Èxit de públic del primer dia del Festí Fest, un festival per a tothom

BarcelonaÈxit de públic el primer dia del Festí Fest, el festival gastronòmic que s'està celebrant aquest cap de setmana a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm i que organitza el diari ARA juntament amb la Fira Àpat. Els més matiners a entrar al festival han estat dues parelles que s'han conegut gràcies a l'ARA. Són el Josep i l'Anna, de Sabadell, i l'Eva i el Pau, de Barcelona. Ells són subscriptors prèmium i, en el cas dels vallesans, han anat a més de 47 actes organitzats pel diari. Era just, doncs, que fossin els primers a arribar i que es volguessin assegurar un lloc al tast de vins que han organitzat l'Empar Moliner i la Trinitat Gilbert, que només amb l'obertura de la primera ampolla ja han arrencat un aplaudiment. Era un xerès, per obrir gana d'aquesta activitat que maridava vi i literatura, la primera de moltes activitats gratuïtes que vindran. I potser d’activitats futures, perquè el tast ha acabat amb un grup de persones conjurant-se –capitanejats per l’escriptora– per fer una sèrie de tastos i visites a cellers plegats sota el paraigua del Mengem, la secció de gastronomia de l’ARA.

Tan entusiastes com les persones que feien els tastos de vi eren els que han anat al de cerveses. Seguien amb molt d’interès les explicacions de la Sira, d’Estrella Damm. Els ha format tan bé que quasi han acabat sent mestres cervesers. “Home, és que fa anys que en bevem!”, ha dit una assistent, que ha celebrat amb il·lusió quan ha estat el torn de la Voll Damm, “la millor”, segons aquesta fan. Una altra participant de l'acte estava meravellada d’haver descobert la Malquerida. Fins avui la seva preferida era la Inedit, però ara sembla que, per culpa del Festí Fest, li ha sortit una contrincant. Les activitats són de lliure accés, però s’aconsegueix plaça per ordre d’arribada, així que no val a badar.

A l’apartat de productors la cosa es complica. Una pila de parades (de les que et deixen tastar el que venen) entre les quals es fa difícil triar. N'hi ha més de 40. Com la de Xu i Xo, una història preciosa de dues amigues del Maresme. L’Eva, de Sant Pol, i la Maria, de Malgrat de Mar, s'acaben d'associar, i després d’haver-ho petat fent bunyols s’han decidit a fer xuixos. Al festival podeu comprar els de ratafia o els de xocolata. Però la feina s'acumula: pastissets vinguts de la Fatarella, del Verger, artesans, farcits de cabell d’àngel. I la sobrassada per treure’s el barret de Xesc Reina; hi ha un abans i un després quan has menjat aquesta sobrassada, perquè probablement no en voldreu cap altra. O les xocolates de Kina, que ja en tenen dues de premiades i en parlen en passió.

10 restaurants i 20 plats

A mesura que avançava el dia i la gana feia acte de presència, es van començar a veure les primeres cues als 10 restaurants que participaven en l’esdeveniment, amb els seus 20 platillos. Però n’hi ha un d’ells que és únic i creat especialment per a l’ocasió. És a la parada de Sant Croi, on trobareu l’Albert Roca preparant aquesta delícia que ha ideat expressament pel Festí Fest: agar de pera, xocolata amb llet i gingebre, avellana caramel·litzada de Reus, xocolata desfeta amb canyella, vainilla i clau. Irresistible. Com les pizzes de Mama, els biquinis de La Bikineria, l’arròs de Dr. Zhang, la bomba del Bar Pimentel (tot i que el seu altre plat, l’entrepà de calamars, ha estat un dels preferits del dia), el taco de Cal Pastor, l’entrepà d’orella del Fismuler, el pollastre fregit del Piel de Gallina, l’smash burger sense gluten de Manioca o els pastissos de formatge de Jon Cake.

Al Festí Fest també hi havia una altra novetat, i és la línia de congelats Maheso per a air fryer, que està a punt d'arribar als supermercats, i que estaven repartint entre els assistents bastonets de carabassó, croquetes de pernil ibèric duroc, pollastre teriyaki o bé xurros. Segons el noi que els preparava, és pràcticament impossible equivocar-se cuinant-los. També tenien feina repartint fruita a la parada dels Mercats Municipals de Barcelona. Peres i pomes que volaven. 

Ha tingut una gran acollida la xerrada contra el malbaratament alimentari que feia Jordi Àvila de la mà de l’Agència de Residus de Catalunya. Els consells han estat molt ben rebuts. Què en fem de la pela de la pastanaga? Al calaix del congelador. Quan us calgui, la poseu al forn, la torreu i després en feu un brou fosc de verdures. La pela de la poma es deshidrata i se’n fa farina i serveix per fer pa de pessic. I mil idees més, que demà se centraran sobretot en sorbets i batuts liquats. 

La truita mai sobra

Rafuel, el cuiner instagramer que es va fer famós un cop jubilat, s'ha posat el públic a la butxaca en dos segons. En un taller dedicat als biquinis, ha donat consells valuosos com el següent: “Si el biquini és per a convidats, un tall de formatge. Si és per a vosaltres, dos”. També ha explicat que les truites no cal guardar-les a la nevera perquè, si les fas mitjanament bones, mai en sobra. I que el pernil ibèric no cal posar-lo a la planxa; el poses després i amb l’escalfor del formatge desfet ja n’hi ha prou. I que de pernil saludable no n’hi deu haver perquè ell no n’ha vist mai cap que saludi. I que la truita, si és amb pa amb tomàquet, és una combinació imbatible.

L'Antiga Fàbrica Damm és un formiguer i hi ha activitats per a tothom. Com les infantils, organitzades per Kids&Us, Cacaolat i El Culturista. La mainada tan aviat feia una recepta de pizza vegetal, com escoltava una contacontes o participava en la cursa d'ampolles. També hi ha un espai amb joguines per als petitons que prefereixen anar al seu aire. El mateix per als adults; al festival hi ha diversos espais amb cadires per als grups que els agrada fer la seva, lluny de multituds.

Com que el món canvia, un altre dels punts d'interès era la parada d'Altervego, la línia d'embotits vegetals de la Selva. Mantenen la qualitat a la qual ens tenen acostumats, però no tenen ni un gram de carn. Especialment el xoriço, que diria que era el producte que generava més cares de sorpresa. Està fet de soja, i ningú ho diria. També tenen sobrassada i bacon. Rafuel, en la seva intervenció, però, del que s'ha declarat fan és del seu pernil dolç. Ideal per fer biquinis.

D'Osona venien les kombutxes –concretament, de Sant Martí Sescorts, al Cabrerès–. Ells són Enso Ferments i han fet un tast en què s'ha pogut descobrir la seva kombutxa de menta, la de farigola i taronja, la de te verd, la d'hibiscus o la d'herbes. I, atenció, que també tenen kimchi. Qui havia de dir que la fal·lera pels productes coreans ens la resoldria la bona gent d'Osona. Les seves begudes es poden gaudir en llauna a les barres del Festival.

Segurament perquè venim d'un any complicat en el món de l'oli, les parades en què en venien eren un dels grans reclams dels productors. Com l'Arbequí de Vila-Sana, on en tenien diversos tipus per escollir, i feien que la tria fos difícil. No eren els únics.

A mesura que el dia cau, però, el públic va sent cada cop més festiu, i les cues es traslladen al wine bar de Torres. Qui ho diu que al públic jove no li agrada el vi? Al ritme que se'ls acabaven les existències ningú ho diria. De fet, la zona dedicada al vi, ha anat creixent "en població" a mesura que es feia fosc, quan els primers compassos punxats per DJ Coco han començat a sonar i el ball s'ha apoderat del festival; la cirereta per tancar el primer dia del Festí Fest. I amb la tranquil·litat que diumenge, sant tornem-hi. Una segona oportunitat per gaudir d'aquest festival sostenible, deliciós i sobretot divertit.