Panxes plenes i cellers buits

Els excessos del MWC: 50 quilos de caviar, 200 llamàntols al dia i comptes de 6.000 euros per barba

Molts restaurants poden batre rècords de facturació durant el congrés

Jesús Pérez Alnonso, del restaurant  Botafumeiro, fotografiat amb dos llamàntols, al menjador del restaurant barceloní

BarcelonaSi mai heu pujat (o baixat) per Gran de Gràcia durant el Mobile World Congress deveu haver detectat que hi ha un embolic important de furgonetes negres amb vidres tintats. Són els transfers dels congressistes que porten al que seria una extensió gastronòmica de la fira: el restaurant Botafumeiro. Així que visitem aquest famós restaurant de peix i marisc per veure com s'omple de congressistes i per parlar amb el seu carismàtic director, Jesús Pérez Alonso (no us perdeu el seu compte de TikTok).

D'entrada explica l'èxit del restaurant durant la fira perquè "el monument més visitat de la ciutat és la Sagrada Família, després ve la Pedrera i després el Botafumeiro". Podria no ser una exageració, perquè les xifres que mou l'establiment aquests dies són contundents. Tenen espai per a 300 comensals, i com que aquest perfil de client comença a arribar a quarts de 7, tenen molta rotació. Com que són eficients i hi treballen 140 persones, tranquil·lament poden doblar serveis en nits com aquesta, perquè la cuina no para fins a la una de la matinada. Diu que fa molt de temps que no agafen reserves, que si ho fessin igual arribarien a les 2.000 persones. De fet, a última hora han hagut de fer mans i mànigues per encabir-hi una persona molt important del congrés, que es troba en un menjador contigu mentre passegem pel restaurant.

De 200 en 200

Seguim amb xifres, perquè si parlem de marisc la cosa va a l'engròs: tenen previstes 200 llagostes cada dia de MWC, 200 llamàntols, 200 cabres de mar i 300 ostres. "Estem preparats per al volum", afirma. I explica que els ha passat que arriba una taula i demana mig quilo de caviar. Per a ells no suposa un problema perquè en tenen 50 quilos preparats per a tota la fira. Si s'acabés, amb una trucada ho podria resoldre. I ho rebla: "Tenim èxit perquè estem dotats dels productes més exuberants, més difícils de trobar. A més els tenim en quantitats astronòmiques". Ho confirmem: mentre hi som una sola taula demana 27 quilos de llagostes i llamàntols. Fa tanta impressió veure'ls junts que fins i tot els mateixos treballadors els hi fan fotos.

El director del Botafumeiro, Jesús Pérez Alonso, amb dues llaunes de caviar.
La piscina d'aigua de mar del Botafumeiro.

No deixem les xifres, però ara parlem de diners. Li preguntem si té al cap algun rècord del MWC i respon: "Hem tingut comensals que els ha sortit de mitjana a uns 6.000 euros per persona". I afegeix: "Hi ha clients que m'han dit «Sorprèn-me amb un bon vi» i els he posat vins de 4.000 euros. Però els poso sobre la taula tres o quatre ampolles". I amb confiança assegura que són "el restaurant que menys fa servir les cartes, perquè es fien de nosaltres". Ens recorda que el client del congrés és un client amb unes exigències d'un nivell mitjà-alt-altíssim, però que per a ells no hi ha un "no" i sempre tenen "un semàfor verd", diu.

Contractes mundials

Les empreses que hi van són internacionals i necessiten taules amb un nombre de comensals superior al que és habitual en un restaurant a Barcelona. Fins i tot els fan fer i refer les taules diverses vegades perquè el nombre de comensals balla. "Estem parlant d'un perfil de client que no és l'habitual. Són firmes mundials que volen quedar bé amb els seus clients perquè venen a negociar. Tenen molt poc temps i els afalaguen amb el millor restaurant. No tot es negocia a la fira. A la taula també es negocia", i defensa que al Botafumeiro "s'hi han tancat contractes mundials".

Tot i que la Fórmula 1 també mou gent, diverses fonts del sector asseguren que al MWC no s'hi pot comparar res. "Després de la pandèmia va baixar, vam arribar a estar a un 30% del que era habitual. Però aquest any tornem a estar al 100%. Ja hem tornat a la normalitat de qualsevol any anterior", assegura Pérez Alonso. Lluny queden aquells dies que els expositors anaven cancel·lant un darrere l'altre. "Amb aquestes fires tot creix per si sol. El Botafumeiro cada any bat rècords", assegura.

Safates de llagostes i llamàntols per a una taula de congressistes del MWC al Botafumeiro.

Assistents que trien vins

El cuiner Albert Adrià va tenir la primera reserva de grup de congressistes diumenge al vespre, un dia abans que obrís el congrés. L’endemà, dilluns, van tenir algunes taules reservades, però no va ser fins dimarts al vespre que va tornar a tenir grups. Són reserves de taules grans, amb clients “capritxosos”, que vol dir que hores abans que hagin arribat al restaurant ja hi han enviat els seus assistents per veure la carta de vins que tenen. “Els l’hem ensenyada, hi hem parlat, i han triat el que beuran els congressistes que arribaran al vespre, per sopar”, l’únic servei que ofereix el restaurant Enigma des de l’octubre. De fet, "és més fàcil fins i tot que ho facin així, perquè quan s'asseguin a taula ja sabrem quins vins els haurem de servir".

Dilluns a la nit esperaven la reserva a les 18.30h, però “dilluns al vespre, amb la pluja, la sortida del congrés va ser caòtica i van arribar tard”. Al restaurant els esperaven amb paciència, i finalment van servir al grup juntament amb alguna taula més que ja tenien reservada, i que no era de personal que treballa al congrés de telefonia. “No gaires més, perquè la nostra capacitat és per a 42 comensals; si ens fa reserva un grup gran, ja no queden gaires més taules lliures”, diu Adrià, que afegeix que el tiquet mitjà que gasta un congressista és més alt que el del client habitual, però no entra en els detalls dels preus. “El menjar no varia de preu per a ningú, i tant poden demanar menú degustació com carta, que també l’oferim, però opten per vins de preu més alt”, indica el cuiner, que sosté que el MWC arriba en un bon moment per als restaurants, després d’un principi d’any molt fluix.

Mobile per sempre

Mentrestant, al restaurant Molino de Pez, al carrer Còrsega de Barcelona, les peces més grans de peixos, i sobretot de peixos salvatges, van ser les més demanades per sopar durant els dies de congrés. “Han demanat el producte més car, de manera que el tiquet mitjà per persona ha estat més alt, entre 60 € i 70 € per persona”, explica el responsable, Jaime Santianes. “Per al Molino de Pez, el congrés ha anat molt bé, perquè els diumenges a la nit no els acostumem a treballar gaire, perquè la gent no surt tant a sopar quan l’endemà hi ha feina; en canvi, vam omplir el saló amb els especialistes del congrés”, diu.

Al restaurant Disfrutar, el cuiner Eduard Xatruch relata que la seva mecànica de funcionament no els permet acollir reserves grans de grups de forma improvisada: “Tenim reserves fetes amb molts mesos vista, i per tant podem dir que no hem notat gaire canvi d’aquesta setmana respecte a les anteriors”. Sí que han tingut alguna taula petita, que han pogut atendre al reservat situat al costat del celler, però els comensals van triar el que oferia el restaurant: el menú degustació, de 255 €, més el maridatge de 125 €. “Opten per aquesta opció, perquè amb el maridatge que nosaltres els proposem poden conèixer vins que potser no havien tastat mai, sobretot del nostre territori”. Anys enrere, quan el Disfrutar acabava d'obrir, s'havien trobat reserves de congressistes que després no s'hi presentaven o les anul·laven a última hora. "Tot plegat ha canviat molt, primer per la manera que tenim actualment de fer les reserves, i segon perquè nosaltres demanem una garantia amb la taula, que és el número de la targeta de crèdit", diu Xatruch.

Per acabar, el cuiner Albert Adrià opina que si cal votar perquè el Mobile World Congress es mantingui per sempre, ell vota. “A més, penso que atenem unes persones que viatgen i que, si ho fem bé, poden venir en un altre moment de l’any”. Així que els àpats servits en una setmana poden ser la porta d’entrada de molts altres que es podrien servir durant la resta de l’any. I amb un tiquet final per persona més alt –el seu nivell adquisitiu acostuma a ser més alt que el nostre–: un àpat de 300 €, per dir una xifra que englobi menjar i maridatge, els suposa exclamar “que barat”!

stats