquell matí. Dues persones diferents l’alerten que han vist grups organitzats carregant sacs de castanyes sense permís. No cal que l'hi expliquin. Ho sap de primera mà. De fet, ja ho ha denunciat als Mossos d’Esquadra perquè prenguin mesures per impedir aquests furts. La seva empresa ha col·locat cartells als accessos de les finques per indicar que està prohibit recollir castanyes. Ho escriuen fins i tot en xinès.

“Molta gent pensa que pot venir al Montseny i collir les castanyes que vulgui. I no. Falta molta cultura. Això són finques privades. És el nostre negoci, que només dura tres setmanes a l’any. Sentim molta impotència”, es queixa Solé. Diferencia entre els caçadors furtius professionals i els particulars que van a passejar pel bosc i n’agafen unes quantes per menjar a casa. “Però, esclar, hem de pensar que poden ser 300 famílies cada cap de setmana. Això són 300 quilos de castanyes!”, exclama. Pel que no han hagut de patir aquest any és pels senglars, una altra amenaça habitual. Sospita que han baixat cap a altres llocs on troben menjar més fàcilment.

Del castanyer, com del porc…

Som a finals d’octubre i Castanya de Viladrau funciona a ple rendiment. Aquests dies hi ha una quarantena de persones recol·lectant als boscos. Es troben a quarts de vuit del matí al voltant d’una foguera i cada dia organitzen cap on va cadascú. Un parell de guants, un cubell de plàstic blau, i poca cosa més necessiten. Quan han pentinat la zona assignada, porten el sac ple al Centre de la Castanya per pesar-lo. Allà coincidim amb l’Esteban, que en un matí n’ha collit 25 quilos. El Joaquim n’agafa un grapat a l’atzar i les talla per comprovar-ne la qualitat. “Excel·lents”, afirma.

Les castanyes fresques només duren unes setmanes, però a l’obrador de Viladrau les elaboren per poder-ne gaudir durant tot l’any i en tots els formats possibles: en fan cremes, melmelades, infusions, flocs i farines, licor, pa i fins i tot botifarres. El producte estrella, que ha rebut la distinció del segell de qualitat Girona Excel·lent, és la castanya eco torrada, ja pelada i envasada al buit. “Si les tasteu, mai més no torrareu castanyes”, ens adverteix Solé.

Però la venda d’aquests fruits de tardor és només una de les tres potes del negoci. Per fer-lo rendible tot l’any, també organitzen visites guiades a les castanyedes, tant per a escoles com per a grups de particulars. El tercer pilar és la venda de fusta de castanyer, del qual ho aprofiten tot. En fan tanques, estaques, taules, bancs, bigues i fins i tot compostadors. També venen plançons, per a qui vulgui plantar un castanyer al jardí. “Això és una passió que es transmet”, diu el Joaquim. I en donem fe. El deixem atenent trucades, coordinant visites i responent a clients. Diu que l’1 de novembre es juguen la final de la Champions, i està convençut que aquest any hi arriben amb el millor equip. Sens dubte, ell porta la samarreta del número 10.