“L'oli d'oliva s’enfilarà fins als 10 euros el litre a partir de la tardor”

BaezaLa recol·lecció de l’oliva també patirà enguany per la falta de pluja. Quan hi ha pluges a la primavera, les oliveres floreixen, i de cada flor fecundada neix una oliva. Enguany ha estat un any molt sec; per tant, de poca floració en les oliveres, i, per consegüent, de poca oliva. “Tindrem un any de preus rècord amb el preu del litre d’oli d’oliva”, afirma Paco González, elaborador dels olis d’oliva Guadalimar, a Jaén, que assegura que “si ara mateix el litre d’oli d’oliva costa gairebé 8 €, a partir de la tardor s’enfilarà fins als 10 €”. El nom de la productora d’oli d’oliva, Guadalimar, fa referència a un dels afluents més importants del riu Guadalquivir, i inclou tres projectes, l’agricultura, amb els camps d’oliveres; la fàbrica, amb la producció a partir d'olives pròpies i també d’altres, de comprades, i l’envasadora, dedicada a l’envasat del seu propi oli i també el d’altres marques, tant d’Andalusia com de Catalunya, Itàlia i el País Basc. De fet, la província de Jaén produeix el 50% de l’oli d’oliva que es consumeix a l’estat espanyol.

A Catalunya, el productor Quico Bargalló, d’Olis Bargalló, hi coincideix, i explica que “la pròxima campanya serà molt curta, perquè la calor ha cremat molta flor de les oliveres”. Per la seva banda, Antoni Galceran, president de la denominació d'origen protegida (DOP) Siurana, opina que a l’agost “és molt aviat per fer estimacions més o menys fiables”, i caldrà esperar fins a mitjans de setembre.

Picual o arbequina?

La recol·lecció de l’oliva acostuma a començar entre finals d’octubre i tot el mes de novembre, que és la recol·lecció per als olis d’oliva anomenats de collita primerenca, que són els més preuats, tant per aromes i gustos com per les aportacions nutricionals a l’organisme, que es consideren més importants que en la resta de varietats. A partir d’aquí, cal distingir també entre les varietats de les olives, i també entre les tres classificacions existents dels olis d’oliva. Sobre les varietats, la picual i l’arbequina són dues de les que compten amb molta tradició: la picual, especialment a Andalusia, i l’arbequina, a Catalunya. “L’arbequina és més dolça, i nosaltres, a Jaén, també la tenim plantada, perquè té sortida per a plats que busquen que l’oli no ressalti tant sobre els altres productes”, diu Paco González. Per contra, la picual és la varietat més estimada a Andalusia, amb personalitat forta de gust, que recorda les herbes com les mateixes fulles de l’olivera. A una llesca de pa amb tomàquet la picual hi podria aportar molt més gust que una arbequina, però en aquest cas ja s’entra en una qüestió de gustos personals. 

A més de les varietats, amb els olis d’oliva hi ha altres classificacions importants. Una és la indicació de com s’ha extret l’oli. Si ha estat fet amb una extracció en fred o bé de primera premsada en fred voldrà dir que no s’hi ha aplicat calor que hagi superat els 27 °C. I encara una altra classificació és si les olives són d’agricultura amb certificació ecològica, que voldrà dir que no s’hi hauran aplicat les mateixes tècniques agrícoles que les que es fan en l’agricultura convencional, on està permès l’ús d’alguns insecticides i herbicides.

Per acabar, el productor d’olis d’oliva de Guadalimar, Paco González, assenyala que l’oli d’oliva es convertirà aviat, si no ho és ja, en un bé escàs; hi haurà molta demanda i poca oferta en molt poc temps. “Aquesta propera collita serà molt curta; es recol·lectarà un 50% menys que en els anys anteriors”, i si no hi ha canvis amb la meteorologia, tot apunta que la reducció es convertirà en norma.