"Cuina Catalana", la marca en mans privades que ara podrà gestionar la Generalitat
L’Institut Català de la Cuina té registrat el terme i n’ha cedit l’ús de manera gratuïta
Barcelona“S’està patrimonialitzant la cuina catalana”, es queixava un cuiner. Feia referència al fet que el terme “Cuina Catalana” està registrat per una fundació privada, l’Institut Català de la Cuina, i per tant era qui podia regular qui el podia fer servir i en quines condicions. Dins el sector, diverses veus consideraven que era una marca que, d’entrada, no s’hauria de poder registrar. Si repassem com funciona el tema de la propietat i els registres, la cosa és una mica més complexa. Però la qüestió és que tot aquest garbuix ha estat resolt recentment per la Generalitat de Catalunya, a través d’un acord de cessió gratuït del terme. El dia 4 de juny va publicar al DOCG “l’acceptació de la cessió gratuïta de la marca Cuina Catalana, amb la finalitat que esdevingui un bé públic que permeti a les diverses administracions competents de fer-la servir per preservar i prestigiar el patrimoni gastronòmic de Catalunya”.
Pepa Aymamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina, va registrar l'any 2000 la marca Cuina Catalana, vinculada a la fundació. Amb aquesta marca de garantia registrada, l'institut va engegar la seva consolidació. Tots els restaurants que compleixen les condicions que estableix la marca (40% de plats elaborats amb les receptes del Corpus de la Cuina Catalana i 40% de productes de proximitat) llueixen a la porta la placa-distintiu Cuina Catalana. Segons explica Aymamí, fa dos anys aproximadament la Generalitat de Catalunya es va posar en contacte amb l'institut per gestionar-la. La primera opció que es va plantejar va ser crear un consorci publicoprivat, que hauria estat “l’opció més coherent”, diu, però malauradament la Generalitat ha deixat de participar en aquesta mena de consorcis. Llavors es va optar per fer una cessió de la marca a la Generalitat per a una gestió conjunta entre l'institut i la Generalitat. D'aquesta manera, l’institut en manté la gestió en el 51%.
Segons explica la directora, Cuina Catalana sempre ha estat una marca de país i "per això la seva metodologia d'aplicació és tan estricta, perquè l'objectiu era i encara ho és que fos reconeguda per la Unesco com a bé cultural d'interès nacional”. Finalment, s'ha arribat a l'acord de cedir gratuïtament la marca a la Generalitat per un termini de cinc anys. L'acord de cessió preveu que alguns membres del comitè científic de l'institut formin part de l'equip de gestió de la marca i la Generalitat n’hi aportarà més. L'institut es reserva el dret de tutelar la bona coordinació d'aquest comitè d'experts.
Tot i que l'acord de cessió ja és una realitat, Aymamí lamenta que la Generalitat s'hagi avançat anunciant-lo públicament, sense comptar amb l'institut, que és la part cessionària, i sense fer cap agraïment explícit a la part que ha cedit la marca. “Aquesta absència d’un agraïment institucional pot ser percebuda per la gent com una incoherència, perquè si la cessió és prou rellevant per justificar una acció normativa i comunicativa del Govern (s'ha aprovat un decret per donar publicitat a la cessió), també ho hauria de ser per reconèixer públicament l’aportació d’aquells que l'han fet possible. Crec que gestos com aquest són fonamentals per garantir una cultura institucional basada en el reconeixement, la transparència, la col·laboració i el respecte mutu”, afirma Aymamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina.
Fonts del Govern que han negociat la cessió destaquen que Aymamí "ha fet molta feina" i que ara és el moment d’impulsar la marca, que és de tots, i que caldrà fer un comitè d’experts que determinarà quines accions es duen a terme. Neguen algunes informacions que deien que s’havia “comprat” la marca i també rebutgen la idea que la cessió sigui només temporal.
L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN), per la seva banda, ha celebrat que s’hagi resolt la qüestió: “Quan l’historiador Paul Freedman va ser investit membre de la nostra acadèmia el març passat va dir al seu discurs d’acceptació que, malgrat el reconeixement internacional dels nostres xefs, la cuina catalana no era coneguda fora de les nostres fronteres. La informació de què disposem és que la marca Cuina Catalana estaria registrada formalment per una persona o institució privada. Sabem que la Generalitat era conscient d’aquest problema i ha actuat amb la voluntat de trobar-hi una solució. Ens en felicitem, perquè considerem com a acadèmia que la cuina és cultura i forma part d’un patrimoni col·lectiu al qual no hem de renunciar. La cuina catalana és de tothom”.
De qui és la cuina catalana
Per entendre com funcionen els registres cal saber que hi ha noms que no es poden registrar o que si es registren es poden anul·lar posteriorment. Segons Jordi Romaní, advocat especialitzat en propietat industrial i intel·lectual, explica a l’ARA que el fet que una marca “no es pugui registrar no vol dir que no es pugui aconseguir" i que, quan això passa, "és una marca perfectament anul·lable”. Per exemple, una empresa important va voler registrar la paraula panellet i no se’n va sortir. Com tampoc podries registrar la paraula poma. Tret que la poma, “Apple” en aquest cas, es faci servir per vendre una cosa totalment diferent. En cas que passés al registre, com explicàvem, aquesta marca seria anul·lable.
Però hi ha una excepció, explica Romaní: la marca de garantia. Una marca de garantia funciona de manera semblant a una denominació d'origen. Per fer servir una marca de garantia, no cal demanar permís, només complir la normativa d’ús. Aquestes marques no comporten ànim de lucre. La marca Cuina Catalana la va registrar el 2002 l’Institut Català de la Cuina com a marca de garantia.
L’any 2009 el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), actualment coneguda com a Acció, va voler registrar la marca “Cuina Catalana. Patrimoni Gastronòmic Català” per ajudar a exportar productes catalans a tot arreu. El registre no va tirar endavant perquè Aymamí hi va objectar i li van donar la raó. La marca, per tant, no va prosperar: “Aquesta expressió queda clar que és eminentment genèrica i descriptiva, perquè fa referència a tots aquells professionals del sector gastronòmic que elaborin cuina típica catalana, de manera que resultaria injust que una expressió semblant es monopolitzés en favor d'un únic titular”, deia la resolució del registre.
