La Dolceta: el caliu de la flama

Som a l’horta de Lleida en un dels restaurants més icònics i emblemàtics de les comarques de Ponent. Rodejat de fruiters, La Dolceta destaca per la seva cuina senzilla i el caliu de la flama.

En Joan Farrés, de Barcelona i l’Eduard Trepat, de Tàrrega, en són els propietaris des de l’any 2009. Tots dos, empesos per una clientela fidel que els fa costat, han anat ampliant una carta on podem trobar des de les clàssiques i tradicionals carns a la brasa, fins a destacades propostes de peix a la graella tal com el podríem assaborir als restaurants mítics del port de Getaria. Els cargols, per això, segueixen sent els reis.

Nosaltres, per ser la primera vegada, assegurem el tret. Comencem amb una tomata excel·lent, ventresca i anxoves. Aquests entrants els fem acompanyar d’una truita de patates amb ceba com la que farien les nostres mares o àvies. Un parell de canyes ben fresques ens ajuden a acompanyar aquestes primeres viandes i a treure’ns la calor de sobre.

És impossible anar a La Dolceta i no tastar els clàssics i reconeguts cargols. Són autòctons i de la varietat bover. Saltats amb oli, pebre i sal en una paella molt gran sobre la brasa. La brasa feta amb llenya d’alzina és la veritable clau de l’èxit. Per acompanyar els cargols demanem una ampolla de Roc Nou del celler Clos Pons, elaborat a la Pobla de Cérvoles. Ull de llebre, garnatxa i cabernet sauvignon, un vi potent que dignifica la terra de procedència.

Seguim amb un plat combinat per fer un tast de les seves famoses carns, idònies per fer a la brasa: llonganissa de Lleida, cuixetes de guatlla i costelles de xai. Tot això acompanyat d’unes magnífiques patates fregides i d’unes saboroses mongetes. L’àpat és extraordinari, en aquesta ocasió no hem pogut tastar els peixos de La Dolceta, que des de fa un temps són un element indispensable per desplaçar-se a la capital del Segrià. Aquesta excusa serà una bona raó per tornar.

La sobretaula la fem amb en Joan, un barceloní casat a Lleida de mare urgellenca de Verdú. “No ens compliquem la vida, fem el que sabem fer bé”, és la primera reflexió que ens deixa anar. Aprofita per retreure’ns que no hàgim demanat peix: “Vam anar a l’Elkano, perquè ens expliquessin com ho feien. Ara ve gent de fora a tastar el turbot, el llobarro, els calamarsets i fins i tot les angules”.

Segons en Joan la cuina de La Dolceta “és senzilla i tendra” com les Paraules d’amor d’en Serrat. Cuinen a la brasa tot tipus de carns i peixos de màxima qualitat amb l’única influència de les flames que crea la fusta natural d’alzina i els mateixos greixos del producte.

En Joan i l’Eduard fan la cuina que volen i com volen. Nosaltres hem comprovat, com molta de la seva clientela, que ho fan molt bé i que paga la pena acostar-te a Lleida per gaudir d’una cuina natural amb la mínima ingerència.